Lizardita
 Lizardita | |
|---|---|
 Lizardita (verd) amb magnesita (blanc) i hematites (negre); espècimen procedent d'Uppland (Suècia) | |
| Fórmula química | Mg₃(Si₂O₅)(OH)₄ |
| Epònim | The Lizard (en)   |
| Localitat tipus | Eastern Cliff, Kennack Cove, Kennack, Grade-Ruan, Península Lizard, Cornualla, Anglaterra (Regne Unit) |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.ED.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.ED.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/H.27 |
| Dana | 71.1.2b.2 |
| Heys | 14.4.8 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | sistema monoclínic |
| Grup espacial | grup espacial 8 |
| Duresa | 2,5 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,541 a 1,563 nβ = 1,565 nγ = 1,553 a 1,568 |
| Birefringència | δ = 0,012 |
| Angle 2V | mesurat: 37° to 61° |
| Dispersió òptica | dèbil a distingible |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Lz |
| Referències | [1] |
La lizardita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la caolinita-serpentina. Va ser anomenada l'any 1955 per Eric James William Whittaker i Jack Zussman per la seva localitat tipus The Lizard (literalment el llangardaix), a la Península de Lizard, a Cornualla, Anglaterra (Regne Unit). Volumètricament la lizardita és l'espècie més comuna de les serpentines. Es troba estretament relacionada amb l'antigorita i el crisòtil.[1]
Característiques[modifica]
La lizardita és un silicat de fórmula química Mg₃(Si₂O₅)(OH)₄. Cristal·litza en el sistema triclínic. Segons la classificació de Nickel-Strunz la lizardita és un silicat del subgrup dels fil·losilicats amb capes tipus caolinita formats per enllaços tetraèdrics o octaèdrics (grup 9.ED). Segons la classificació de Dana, és un fil·losilicat amb capes d'anells hexagonals de capes 1ː1 (grup 71.1.2b.2).[1]
Formació i jaciments[modifica]
La lizardita s'ha descrit a tots els continents. Acostuma a formar-se com a producte de serpentinització de silicats magnèsics per sota de 75 °C de temperatura.[1] Als territoris de parla catalana ha estat descrita a les pedreres Can Viader i de l'Àngel, ambdues a Gualba (Vallès Oriental).[2]