Llengües rufiji–ruvuma

Llengües rufiji–ruvuma
Tipus	família lingüística
Ús
Estat	Moçambic, Tanzània i Malawi
Classificació lingüística
	llengua humana; llengües nigerocongoleses; llengües congoatlàntiques; llengües volta-congoleses; llengües Benué-Congo; llengües bantoides; llengües bantoides meridionals; llengües bantus; llengües bantu orientals
Codis
Glottolog	rufi1235

Les llengües rufiji-ruvuma són un grup de llengües bantus identificades com a grup filogenètic per Gloria Waite (1979) i subsegüentment confirmat per altres investigadors: N10 (excepte el manda), P10 (el ngindo es reclassificà dins de N10), P20.^[1]

Les llengües del grup dins juntament amb el seu codificiació dins de la classificació de Guthrie de les llengües bantus són: Ruvuma (P20):

Yao-Mwera
Makonde: Makonde-Machinga, Mabiha

Mbinga

Ruhuhu (N10): Matengo, Mpoto
Matandu (P10): Matumbi, Ndengereko (Rufiji)
Lwegu: Ngindo (P10), Ndendeule (Ndwewe) (N10)

Songea (N10): Ngoni

Entre les llengües considerades per Guthrie el ndonde-mawanda mancava de classificació específica i va ser classificat com a P20 (ja que suposadament era proper al mwera); nindi (N10, suposadament proper al ndendeule); i el tonga de Malawi (N10).

Nurse reclassifica el manda dins del grup bena-kinga, encara que Ehret el manté com Guthrie.

Comparació lèxica

Els numerals en diferents llengües rufiji-ruvuma són:^[2]

GLOSA	Yao	Makonde	Matumba	Matengo	Ndengereko	Ndenduele	Ngoni	PROTO- RUFIJI-RUVUMA
'1'	yimo	íːmo	imoᵑga	ʤíːmu	yimo	-mo	-ˈiːmu	*ji-mo
'2'	sivili	mbíːli	siʋɨlɪ	íbeːli	íbeːle	-bele	-ˈveːna	*-βeli
'3'	sitatu	nnáːtu	sidatu	itâːtu	ítaːtu	-tatu	-ˈtaːtu	*-taːtu
'4'	nʧeʧe	nʧeːʃɛ	nʧeʧe	ńsɛːsi	íne	nʧeʧe	nˈʧɛːʧɛ	*-nʧeʧe
'5'	nsaːno	mwáːnu	muhanʊ	ŋ́haːnu	ítaːno	-nhanu	ˈŋaːnu	*-cʰaːno
'6'	5+1	5+1	5+1	5+1	(síta)	5+1	5+1	*5+1
'7'	5+2	5+2	5+2	5+2	(sába)	5+2	5+2	*5+2
'8'	5+3	5+3	5+3	5+3	ínaːne	5+3	5+3	*5+3 / -naːne
'9'	5+4	5+4	5+4	5+4	(-tísa)	5+4	5+4	*5+4
'10'	likúmí límo	(li)kúːmi	likumi imoᵑga	likomi líːmu	kʊmi	komi	ˈkoːmi	*-kuːmi

Els termes entre parèntesis són préstecs lèxics d'origen àrab que foren presos a través del suahili.

Referències

↑ Hammarström, Harald; Forkel, Robert; Haspelmath, Martin; Bank, Sebastian, eds. (2016). "Rufiji–Ruvuma". Glottolog 2.7. Jena: Max Planck Institute for the Science of Human History.
↑ «Bantu Numerals (E. Chan)». Arxivat de l'original el 2015-06-02. [Consulta: 26 setembre 2016].

Bibliografia

Derek Nurse, 2003, The Bantu Languages.

[1] Hammarström, Harald; Forkel, Robert; Haspelmath, Martin; Bank, Sebastian, eds. (2016). "Rufiji–Ruvuma". Glottolog 2.7. Jena: Max Planck Institute for the Science of Human History.

[2] «Bantu Numerals (E. Chan)». Arxivat de l'original el 2015-06-02. [Consulta: 26 setembre 2016].

[1]

[2]