Llista de viles ohlone

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Mapa de les llengües i viles costano.

Unes 50 viles i tribus dels Ohlone (poble d'amerindis de Califòrnia també coneguts com a costano) havien estat identificades com a existents al Nord de Califòrnia cap al 1769 a les regions de la península de San Francisco, vall de Santa Clara, East Bay, muntanyes de Santa Cruz, badia de Monterey i vall de Salinas. Els noms coneguts de les tribu i llogarets de pobles que parlaven les llengües ohlone[1] s'enumeren a continuació per regions.[2]

Península de San Francisco[modifica]

Llengües parlades: ramaytush, tamyen a la frontera meridional

Tribus i viles de la Península de San Francisco:

  1. Ahwaste - la península de San Francisco [3]
  2. Chiguan – costa Pacífica de la península de San Francisco veïnatge de Half Moon Bay [4]
  3. Cotegen - costa Pacífica sud de Half Moon Bay
  4. Lamchin - l'actual comtat de San Mateo, platges de la badia del sud de Belmont a Redwood City i valls a l'oest
  5. Oljon – Costa pacífica al baix San Gregorio Creek i Pescadero Creek
  6. Quiroste - Costa pacífica de Bean Hollow Creek a Ano Nuevo Creek [5]
  7. nom desconegut - A Tunitas Creek[6]
  8. Romonan - la península de San Francisco
  9. Ssalson (tribu) – al llarg de San Mateo Creek, a la vall de San Andreas. Tenia 3 viles:
    • Aleitac (vila) - al llarg de San Mateo Creek a la vall de San Andreas
    • Altahmo (vila) - (també Altagmu) - al llarg de San Mateo Creek a la vall de San Andreas
    • Uturbe (vila) - al llarg de San Mateo Creek a la vall de San Andreas
  10. Pruristac – Una milla de la Costa pacífica a la vall de San Pedro, vora San Pedro Creek, actualment Pacifica
  11. Timigtac – mitja milla de la Costa pacífica, als marges de Calera Creek, l'actual Pacifica
  12. Tulomo - la península de San Francisco [7]
  13. Urebure (també Buriburi)[8]- San Bruno Creek al sud de la muntanya San Bruno
  14. Yelamu (tribu) – nord de la península de San Francisco
    • Amuctac (vila) - vora Visitation Valley a San Francisco
    • Chutchui (vila) – vora l'actual lloc de la Missió de Dolores a San Francisco.[9]
    • Petlenuc (vila) – vora del Presidio a San Francisco
    • Sitlintac (vila) - vora Mission Creek a San Francisco
    • Tubsinta (vila) - vora Visitation Valleya San Francisco
  15. Puichon - vora l'actual Menlo Park, Palo Alto i Mountain View
  16. Tuchayune – vila de pescadors de l'illa Angel [10]

Vall de Santa Clara[modifica]

Llengües parlades: Tamyen, chochenyo a franges orientals

Regió lingüística tamyen (també pronunciat Tamien, Thamien) – la vall de Santa Clara al llarg del riu Guadalupe River i a l'oest cap a Cupertino.

Tribus i viles de la vall de Santa Clara:

  1. Alson - baixos pantans a l'extrem sud de la Badia de San Francisco Bay, actualment Newark, Milpitas i Alviso
  2. Aulintac (també pronunciat Auxentac) - al llarg de Coyote Creek
  3. Asirin – Muntanyes costaneres a l'est de la vall de Santa Clara
  4. Aulintac (també pronunciat Auxentac) - al llarg de Coyote Creek
  5. Churistac – terme que cobreix viles properes a les muntanyes orientals de Morgan Hill
  6. Matalan – vall de Santa Clara de Coyote a Morgan Hill
  7. Pala (also known as Palenos) – muntanyes de Hall's Valley entre la vall de Santa Clara i Mount Hamilton
  8. Ritocsi – Vall de Santa Clara a l'alt riu Guadalupe i central Coyote Creek
  9. Grup San Bernardino - Vall de Santa Clara, localització desconeguda. Vegeu Partacsi.
    • Lamaytu (tribu) - Vall de Santa Clara
    • Muyson (tribu) - Vall de Santa Clara
    • Pornen (tribu) - Vall de Santa Clara
    • Solchequis (tribu) - Vall de Santa Clara
  10. So-co-is-u-ka (vila) - Assentament original de la Missió de Santa Clara (Missió de Santa Clara de Thamien) al riu Guadalupe, 1777.
  11. "Santa Ysabel" – est de la Vall de Santa Clara i alt Calaveras Creek
  12. Somontac (also called Santa Clara) – temptativament regió de Los Gatos de la Vall de Santa Clara, i la vila de Matalan
  13. Thamien (vila o localitat) – Lloc original de la Missió de Santa Clara (Missió Santa Clara de Thamien) al riu Guadalupe, 1777.
  14. Tayssen – àrea gran de les muntanyes costaneres a l'est i sud-est de la Vall de Santa Clara
En el veïnatge:
  1. Junas – probablement a Hospital Creek o la vall de San Antonio de Diablo Range
  2. Werwersen – prop de Mt. Hamilton, Diablo Range[11]
*Vegeu també: Chitactac, Partacsi, possiblement a aquesta vall.

Muntanyes Santa Cruz[modifica]

Llengües parlades: awaswas, tamyen a la frontera oriental

Tribus i viles de les Muntanyes Santa Cruz:

  1. Achista (potser inclou Acsaggis[1]) - Muntanyes Santa Cruz, actualment Boulder Creek, i Riverside Grove
  2. Chalumu, actual localització de la ciutat de Santa Cruz[12]
  3. Chaloctac – al voltant de Loma Prieta Creek a la cresta de les Muntanyes Santa Cruz
  4. Chitactac - Muntanyes Santa Cruz i/o vall de Santa Clara
  5. Cotoni – Costa del Pacífic a l'actual Davenport
  6. Olpen (també conegut com a Guemelentos) - turons i valls interiors a les Muntanyes Santa Cruz, La Honda Creek, Corte de Madera Creek
  7. Partacsi (també coneguts com a "Paltrastach") – Àrea muntanyenca de Saratoga Gap, conques de l'alt Pescadero Creek, Stevens Creek, i Saratoga Creek. Poster vila i centre dels grups tribals de San Bernardino.
  8. Sayanta – Àrees Scotts Valley, Glenwood, i Laural (part de la cessió mexicana Arrollo de Sayante)
  9. Sokel, a l'actual Aptos[12]

Àrea East Bay[modifica]

Llengües parlades: chochenyo, karkin al nord

Tribus i viles de l'àrea East Bay:

  1. Causen - (aka Patlans) – vall de Sunol
  2. Huchian -àrea gran de les platges d'East Bay, de Temescal Creek a l'actual Richmond
  3. Huchiun-Aguasto - East Bay les platges meridionals de la badia San Pablo
  4. Karkin - (Los Carquines) - a ambdós marges de l'estret de Carquinez, actualment Crockett, Port Costa, Martinez i Benicia
  5. Luecha – Sud-est de Livermore
  6. Jalquin/Yrgen - Actualment Hayward, Castro Valley
  7. Pelnen – part occidental de la vall de Livermore, de Pleasanton a Dublin
  8. Seunen – Cantó nord-oest de la vall de Livermore
  9. Souyen – Aiguamolls de la vall de Livermore i Tassajara Creek als contraforts meridionals de Mount Diablo
  10. Ssaoam – al voltant de Brushy Peak i Altamont Pass, entre les valls de Livermore i San Joaquin
    • Yulian (subrup o altre nom de Ssaoams)
  11. Taunan – part muntanyosa d'Alameda Creek i Arroyo del Valle al sud de la divisió entre els comtats Alameda-Contra Costa
  12. Tuibun – boques d'Alameda Creek i Coyote Hills, a la platja oriental de la badia de San Francisco

Àrea de la badia de Monterey[modifica]

Llengües parlades: awaswas a la costa nord, rumsen a la costa sud, mutsun a l'interior

Tribus i viles de la badia de Monterey:

  1. Aptos – Platges de la badia de Monterey a l'est d'Aptos, a mig camí del riu Pajaro
  2. Cajastaca - nord o nord-est de Watsonville, vora el riu Pajaro
  3. Ichxenta – A San Jose Creek, vora la reserva estatal Point Lobos.
  4. Kalindaruk (Calendaruc)- comtat de Monterey [13]
  5. Rumsen (vila) - riu Carmel, aproximadament 5 milles a l'interior de la Missió de San Carlos i la costa del Pacífic[12]
  6. Uypi – actual ciutat de Santa Cruz
  7. Wacharon – vora l'actual Moss Landing[14]

Vall de Salinas[modifica]

Llengües parlades: rumsen, mutsun, chalon[15]

Tribus i viles de la vall de Salinas:

  1. Ansaime (també Ausaima) – cantó oriental de San Felipe a Pacheco Creek
  2. Chipuctac- Canada de Osos, àrea nord-est de Gilroy
  3. Mutsun (vila) – a la Missió de San Juan Bautista, al riu San Benito, a l'oest de l'actual Hollister.[12]
  4. Pitac – possiblement àrea de San Martin o alguna part d'Unijama a l'àrea de Gilroy
  5. Tomoi – àrea general de Pacheco Pass
  6. Unijaima (també pronunciat Unijaimas) - àrees Gilroy i Carnadero
  7. Wachero-n – al lloc de la Missió Soledad al riu Salinas[12]

Notes[modifica]

  1. 1,0 1,1 Milliken, 1995.
  2. (Tingueu en compte que aquestes són grafies modernitzades estàndard de noms de tribus, hi ha altres grafies als registres de les Missions de Califòrnia i als registres de terres.)
  3. «Mission indians of California».
  4. «Mission Dolores Mural». Arxivat de l'original el 2014-05-22. [Consulta: 11 abril 2014].
  5. Eric Simons. «Unearthing California: Berkeley researchers are uncovering how the land looked when the Spaniards stumbled upon it.». Cal Alumni Association, 2011. Arxivat de l'original el 2012-05-03. [Consulta: 24 juliol 2012].
  6. «montereybay.noaa.gov». Arxivat de l'original el 2009-05-06. [Consulta: 11 abril 2014].
  7. «CATHOLIC ENCYCLOPEDIA: Mission Indians (Of California)».
  8. «Costanoan Indians».
  9. The Sentencing Project; Linenthal, Peter; Abigail Johnston. San Francisco's Potrero Hill (Images of America) (Images of America). Charleston, SC: Arcadia Publishing, 2005, p. 13. ISBN 0-7385-2937-0. 
  10. «San Francisco History - The Legend of Yerba Buena Island». Arxivat de l'original el 2013-09-05. [Consulta: 11 abril 2014].
  11. «Metroactive Features | Notes From the Underbelly».
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 Kroeber, 1925, Map p. 465
  13. «History of San Juan Bautista Mission».
  14. «www.esselennation.com». Arxivat de l'original el 2006-10-09. [Consulta: 11 abril 2014].
  15. «www.nps.gov». Arxivat de l'original el 2010-09-05. [Consulta: 11 abril 2014].

Referències[modifica]

  • Kroeber, Alfred L. 1925. Handbook of the Indians of California. Washington, D.C: Bureau of American Ethnology Bulletin No. 78. (map of villages, page 465)
  • Milliken, Randall. A Time of Little Choice: The Disintegration of Tribal Culture in the San Francisco Bay Area 1769-1910 Menlo Park, CA: Ballena Press Publication, 1995. ISBN 0-87919-132-5 (alk. paper)

Bibliografia[modifica]

  • Beeler, Madison S. Northern Costanoan, International Journal of American Linguistics, 1961. 27: 191-197.
  • Brown, Alan K. Indians of San Mateo County, La Peninsula:Journal of the San Mateo County Historical Association, Vol. XVII No. 4, Winter 1973-1974.
  • Brown, Alan K. Place Names of San Mateo County, published San Mateo County Historical Association, 1975.
  • Teixeira, Lauren. The Costanoan/Ohlone Indians of the San Francisco and Monterey Bay Area, A Research Guide. Menlo Park, CA: Ballena Press Publication, 1997. ISBN 0-87919-141-4.