Lo scopone scientifico
_Davis,_Mangano,_Cotten_e_Sordi.png)  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Luigi Comencini |
| Protagonistes | |
| Producció | Dino De Laurentiis |
| Dissenyador de producció | Luigi Scaccianoce |
| Guió | Rodolfo Sonego |
| Música | Piero Piccioni |
| Fotografia | Giuseppe Ruzzolini |
| Muntatge | Nino Baragli |
| Productora | Titanus |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Itàlia |
| Estrena | 1972 |
| Durada | 113 min |
| Idioma original | italià |
| Rodatge | Roma |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia |
| Tema | joc d'aposta |
| Lloc de la narració | Itàlia |
        | |
Lo scopone scientifico és una pel·lícula de comèdia italiana del 1972 dirigida per Luigi Comencini amb guió de Rodolfo Senego. Considerada l'exponent de la commedia all'italiana.[1][2][3] Ha estat integrada, com a pel·lícula representativa, en la llista de les 100 film italiani da salvare.[4]
Sinopsi[modifica]
Una anciana americana rica viatja cada any a Roma amb el seu xofer George per jugar al joc de cartes scopone amb el desvalgut Peppino i la seva dona Antonia. L'escenari anual es manté inalterable: dona les participacions inicials perquè puguin jugar i, finalment, guanya el joc, trencant el somni de la parella d’obtenir una victòria i millorar la seva sort a la vida. Finalment, la seva filla Cleòpatra busca venjança en nom dels seus pares.
Repartiment[modifica]
- Bette Davis - Anciana americana
- Joseph Cotten - George
- Alberto Sordi - Peppino
- Silvana Mangano - Antonia
- Antonella Demaggi - Cleopatra
- Mario Carotenuto - El Professor
- Domenico Modugno - Righetto
Notes de producció[modifica]
Bette Davis va rebre el guió durant les tres setmanes de vacances a un spa a La Costa a Carlsbad (Califòrnia). Al cap de 24 hores, l'actriu va arribar a Roma per rodar, i aleshores va saber al plató que el diàleg de la pel·lícula es reprendria en italià. L'actriu va declarar més tard: «Alberto Sordi, el vaig sobrenomenar Alberto Sordid. Em va semblar imperdonable la seva negativa a parlar anglès amb mi, ja que parlava un anglès excel·lent ».[5]
Aquesta pel·lícula és la tercera en què Davis i Joseph Cotten han estat junts al plató. Anteriorment havien protagonitzat Beyond the Forest (1949) i Hush… Hush, Sweet Charlotte (1964).
Reconeixements[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ La produzione del cinema italiano oggi, di Alessandro Grande, Associazione Cineasti Italiani
- ↑ Storia del cinema italiano, di Lino Aulenti, Libreria universitaria.it
- ↑ I registi: dal 1930 ai giorni nostri, di Roberto Poppi, Gremese Editore
- ↑ Rete degli Spettatori
- ↑ Mother Goddam de Whitney Stine, amb comentaris de Bette Davis, Hawthorn Books, 1974, pp. 333-34 (ISBN 0-8015-5184-6)
- ↑ Cronologia al web dels David di Donatello
- ↑ 1973 Arxivat 2019-11-04 a Wayback Machine. a l'Albo d'Oro dels Nastri d'Argento
Bibliografia[modifica]
- Adriano Aprà, Luigi Comencini, Il cinema e i film, Edizione Marsilio, Venezia, 2007 ISBN 88-317-9264-4
