Louis Kauffman
(2009) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 3 febrer 1945 (79 anys) Potsdam (Nova York) |
Formació | Universitat de Princeton |
Director de tesi | William Browder |
Activitat | |
Camp de treball | Topologia |
Ocupació | matemàtic, topòleg, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat de Chicago Universitat d'Illinois a Chicago |
Membre de | |
Obra | |
Estudiant doctoral | Randall Harry Weiss (en) , Steven Karl Winker (en) , David James Hrencecin (en) , John Franklin Mathias (en) , Stefanos Panagiotis Gialamas (en) , Yumei Dang (en) , Fernando J. O. de Souza (en) , Heather Ann Dye (en) , Pedro Lopes (en) , Aaron Kaestner (en) i Jonathan Schneider (en) |
Premis | |
Louis Hirsch Kauffman (Potsdam, Estat de Nova York, Estats Units, 3 de febrer de 1945) és un matemàtic estatunidenc conegut per les seves contribucions a la teoria de nusos (hi destaquen el polinomi de Kauffman i el polinomi parèntesi de Kauffman). Actualment és professor de matemàtiques al campus de Chicago de la Universitat d'Illinois.
Biografia
[modifica]Kauffman obtingué les qualificacions més altes de la seva graduació al Norwood Norfolk Central High School en 1962. Va obtenir el Bachelor of Science al MIT en 1966 i es doctorà en matemàtiques a la Universitat de Princeton en 1972 amb en William Browder com a director de la tesi.
Kauffman ha treballat d'investigador i professor a diverses universitats arreu del món, entre les quals s'hi compten la Universitat de Saragossa, la Universitat d'Iowa, l'Institute Hautes Etudes Scientifiques a Bures Sur Yevette, l'Institut Henri Poincaré de París, la Universitat de Bolonya, la Universidade Federal de Pernambuco a Recife i el Newton Institute de Cambridge.[1]
És també fundador i editor en cap del Journal of Knot Theory and Its Ramifications i editor de la World Scientific Book Series On Knots and Everything. Escriu a més una columna anomenada "Lògica Virtual" per la revista Cybernetics and Human Knowing.
Entre els anys 2005 i 2008 fou el president de l'American Society for Cybernetics. Kauffman toca el clarinet a la ChickenFat Klezmer Orchestra de Chicago.
Contribucions
[modifica]Tot i ser especialista en topologia, Kauffman ha contribuït també als camps de l'àlgebra, la cibernètica i la física.[2] No obstant, les seves contribucions més famoses són el polinomi de Kauffman i el polinomi parèntesi de Kauffman.
Polinomi de Kauffman
[modifica]En el camp de la teoria de nusos, el Polinomi de Kauffman és un polinomi de nusos de dues variables definit per Kauffman com
on és l'entortellament i és una isotopia regular invariant que generalitza el polinomi parèntesi.
Publicacions
[modifica]Kauffman ha publicat més de 170 treballs, sobretot en els camps de la teoria de nusos i la física matemàtica.[1] Entre els seus llibres hi ha:
- 1987, On Knots, Princeton University Press 498 pp.
- 1993, Quantum Topology (Series on Knots & Everything), amb Randy A. Baadhio, World Scientific Pub Co Inc, 394 pp.
- 1994, Temperley-Lieb Recoupling Theory and Invariants of 3-Manifolds, amb Sostenes Lins, Princeton University Press, 312 pp.
- 1995, Knots and Applications (Series on Knots and Everything, Vol 6)
- 1995, The Interface of Knots and Physics: American Mathematical Society Short Course January 2-3, 1995 San Francisco, California (Proceedings of Symposia in Applied Mathematics), amb l'American Mathematical Society.
- 1998, Knots at Hellas 98: Proceedings of the International Conference on Knot Theory and Its Ramifications, amb Cameron McA. Gordon, Vaughan F. R. Jones i Sofia Lambropoulou,
- 1999, Ideal Knots, amb Andrzej Stasiak i Vsevolod Katritch, World Scientific Publishing Company, 414 pp.
- 2002, Hypercomplex Iterations: Distance Estimation and Higher Dimensional Fractals (Series on Knots and Everything, Vol 17), amb Yumei Dang i Daniel Sandin.
- 2006, Formal Knot Theory, Dover Publications, 272 pp.
- 2007, Intelligence of Low Dimensional Topology 2006, amb J. Scott Carter and Seiichi Kamada.
- 2012, Knots and Physics (4th ed.), World Scientific Publishing Company, ISBN 978-981-4383-00-4
Entre les seves publicacions també hi destaquen els articles:
- 2001, The Mathematics of Charles Sanders Peirce, a: Cybernetics & Human Knowing, Vol.8, no.1–2, 2001, pp. 79–110
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 http://www.math.uic.edu/~kauffman/569.html
- ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2008-09-17. [Consulta: 17 març 2017].