Marcelo Arroita-Jáuregui
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1922  La Hermida (Cantàbria) |
| Mort | 1992 (69/70 anys) Santander (Cantàbria) |
| Dades personals | |
| Ideologia política | Falangisme |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, crític de cinema, poeta, actor |
   | |
Marcelo Arroita-Jáuregui Alonso (Hermida, 1922- Santander, 1992) va ser un escriptor, poeta, traductor, crític cinematogràfic i actor espanyol.
Biografia[modifica]
Nascut el 1922, va fer estudis universitaris i es va llicenciar en dret.[1] D'ideologia obertament falangista,[2][3] Arroita-Jáuregui en una ocasió va arribar a exigir «un cinema revolucionari, religiosament exacte, políticament vàlid, socialment educatiu i estèticament valuós».[4] Va estar molt lligat al món cinematogràfic, destacant com a crític de cinema,[5] i també en la seva faceta com a censor cinematogràfic.[6] Va ser auxiliar de direcció en la pel·lícula Calle Mayor de Juan Antonio Bardem. També va intervenir com a actor secundari en diverses pel·lícules, entre altres Miss Muerte, El Secreto del Dr. Orloff, Operación Plus Ultra, El otro árbol de Guernica o De camisa vieja a chaqueta nueva.[7]
En els seus primers anys va ser un dels impulsors de la revista santanderina Proel.[8] Al llarg de la seva vida col·laboraria amb nombroses publicacions, com els diaris Alerta i El Alcázar, o les revistes Haz, La Hora,[9] Alcalá —de la que en va ser director—,[10][3] Laye,[11] Correo Literario, Ateneo, Objetivo i Film Ideal.[8]
Obres[modifica]
- —— (1951). El hombre es triste. Ediciones Proel.
- —— (1958). Tratado de la pena. Cantalapiedra.
Referències[modifica]
- ↑ Vandaele, 2015, p. 325.
- ↑ Gracia, 2006, p. 71, 107.
- ↑ 3,0 3,1 Jurado Morales, 2012, p. 102.
- ↑ Pavlovic, 2003, p. 51.
- ↑ Nieto Ferrando, 2009, p. 237.
- ↑ Gubern i Font, 1975, p. 82.
- ↑ Jacobs, 2009, p. 102n.
- ↑ 8,0 8,1 Jurado Morales, 2012, p. 149.
- ↑ Díaz, 1983, p. 83.
- ↑ Gracia, 2006, p. 121.
- ↑ Gracia, 2006, p. 81.
Bibliografia[modifica]
- Díaz, Elías. Pensamiento español en la era de Franco (1939-1975). Tecnos, 1983.
- Gracia, Jordi. Estado y cultura. El despertar de una conciencia crítica bajo el franquismo, 1940-1962. Barcelona: Anagrama, 2006.
- Gubern, Roman. Un cine para el cadalso. 40 años de censura cinematográfica en España. Editorial Euros, 1975.
- Jacobs, Helmut C. Giuseppe Parini in Vergangenheit und Gegenwart. Würzburg: Verlag Königshausen & Neumann, 2009.
- Jurado Morales, José. Las razones éticas del realismo. «Revista Española» en la literatura del medio siglo. Sevilla: Renacimiento, 2012. ISBN 978-84-8472-885-6.
- Nieto Ferrando, Jorge. Cine en papel. Cultura y crítica cinematográfica en España, 1939-1962. Generalidad Valenciana, 2009.
- Pavlovic, Tatjana. Despotic Bodies and Transgressive Bodies. Spanish Culture from Francisco Franco to Jesús Franco. State University of New York Press, 2003.
- Vandaele, Jeroen. Estados de Gracia. Billy Wilder y la censura franquista (1946-1975). Leiden: Brill NV, 2015. ISBN 978-90-04-29733-3.