Vés al contingut

Marcelo Spínola y Maestre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMarcelo Spínola y Maestre

Plafó ceràmic amb el beat bisbe, a l'església de La Pastora (San Fernando, Cadis)
Biografia
Naixement14 gener 1835 Modifica el valor a Wikidata
San Fernando (província de Cadis) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 gener 1906 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Sevilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Sevilla, Capilla de los Dolores 
Cardenal
11 desembre 1905 –
Arquebisbe de Sevilla
1895 – 1906
← Benet Sanz i ForésSalvador Castellote y Pinazo →
Bisbe de Màlaga
10 juny 1886 –
← Manuel Gómez-Salazar y Lucio-VillegasJuan Muñoz y Herrera →
Bisbe de Còria
10 novembre 1884 –
← Pedro Núñez y PerníaLuis Felipe Ortiz y Gutiérrez →
Bisbe auxiliar de Sevilla
16 desembre 1880 –
Bisbe titular
16 desembre 1880 –
Diòcesi: bisbat de Milos
Senador del Regne
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Sevilla Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1881–), prevere catòlic de ritu romà (1864–), diaca catòlic (1864–), advocat, polític Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióJoaquim Lluch i Garriga Modifica el valor a Wikidata
cardenal i fundador
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
Festivitat20 de gener
IconografiaAmb robes de bisbe

Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 134401929 Modifica el valor a Wikidata

Marcelo Spínola y Maestre (San Fernando, 14 de gener de 1835 - Sevilla, 20 de gener de 1906) fou un sacerdot andalús, arquebisbe de Sevilla i cardenal. Fundador de la congregació de les Esclaves del Diví Cor, és venerat com a beat per l'Església catòlica.

Biografia

[modifica]

Nascut a San Fernando en 1835, era fill del militar Juan Spínola y Osorno, marquès de Spínola, i Antonia Maestre y Osorno, que tingueren vuit fills. El juny de 1856 es llicencià en Dret a la Universitat de Sevilla i obrí un bufet jurídic a Huelva, que donava servei gratuït als pobres. Exercí com a advocat fins que es traslladà a Sanlúcar de Barrameda, on el seu pare havia estat destinat com a comandant de la Marina.

A Sanlúcar decidí de fer vida religiosa i, amb el consell del canonge Diego Herrero y Espinosa de los Monteros, començà a estudiar teologia a casa seva. Rebé la tonsura el maig de 1863 i el diaconat el febrer de 1864. Fou ordenat sacerdot el 21 de maig de 1864 a Sevilla, on digué la primera missa a l'església de San Felipe Neri el 3 de juny. Fou capellà de l'església de La Merced de Sanlúcar de Barrameda, i de l'Hermandad de San Pedro y Pan de los Pobres, dedicada a obres benèfiques, també a Sanlúcar. El cardenal Lastra el nomenà rector de l'església de San Lorenzo de Sevilla, on exercí des del març de 1871 fins al 28 de maig de 1879, quan l'arquebisbe Joaquín Lluch el nomena canonge de la Catedral de Sevilla.

Sepulcre de Marcelo Spínola, per Joaquín Bilbao, 1906 (Catedral de Sevilla).

El papa Lleó XIII el nomenà bisbe de Coria (Càceres) en 1884, i ocupa la diòcesi del 7 de març de 1885 al 5 d'agost de 1886, quan és destinat a la diòcesi de Màlaga (de 16 de setembre de 1886 a 8 de febrer de 1896). A Coria funcà en 1885 una congregació religiosa, la de les Esclaves del Diví Cor, amb Celia Méndez y Delgado, que havia estat marquesa de la Puebla d'Obando.

Fou nomenat senador per la província de Granada, ocupant el càrrec entre 1891 i 1899, intervenint per defensar l'ensenyament catòlic.[1] Fou nomenat arquebisbe de Sevilla, càrrec que ocupa des de l'11 de febrer de 1896 a 19 de gener de 1906, i Pius X el nomenà cardenal l'11 de desembre de 1905. En 1889 funda el periòdic El correo de Andalucía a Sevilla.

Fou beatificat el 29 de març de 1987 per Joan Pau II, que en 1982, en la seva visita a Sevilla, havia pregat davant la seva tomba.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]