Marina Massaguer i Comes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMarina Massaguer i Comes
Biografia
Naixement1982 Modifica el valor a Wikidata (41/42 anys)
Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Rovira i Virgili - filologia catalana
Universitat d'Oxford
Universitat Autònoma de Barcelona
Universitat Oberta de Catalunya - doctora Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòloga, sociolingüista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorTERMCAT
Universitat de Barcelona
Universitat Oberta de Catalunya
Ajuntament de Tarragona
Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Twitter (X): MarinaMassaguer Modifica el valor a Wikidata

Marina Massaguer i Comes (Tarragona, 1982) és una filòloga i sociolingüista catalana especialitzada en polítiques lingüístiques.[1] Ha estudiat la relació entre llengua i identitat i el paper que tenen les llengües en les relacions de poder i en la construcció de desigualtats a través de les dinàmiques de les persones no catalanoparlants als Països Catalans.[2] També ha defensat l'actualització de les polítiques de normalització lingüística de la dècada del 1980.[3]

El 2020, fou coautora de l'informe «Català, youtubers i instagramers. Un punt de partida per a la promoció de l’ús de la llengua»[4] que elaborà el Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de Universitat de Barcelona i on aborda la «diglòssia digital», és a dir, el fet de pensar que la pròpia llengua, en aquest cas el català, no és prou apta per a generar segons quina mena de continguts a les xarxes socials a internet, com una conseqüència més de la minorització del català dins i fora de les xarxes.[5] En aquest sentit, l'informe proposa recuperar el canal juvenil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, amb una estructura àgil i pionera com ho va ser el Canal Super 3, i orientar-lo a les plataformes digitals, així com arribar a acords amb Google, YouTube i Instagram per afavorir la difusió dels continguts i el foment de la creació de continguts per situar-los i fer-los visibles, i establir canals alternatius perquè els creadors rendibilitzin les produccions.[6]

El gener de 2023 es va incorporar com a assessora al Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya per a impulsar el «Pla d'enfortiment del català en el sistema universitari i de recerca» que té els objectius de garantir els drets lingüístics de l'estudiantat i incrementar l'ús de la llengua en la transferència del coneixement i la divulgació en català.[7]

Obra publicada[modifica]

Referències[modifica]

  1. Lahoz, Ricard. «Ens cal una política lingüística més inclusiva», 28-01-2021. [Consulta: 28 abril 2021].
  2. Barnils, Andreu. «Hi ha racons on no pots entrar sense el català». VilaWeb, 21-03-2023. [Consulta: 3 juny 2023].
  3. Serra, Laura. «Si és vista com el feminisme o l'ecologisme, els joves se sumaran a la causa de la llengua». Ara, 23-01-2021. [Consulta: 28 abril 2021].
  4. «Els joves ja no busquen una comunicació unidireccional sinó participar i poder deixar un missatge a l'Instagram de Dulceida», 02-07-2020.
  5. Rius, Clàudia. «El català ha d'ampliar els seus espais segurs». Núvol, 27-07-2020. [Consulta: 28 abril 2021].
  6. Lleonart, Arnau. «És vital recuperar el canal juvenil de TV3». Vilaweb, 25-06-2020. [Consulta: 28 abril 2021].
  7. Bravo, Rosa M. «Cal garantir el dret a fer recerca en català». El Punt Avui, 01-05-2023. [Consulta: 3 juny 2023].