Marina Massaguer i Comes
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1982  (41/42 anys)Tarragona |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Rovira i Virgili - filologia catalana Universitat d'Oxford Universitat Autònoma de Barcelona Universitat Oberta de Catalunya - doctora |
| Activitat | |
| Ocupació | filòloga, sociolingüista |
| Ocupador | TERMCAT Universitat de Barcelona Universitat Oberta de Catalunya Ajuntament de Tarragona Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya |
 | |
Marina Massaguer i Comes (Tarragona, 1982) és una filòloga i sociolingüista catalana especialitzada en polítiques lingüístiques.[1] Ha estudiat la relació entre llengua i identitat i el paper que tenen les llengües en les relacions de poder i en la construcció de desigualtats a través de les dinàmiques de les persones no catalanoparlants als Països Catalans.[2] També ha defensat l'actualització de les polítiques de normalització lingüística de la dècada del 1980.[3]
El 2020, fou coautora de l'informe «Català, youtubers i instagramers. Un punt de partida per a la promoció de l’ús de la llengua»[4] que elaborà el Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de Universitat de Barcelona i on aborda la «diglòssia digital», és a dir, el fet de pensar que la pròpia llengua, en aquest cas el català, no és prou apta per a generar segons quina mena de continguts a les xarxes socials a internet, com una conseqüència més de la minorització del català dins i fora de les xarxes.[5] En aquest sentit, l'informe proposa recuperar el canal juvenil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, amb una estructura àgil i pionera com ho va ser el Canal Super 3, i orientar-lo a les plataformes digitals, així com arribar a acords amb Google, YouTube i Instagram per afavorir la difusió dels continguts i el foment de la creació de continguts per situar-los i fer-los visibles, i establir canals alternatius perquè els creadors rendibilitzin les produccions.[6]
El gener de 2023 es va incorporar com a assessora al Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya per a impulsar el «Pla d'enfortiment del català en el sistema universitari i de recerca» que té els objectius de garantir els drets lingüístics de l'estudiantat i incrementar l'ús de la llengua en la transferència del coneixement i la divulgació en català.[7]
Obra publicada[modifica]
- Paraula de Tecla: vocabulari de les festes de Santa Tecla. Arola Editors, 2010. ISBN 978-84-92839-58-2.
- Cels de tardor: del camp de Tarragona al Maestrat. Arola Editors, 2011. ISBN 978-84-15248-25-5.
Referències[modifica]
- ↑ Lahoz, Ricard. «Ens cal una política lingüística més inclusiva», 28-01-2021. [Consulta: 28 abril 2021].
- ↑ Barnils, Andreu. «Hi ha racons on no pots entrar sense el català». VilaWeb, 21-03-2023. [Consulta: 3 juny 2023].
- ↑ Serra, Laura. «Si és vista com el feminisme o l'ecologisme, els joves se sumaran a la causa de la llengua». Ara, 23-01-2021. [Consulta: 28 abril 2021].
- ↑ «Els joves ja no busquen una comunicació unidireccional sinó participar i poder deixar un missatge a l'Instagram de Dulceida», 02-07-2020.
- ↑ Rius, Clàudia. «El català ha d'ampliar els seus espais segurs». Núvol, 27-07-2020. [Consulta: 28 abril 2021].
- ↑ Lleonart, Arnau. «És vital recuperar el canal juvenil de TV3». Vilaweb, 25-06-2020. [Consulta: 28 abril 2021].
- ↑ Bravo, Rosa M. «Cal garantir el dret a fer recerca en català». El Punt Avui, 01-05-2023. [Consulta: 3 juny 2023].
- Persones vives
- Lingüistes catalans del sud contemporanis
- Alumnes de la Universitat Autònoma de Barcelona
- Alumnes de la Universitat d'Oxford
- Alumnes de la Universitat Rovira i Virgili
- Científics tarragonins contemporanis
- Sociolingüistes catalans
- Naixements del 1982
- Alumnes de la Universitat Oberta de Catalunya