Marta Salicrú Serra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMarta Salicrú Serra
Biografia
Naixement1980 Modifica el valor a Wikidata (43/44 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Pompeu Fabra Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista musical, podcàsting, discjòquei Modifica el valor a Wikidata
OcupadorTime Out Barcelona
Primavera Sound Modifica el valor a Wikidata

Marta Salicrú Serra (Barcelona, 1980) és una periodista i comunicadora cultural catalana especialitzada en periodisme musical, podcàsting i cultura pop.[1]

Llicenciada en Humanitats i Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ha treballat en premsa, ràdio i com a discjòquei. Des de l'any 2019 és la directora de 'Ràdio Primavera Sound',[2] una ràdio en línia on es recullen diferents sensibilitats musicals i culturals relacionades amb el festival que li dona nom,[3] i també una emisora que ha estat Premis Ondas 2021 al millor podcast per Deforme Semanal Ideal Total, i Ondas Globales del Podcast 2022 al millor podcast.[4]

Salicrú ha estat redactora de música a Time Out Barcelona, col·laboradora de la revista Rockdelux i del programa iCat FM, a més de exercir com a discjòquei en la parella Bonnie & Clyde,[2] habituals de sales com Razzmatazz o Casette Bar. Marta Salicrú és una amant del pop i fan entusiasta de tot el que surti d'Escòcia.[1][5]

Ha participat com a ponent a Eurosonic Noorderslag (ESNS), Primavera Pro, Montreal M, MIL (Lisboa International Music Network), BIME Pro, Club de Creativos, Carballo Interplay i al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, la 'Jornada de Radio y Divulgación Musical' de la Universitat Complutense de Madrid i Estación Podcast, Festival Iberoamericano de Creación Sonora, entre altres. Ha aparegut a la llista 50 Best in Podcasting de Forbes Espanya el 2022 i 2023. Coescrit Putos himnes generacionals (2015), Macros ocultas. Retrofuturos y universos virtuales en la ciencia ficción a propósito de TRON (2022), i el pròleg de Apolo: 75 años sin dejar de ballar (2018). Com a docent, s'ha especialitzat en cultura pop i podcasting col·laborant a l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), a ELISAVA, a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) o a la International Music Business School. Ha coescrit ‘Putos himnes generacionals’ (2015)[6] i el pròleg de la monografia sobre la Sala Apolo de Barcelona, ‘Apolo: 75 años sin parar de bailar’ (2018). Ha dirigit un club de lectura de llibres sobre música a la llibreria Finestres de Barcelona, i ha codirigit l'espectacle Amor Odi Radioshow, una producció pròpia de l'Auditori de Barcelona.[5][7][4]

Referències[modifica]