Meritxell Inaraja Genís

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMeritxell Inaraja Genís
Biografia
Naixement26 febrer 1968 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Vic (Osona) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmeritxellinaraja.com Modifica el valor a Wikidata

Meritxell Inaraja Genís (Vic, Osona, 26 de febrer, de 1968)[1] és una arquitecta catalana especialitzada en projectes culturals i restauració d'espais públics i privats, com la La Seca - Espai Brossa (Barcelona) o Can Colom (l'Hospitalet de Llobregat).

Es va llicenciar en Arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya el 1994, i l'any següent va realitzar un postgrau en Museologia i Disseny a la mateixa UPC. El 1996 es va doctorar en Construcció, Enginyeria i Recerca d'Arquitectura (UPC). Ha treballat en restauració i dissenys d'habitatges, arxius comarcals i equipaments culturals. Del 2009  al 2016 va esdevenir membre de Consell de la Cultura de Barcelona.[2]

Obres i projectes destacats[modifica]

  • Rehabilitació de la masia de Can Colom per a centre d'atenció i informació de la dona a l'Hospitalet de Llobregat. (2006-2010)[3] Va participar en la desena edició del festival d'arquitectura 48h Open House Barcelona, on ella mateixa va ser la guia de l'edifici. Es tracta d'un edifici catalogat com a bé cultural d'interès local; les diverses transformacions van afegir un nou volum rectangular al tercer pis, una capella d'estil neogòtic amb vitralls adossada a la façana est, una galeria a la façana oest, i un celler amb terrassa a la façana nord.[4]
  • La Seca - Espai Brossa.[3] Va adaptar aquest edifici, que formava part de la vella fàbrica de moneda, per a equipament, on finalment s'allotja la nova fàbrica de creació d'arts escèniques de La Seca – Espai Brossa. L'arquitecta va reubicar en el pati i els seus espais laterals, amb tota l'amplada de l'edifici, la sala escènica principal, eliminant arcs i columnes i substituint-ne el sistema estructural.[5][6]

Entre els seus projectes també hi ha la restauració de les muralles de Vic,[7][8] o la construcció de la Biblioteca Nelson Mandela a Palmarín (Senegal), per a la Fundació Lluís Llach.[9]

Referències[modifica]

  1. Meritxell Inaraja a Barcelona Cultura 2014
  2. «Collboni renova el Consell de la Cultura de Barcelona “per impulsar les polítiques culturals”» (en castellà), 22-11-2016. [Consulta: 23 gener 2020].
  3. 3,0 3,1 «Xarxa d'Arxius Comarcals de Catalunya». Generalitat de Catalunya.
  4. «CAN COLOM | 48 OpenHouse». Arxivat de l'original el 2019-12-20. [Consulta: 23 gener 2020].
  5. dddarq. «La Seca | DDDARQ #2 | Documents digitals d'arquitectura». [Consulta: 23 gener 2020].
  6. Santamaria García, Pere «Patrimoni industrial, passat i present». Dovella, primavera-estiu 2014, pàg. 24-29 [Consulta: 29 febrer 2020].
  7. Restauració de les Muralles[Enllaç no actiu] a Arxius d'Arquitectura a Catalunya
  8. Restauració de les muralles de Vic Arxivat 2019-12-20 a Wayback Machine. a Catalan-architects.com
  9. Direcció d'obra de la Biblioteca Nelson Mandela a UPCommons