Mestre de Soriguerola
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle XIII |
Mort | p. A començament segle XIV |
Activitat | |
Lloc de treball | Baixa Cerdanya |
Ocupació | pintor |
Activitat | (Floruit: A començament segle XIV ) |
El nom de Mestre de Soriguerola (c. 1230 - ?) és una convenció historiogràfica que fa referència a un taller actiu durant el segle xiii a la zona de la Cerdanya, el Ripollès i el Conflent que probablement hauria tingut la seva seu a Puigcerdà. El seu treball és una peça clau alhora d’explicar com i en quin moment l'estètica gòtica començà a penetrar en els territoris que avui considerem catalans. Joan Ainaud de Lasarte fou qui donà nom i forma a aquest mestre.[1] Tenint en compte les filiacions que ja havia marcat Ch. R Post,[2] entre el retaule de Soriguerola i altres conjunts procedents de la Cerdanya i el Ripollès, J. Ainaud de Lasarte va definir un catàleg força ampli d’obres sobre taula atribuïdes a aquest mestre i als seus deixebles.
El nom prové del frontal de l'altar de Sant Miquel de Soriguerola, pintat sobre fusta, representant la psicòstasi amb Sant Miquel Arcàngel i el dimoni pesant les ànimes, que actualment es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya. A la part baixa d'aquesta taula es troba l'escena del Sant Sopar així com la lluita de Sant Miquel Arcàngel amb el drac.
Al Museu Episcopal de Vic també hi ha exposats uns altres laterals d'altar seus, realitzats amb tremp sobre fusta. Aquests provenen de la Vall de Ribes i mostren a Sant Pere i a Sant Pau.[3]
Obres
[modifica]L'obra del Mestre de Soriguerola i del seu cercle mostra el pas del romànic al gòtic, passant de l'esquematisme del primer a l'expressionisme del segon.[4] Utilitza la tècnica de pintura al tremp sobre fusta d’avet emprant pigments inorgànics com el cinabri, l'orpiment, el carbó natural i l'aerinita.[5]
Obres atribuïdes
[modifica]Informació actualitzada per un bot. Els canvis manuals es perdran quan s'actualitzi!
- Frontal de Sant Miquel de Soriguerola de l'església de Sant Miquel de Soriguerola,de l'antic municipi d'Urtx. Actualment al MNAC.[6]
- Frontal de Sant Cristòfol, possiblement originària de l'església parroquial de Sant Cristòfol de Toses, al Ripollès. Actualment al MNAC.[7]
- Taules laterals d'altar amb Sant Pere i Sant Pau i sant Miquel pesant les ànimes, actualment al Museu Episcopal de Vic.[8]
- Frontal de Sant Vicenç de la Llagona, al Capcir. Amb una Maiestas Domini al centre i escenes de la vida i sacrifici del sant a ambdues bandes.[9] Atribuïda per Ainaud de Lasarte al Mestre de Soriguerola.[10][11]
- Frontal de Santa Eugènia de Saga, actualment al Museu d'Arts Decoratives de París.[12]
- Pintura mural a l'absis de Sant Andreu d'Angostrina, a la Cerdanya.
- Pintura mural a la capella de Santa Magdalena i a l'església de Sant Vicenç de Rus
- Pintura mural a una cambra del Monestir de Ripoll
Referències
[modifica]- ↑ Lasarte, Joan Ainaud de «El Maestro de Soriguerola y los inicios de la pintura gótica catalana». Goya: Revista de arte, 2, 1954, pàg. 75–82. ISSN: 0017-2715.
- ↑ The Hispano-Flemish Style in North-Western Spain., 1933. ISBN 978-0-674-60029-4.
- ↑ Fitxa al web del Museu Episcopal[Enllaç no actiu]
- ↑ Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte, Volum 1. ISBN 8478269649. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
- ↑ Malé, Gemma. «Magistri Cataloniae - SORIGUEROLA, Mestre de». [Consulta: 25 abril 2021].
- ↑ Morenilla, Iris Bautista; Torroja, Anna Nualart «Frontal y laterales de altar de san Cristóbal de Toses. Confirmación del conjunto gótico mediante el estudio del soporte» (en castellà). Archivo Español de Arte, 90, 359, 30-09-2017, pàg. 301–310. DOI: 10.3989/aearte.2017.20. ISSN: 1988-8511.
- ↑ «Frontal de sant Cristòfol | Museu Nacional d'Art de Catalunya». [Consulta: 25 abril 2021].
- ↑ «Laterals d'altar procedent de la Vall de Ribes.». Museu Episcopal de Vic. [Consulta: 25 abril 2021].
- ↑ Moneo, María Luisa Melero. La pintura sobre tabla del gótico lineal: frontales, laterales de altar y retablos en el reino de Mallorca y los condados catalanes (en castellà). Edicions Universitat Barcelona, 2005, p.108. ISBN 978-84-475-2861-5.
- ↑ Pérez-Bastardas, Alfred «Les pintures murals romàniques de Cerdanya i Capcir». Querol. Revista Cultural de Cerdanya, 21, 2017, pàg. 41–46. ISSN: 2696-2373.
- ↑ Bautista Morenilla, Iris. Del frontal d'altar al retaule primitiu. Anàlisi científica de l'evolució tecnològica dels suports de fusta del gòtic lineal català (Tesi: Doctorat). Universitat de Barcelona, 2015-07-30, p. 163-179.
- ↑ «Frontal de Sainte Eugénie» (en francès). [Consulta: 25 abril 2021].