Michael Maestlin
  | |
| Nom original | (de) Michael Mästlin |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 30 setembre 1550 Göppingen (Sacre Imperi Romanogermànic) |
| Mort | 20 octubre 1631 ↔ 30 octubre 1631 (81 anys) Tübingen (Sacre Imperi Romanogermànic) |
| Dades personals | |
| Religió | Luteranisme |
| Formació | Universitat de Tübingen |
| Director de tesi | Philipp Apian |
| Es coneix per | Estudi del cometa de 1577. |
| Activitat | |
| Camp de treball | Astronomia |
| Lloc de treball | Heidelberg Tübingen |
| Ocupació | Matemàtiques i Astronomia |
| Organització | Universitat de Heidelberg Universitat de Tübingen |
| Professors | Samuel Heiland i Petrus Apianus |
| Alumnes | Johannes Kepler, Galileu Galilei i Wilhelm Shickard |
| Influències | |
| Influències en | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Johannes Kepler Wilhelm Schickard |
| Família | |
| Fills | Gottfried Mästlin (en)  |
Michael Maestlin o Mästlin va ser un astrònom i matemàtic alemany professor de la Universitat de Tübingen a començaments del segle xvii. Va ser el professor de Johannes Kepler.
Vida[modifica]
Maestlin a ingressar a la Universitat de Tübingen el 1569 com estudiant becat pel sistema escolar del duc de Württemberg, on va estudiar matemàtiques. En obtenir el seu magister artium va romandre a la Universitat, primer estudiant teologia i després com a professor ajudant (tutor) de matemàtiques. El 1575 va donar classes d'astronomia i geometria mentre el seu mestre, Phillip Apian, era fora de la universitat.[1]
Entre 1577 i 1580 va ser diaca de l'església de Backnang, ciutat propera al seu lloc de naixement. A Backnang es va casar amb Margarete Gruuninger, que va morir en el part del seu sisè fill. El novembre de 1580 va ser nomenat professor de matemàtiques a la Universitat de Heidelberg on va romandre fins al 1584, en què va retornar a la Universitat de Tübingen, on romandria fins a la seva mort.[2]
Obra[modifica]
La primera publicació de Maestlin va ser un comentari sobre la nova de 1572 que ell mateix va observar quan era estudiant a Tübingen. Les seves observacions el van portar a contradir la cosmologia aristotèlica, ja que, contra l'afirmació d'Aristòtil de la completa perfecció i immobilitat de l'esfera suprallunar, va concloure que la nova havia aparegut precisament en aquesta esfera. Similars reonaments es troben en els seus tractats sobre els cometes de 1577-78 i 1580, basant-se en acurades mesures de la seva paral·laxi i utilitzant explícitament la teoria heliocèntrica de Copernic.[3]
El 1582 publica per primera vegada el seu llibre Epitome Astronomiae a Heidelberg de la que se'n publicaran sis edicions posteriors a Tübingen entre 1588 i 1624.[4] El llibre és una manual pels estudiants d'astronomia de la universitat; dividit en quatre parts i en el que, tot i mencionar Copèrnic, no defensa la teoria heliocèntrica.[5] D'acord amb el contingut d'aquesta obra i algunes disputationes existents, es pot concloure que l'ensenyament de Maestlin era el convencional (Ptolemaic i geocèntric), potser donant indicacions que podia haver-hi altres punts de vista (heliocentrisme).[6]
El 1596, quan el seu deixeble Kepler publica el Mysterium cosmographicum, Maestlin col·labora amb un apèndix i un comentari de la Narratio Prima de Rheticus en els que defensa la teoria copernicana, basant-se en la paral·laxi de Mart quan està en oposició i l'absurda velocitat de gir que hauria de tenir l'esfera de les estrelles fixes.[7]
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Grafton, Anthony «Michael Maestlin's Account of Copernican Planetary Theory» (en (anglès)). Proceedings of the American Philosophical Society, Vol. 117, Num. 6, 1973, pàg. 523-550. ISSN: 0003-049X.
- Green, Daniel W.E.. «Michael Mästlin». A: Hockey, Thomas (ed.). The Biographical Encyclopedia of Astronomers (en (anglès)). Nova York: Springer, 2007, p. 743-745. ISBN 978-0-387-30400-7.
- Methuen, Charlotte «Maestlin's Teaching of Copernicus: The Evidence of His University Textbook and Disputations» (en (anglès)). Isis, Vol. 87, Num. 2, 1996, pàg. 230-247. ISSN: 0021-1753.
- Tredwell, Katherine A. «Michael Maestlin and the fate of the "Narratio prima"» (en (anglès)). Journal for the History of Astronomy, Vol. 35, Num. 3, 2004, pàg. 305-325. ISSN: 0021-8286.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Michael Maestlin |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Michael Maestlin» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- «Michael Maestlin a Mathematics Genealogy Project».