Es va donar a conèixer com a membre fundador del grup Al Tall,[1] juntament amb Vicent Torrent i Manolo Miralles, amb els qui va romandre des del 1975 fins al 1985.
Després de deixar Al Tall, el 1986 formà part del grup Mare Internum, creat per Vicente Alonso per a les Trobades de Música del Mediterrani d'aquell any, junt amb Pepe Cantó a la percussió, Maribel Crespo al llaüt i Vicent Sabater als teclats, els quals l'acompanyaren a l'Encuentro Nacional De Canción De Autor celebrat a Jaén: Miquel Gil guanyà el primer premi, ex aequo amb Javier Bergia, i de resultes d'això feren una gravació als estudis de RTVE amb Lucho Aguilar al baix i Salva Ortiz a la bateria que no els agradà i que no publicaren mai; el nou grup —rebatejat per consens com a Terminal Sur i amb la incorporació de Joso Godofredo a la guitarra elèctrica— gravà un altre disc en 1987 als estudis de Sabater i Gil, Viajero, rodat per Itàlia i França que, malgrat el mestissatge d'estils, no obtingué el ressò esperat. Els membres del grup, ocupats en altres projectes artístics, acabaren per abandonar Terminal Sur.[2]
A partir del 2001 amb el disc Orgànic repren en solitari el camí de la música d'arrel on actualment és considerat com una de les veus més singulars de la mediterrània, cantant en català.
