Mur fronterer EUA-Mèxic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Mur fronterer a Tijuana

El mur fronterer EUA-Mèxic està fixat en algunes àrees de la frontera entre ambdós països per diferents murs dissenyats per prevenir l'entrada gratuïta i il·legal de persones a través de la frontera entre ambdós països; aquests murs van ser construïts al llarg de 3 grans "operacions" per frenar el transport il·legal de narcòtics i tràfic il·legal d'immigrants: Operation Gatekeeper a Califòrnia, Operation Hold-the-Line a Texas i Operation Safeguard a Arizona. Aquestes tanques estan ubicades estratègicament al llarg de la divisió EUA-Mèxic per reduir i frenar el creixent nombre de desplaçaments il·legals entre la frontera.

Informació de la frontera[modifica]

Mur fronterer a la platja, Tijuana
Venedors al costat d'un mur fronterer a Tijuana
Mur fronterer a San Diego, Califòrnia

Per a més informació, vegeu Frontera EUA-Mèxic

Els murs s'han ubicat a les zones urbanes (San Diego, Califòrnia i El Paso, Texas on el passat hi havia un major nombre d'il·legals creuant-la. Degut a l'efectivitat d'aquestes, s'han incrementat el nombre d'il·legals creuant per la zona del Desert de Sonora i les Baboquivari Mountain d'Arizona, amb el que han de creuar 50 milles (80 km) de zona solitària per arribar a la primera carretera.

Unes 5.000 persones han perdut la vida intentant travessar la frontera en els últims 30 anys, d'acord amb l'escrit de la Comissió Nacional dels Drets Humans de Mèxic, signada també per la American Civil Liberties Union.[1] Entre l'1 d'octubre del 2003 fins al 30 d'abril del 2004, 660.390 persones han estat detingudes per la Patrulla Fronterera dels Estats Units (US Border Patrol en anglès) intentant creuar-la de forma no legal; entre 43 i 61 han mort intentant creuar-la pel Desert de Sonora. En Octubre del 2004, la policia fronterera comunica que 325 persones van morir en travessar la frontera els 12 mesos anteriors; entre 1998 i 2004, oficialment 1.954 morts van ser reportats.

Possible expansió[modifica]

El congressista Duncan Hunter (Republicà per Califòrnia) i director del House Armed Services Commitee ha proposat el 3 de novembre del 2005 la construcció d'un reforç a tota la frontera. Això inclouria una zona de 100 iardes dins de la zona EUA. El 15 de desembre sota la H.R.4437 Hunter aconsegueix que se s'aprovi el pla, que inclou un mandat d'emmurallar al llarg de 698 milles (1.123 km) de la frontera mexicana.[2] Finalment al 17 de maig del 2006 el Senat aprova amb la S. 2611 el que podria ser 370 milles de triple-muralla i una muralla pels cotxes.

La resolució (H.R, Home Resolution) H.R. 6061 coneguda com a "Secure Fence Act of 2006" va ser presentada el 13 de setembre del 2006; va ser aprovada el següent dia per 238 si i 138 no; 29 de setembre del mateix any el Senat confirma amb 80 si i 19 no l'aprovació d'una possible construcció de 700 milles (1.125 km) de muralles/defenses físiques al llarg de la frontera.

George W. Bush signa en 26 d'octubre la H.R. 6061 que va ser votada i aprovada al 109é Congrés dels Estats Units. La signatura d'aquesta venia justament quan la CNN havia fet una enquesta on deia que en la majoria dels americans preferien més policia de frontera que no pas una muralla de 700 milles.[3]

Conflictes i possible replantejament[modifica]

D'una banda sorgeixen problemes com el de no conèixer ben bé on acaba cada país; resulta que existeixen 1,5 milles de mur ubicats en territori mexicà; per resoldre aquest embolic, s'hauran de destinar 3.000.000 de dòlars. I és que l'any 2000 es creia que la milla costaria sobre els 500.000 dòlars; la substitució d'aquest tram estaria al voltant dels 2,5 a 3,5 milions de dòlars.[4]

L'altra són els problemes que comporta la construcció del mur. Un municipi de Texas, Granjeno podria tenir parts d'aquest en "zona de ningú" amb la construcció del mur. I és que el Congrés ja havia autoritzat 1,2 bilions de dòlars per les 700 milles de mur en la zona fronterera -330 milles de muralles virtuals, amb càmeres, sensors sota-terra, radar i altra tecnologia i 370 milles de mur físic-. Sobre unes 70 milles de mur real seran construïdes a la vall del Rio Grande a finals del 2008. Doncs bé, en un mapa obtingut per l'AP es mostren fins a 7 propostes de per on passarà el mur a la vall, incloent-hi una on parteix 35 de les 100 cases del municipi de Granjeno.[5]

Rudy Giuliani, presidencialista republicà, ha proposat el 19 de novembre a Mission, Texas la creació d'un mur "virtual" en comptes d'un mur real; un tema que els habitants del vall del Rio Grande s'hi oposen. Ell diu que és inevitable que en alguns llocs hi hagi un mur físic, però que en d'altres el mur virtual és més valuós perquè avisa la gent que s'aproxima a la frontera.[6]

Mur de Trump[modifica]

Durant la seva primera setmana al càrrec Donald Trump va signar l'ordre executiva del reforç de la seguretat fronterera i l'inici del procés de planificació i disseny per a construir un Mur fronterer EUA-Mèxic, el Mur de Trump.[7]

A l'octubre de 2018, l'administració va anunciar la construcció de dues milles de tanques de recanvi fetes de pals d'acer, que va anomenar la primera secció del «mur» de Trump, tot i que a la primeria d'aquell any la Patrulla Fronterera havia dit que el projecte no estava relacionat amb el mur de Trump i havia estat planificat durant molt de temps (data de 2009).[8] El desembre de 2018 i el gener de 2019, Trump va tuitar un disseny d'una tanca d'acer i una imatge d'una tanca, mentre declarava que «el mur s'acosta».[9] El febrer de 2019, Trump va dir que la seva administració s'havia «restringit a renovar» les barreres existents «i que necessitem un nou mur».[10] Al novembre de 2019, l'administració Trump havia substituït al voltant de 78 milles del Mur fronterer EUA-Mèxic al llarg de la frontera; aquestes barreres de substitució no eren murs, sinó tanques fetes de bol·lards.[11][12] L'administració, al novembre de 2019, va dir que «acabava de començar a obrir camins» per construir noves barreres en zones on no hi havia cap estructura.[11] Al maig del 2020, l'administració Trump havia substituït 172 milles de barreres de disseny en mal estat o obsoletes i havia construït 15 milles de noves barreres frontereres.[13]

El primer dia de la seva presidència, Joe Biden va voler deixar clara la reversió de la política del president Trump aturant el finançament del mur de Trump.[14]

Oposició al mur[modifica]

Grups pro-mexicans fincats als Estats Units, així com el govern de Mèxic [15] i altres governs d'Amèrica Llatina s'hi oposen.

L'argument que defensa el govern de Mèxic és que "mesures com les del mur danyen les relacions bilaterals en el seu conjunt, ja que són contràries a l'esperit de cooperació que ha de prevaldre entre ambdós estats per garantir una seguretat fronterera comú; mesures com aquesta creen un clima de tensió entre les comunitats frontereres i generen divergències en comptes de convergències entre ambdós països". També diu que "no es pot solucionar els problemes migratoris construint tanques, no es pot millorar la seguretat construint murs".[15]

L'alcalde de la ciutat de McAllen, Texas ha manifestat també el seu desacord[16] i també el governador de Texas, Rick Perry [17]

Referències[modifica]

  1. ↑ «El Universal - - Mueren cinco mil emigrantes en 13 años en frontera norte». Arxivat de l'original el 2015-01-16. [Consulta: 9 gener 2008].
  2. ↑ «Hunter proposal for strategic border fencing passes». Arxivat de l'original el 2007-03-06. [Consulta: 9 gener 2008].
  3. ↑ «Bush OKs 700-mile border fence». Arxivat de l'original el 2008-09-27. [Consulta: 9 gener 2008].
  4. ↑ «Misplaced U.S.-Mexico Border Fence Could Cost Feds Millions | Fox News».
  5. ↑ «AP IMPACT: Border Fence May Cut Property». Arxivat de l'original el 2007-11-09. [Consulta: 9 gener 2008].
  6. ↑ «Giuliani promotes virtual fence». Arxivat de l'original el 2007-11-21. [Consulta: 9 gener 2008].
  7. ↑ «All of Trump's executive actions so far» (en anglès). Político, 25-01-2017 [Consulta: 28 gener 2017].
  8. ↑ «A Plaque Says This Fence In Southern California Is The First Completed Section Of Trump's Border Wall». Buzzfeed News, 26-10-2018 [Consulta: 31 maig 2020].
  9. ↑ «'A WALL is a WALL!' Trump declares. But his definition has shifted a lot over time». USA Today, 31-01-2019.
  10. ↑ «Last week, Trump admitted his wall wasn't being built. Now, he's back to misleading.». The Washington Post, 22-02-2019 [Consulta: 31 maig 2020].
  11. ↑ 11,0 11,1 «The private border wall group is building again, this time in Texas». CNN, 16-11-2019 [Consulta: 30 maig 2020].
  12. ↑ «Nancy Pelosi stated on November 17, 2019 in an interview on "Face the Nation": President Trump "hasn't built any new (border) wall" during his time in office.». PolitiFact, 22-11-2019 [Consulta: 31 maig 2020].
  13. ↑ «Donald Trump stated on May 19, 2020 in a speech: "On the Southern border, as you know, the wall is going up, it's going up very rapidly. We're at 182 miles."». PolitiFact, 20-05-2020 [Consulta: 31 maig 2020].
  14. ↑ Burgess Everett, Marianne LeVine. «Manchin’s latest shocker: A $700B deal» (en anglès). Politico, 27-07-2022. [Consulta: 27 maig 2024].
  15. ↑ 15,0 15,1 «BBC Mundo | América Latina | México contra el muro».
  16. ↑ «Buscan en EU revivir ley de frontera con México». Arxivat de l'original el 2007-06-07. [Consulta: 9 gener 2008].
  17. ↑ «El Universal - - Rechaza gobernador de Texas muro fronterizo». Arxivat de l'original el 2014-01-09. [Consulta: 9 gener 2008].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mur fronterer EUA-Mèxic
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mur_fronterer_EUA-Mèxic&oldid=33552086»