Núria Quevedo Teixidó
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 març 1938 (86 anys) Barcelona |
| Floruit | 1969 |
| Dades personals | |
| Formació | Weißensee Academy of Art Berlin (en)  |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Berlín |
| Ocupació | pintora, dibuixant, fotògrafa, artista gràfica |
Premis | |
Núria Quevedo Teixidó (Barcelona, 18 de març de 1938) és una artista visual (pintora i artista gràfica), afiliada al Partit Comunista d'Espanya, que es va traslladar amb la seva família a Berlín, on ha residit des que tenia 15 anys.[1][2][3]
Història familiar[modifica]
El seu pare, José Quevedo Fernández, era aviador de l'Exèrcit republicà. L'any 1939 va sortir d'Espanya en direcció a França, al costat de la seva mare, però aviat va tornar de nou a Barcelona, on va romandre fins a 1942, any en el qual tornà a reunir-se tota la família, aquesta vegada a Berlín, on el seu pare treballà per als nazis. L'any 1945 mare i filla tornaren a Barcelona, i l'any 1952 tornaren a reunir-se amb el pare a Berlín Oriental, on s'instal·larien definitivament.[4]
Formació[modifica]
A Berlín Oriental Núria Quevedo estudià a l'Escola Superior d'Arts Visuals i Aplicades de Weißensee, amb Werner Klemke, Arno Mohr i Werner Wittkugel, passant després a ser alumna de l'Acadèmia Alemanya de les Arts; i treballà en una llibreria propietat de la família.[4][5] En acabar els estudis, ben aviat es va donar a conèixer amb els seus gravats i les il·lustracions per a llibres.[1]
La pintora[modifica]
La seva obra es caracteritza per usar la figura humana per crear un llenguatge visual propi mitjançant el qual convida a una interpretació reflexiva. La mateixa Núria Quevedo, que defineix la seva pintura com a «figurativa i realista, però d'un realisme molt interpretat» considera que els seus primers treballs van estar molt influïts per Solana.[6] Una constant en el seu treball és l'ús de la figura del Quixot, que posa en relleu la importància de la literatura com a font d'inspiració de la seva obra, com a mostra les il·lustracions i gravats inspirats en la novel·la Cassandra, de Christa Wolf.[3][5][7]
En les seves primeres pintures es plasma la malenconia del sentiment de desarrelament dels exiliats a les seves ciutats d'acolliment; en són exemples les seves obres Els paisatges plujosos i la sèrie «Cap i mans».[3][7][8] Un dels seus quadres més significatius, pintat el 1971 a la República Democràtica Alemanya, és Trenta anys d'exili.[1]
Com a pintora es va convertir en un referent de l'Art en la República Democràtica d'Alemanya, on va exposar juntament amb l'Equip Crònica.[3][7] Diverses obres de l'artista han estat venudes en subhasta, incloent Teixidó Betrachtung des Fisches, venut a Schmidt Art Auction 'Auction 42' el 2014.[2][3] L'any 2006 va exposar la seva obra per primera vegada a Catalunya.[7] Al novembre de 2020 s'havia previst una mostra retrospectiva de l'obra de Núria Quevedo a la Galerie Parterre de Berlín, que es va haver d'ajornar per la pandèmia.[1]
L'escriptora[modifica]
A més de pintora, Núria Quevedo és també escriptora. El 2012 va escriure un llibre, juntament amb Mercedes Álvarez, publicat pel Muséu del Pueblu d'Asturies, FMCE i UP, Ayuntamientu de Xixón, titulat Ilejanía. La proximitat de l'oblidat.[9]
Reconeixements[modifica]
Núria Quevedo va ser guardonada amb el Premi Goethe, concedit per l'Ajuntament de Berlín Est.[6]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Hackl, Erich. «El exilio pintado» (en castellà). La Vanguardia, 20-03-2021. [Consulta: 5 febrer 2023].
- ↑ 2,0 2,1 «Nuria Quevedo (1938) - MutualArt» (en anglès). [Consulta: 1r març 2018].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 País, Ediciones El «Galardón en Alemania Oriental para la pintora Nuria Quevedo» (en castellà). , 30-10-1983 [Consulta: 1r març 2018].
- ↑ 4,0 4,1 España, La Nueva. «Dos mujeres y un destino - La Nueva España - Diario Independiente de Asturias». [Consulta: 1r març 2018].
- ↑ 5,0 5,1 Cervantes, Instituto. «Exposición Los exilios del arte. Instituto Cervantes de Berlín». [Consulta: 1r març 2018].
- ↑ 6,0 6,1 Comas, José «Galardón en Alemania Oriental para la pintora Nuria Quevedo» (en castellà). El País [Madrid], 29-10-1983. ISSN: 1134-6582.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 associats, Partal, Maresma i. «VilaWeb». [Consulta: 1r març 2018].
- ↑ «Nuria Quevedo: lienzo y papel Arxivat 2018-03-01 a Wayback Machine.» (en en-us). [Consulta: 1 març 2018].
- ↑ «Ilejanía. La cercanía de lo olvidado (un diálogo sobre el exilio)» (en castellà). Ayuntamiento de Gijón. [Consulta: 5 febrer 2023].