Natàlia Gorbanévskaia

Natàlia Gorbanévskaia
	; (2005)
Biografia
Naixement	26 maig 1936 ; Moscou (Rússia)
Mort	29 novembre 2013 (77 anys); París
Sepultura	Grave of Dioujeva-Gorbanevskaïa (en) ; cementiri de Père-Lachaise, 80
Formació	Facultat de Filologia de la Universitat Estatal de Sant Petersburg
Activitat
Camp de treball	Poesia
Ocupació	lingüista, traductora, escriptora, periodista, poetessa, bibliotecària, activista pels drets humans
Premis
	(28 octubre 2014) Medal of Merit, 1st class (en) ; (9 juny 2014) gran oficial de l'Orde de la Doble Creu Blanca Conferit per Ivan Gašparovič, presidenta d'Eslovàquia; (2010) Russia Award (en) ; (28 octubre 2008) doctor honoris causa per la Universitat Maria Curie-Skłodowska; (1999) Oficial de l'Orde del Mèrit de la República de Polònia; (1990) ciutadana honorària de Praga; Comandant de l'Orde Polònia Restituta; Medalla Afanya't a fer el bé; Medal of Karel Kramář (en) ;
	Veu: Natàlia Gorbanévskaia (rus)

Natàlia Ievguénievna Gorbanévskaia (rus: Ната́лья Евге́ньевна Горбане́вская AFI / nɐˈtalʲjə jɪvˈɡʲenʲjɪvnə ɡərbɐˈnʲɛfskəjə / ( ^? i escolteu-ne la pronunciació en rus); 26 de maig de 1936, Moscou-29 de novembre de 2013, París) fou una poeta russa, traductora de literatura polonesa i activista dels drets civils. Fou una de les fundadores i primera directora del periòdic clandestí Samizdat. Crònica dels esdeveniments actuals (1968-1982).

Biografia

Va començar els estudis de filologia el 1953 a la Universitat Estatal de Moscou, i el 1963 es va llicenciar a la Universitat de Leningrad. Ja durant els estudis, es va involucrar amb el moviment democràtic, cosa que va donar lloc a una escalada gradual d'assetjament per part de les autoritats. El 25 de d'agost del 1968, com a coorganitzadora d'una manifestació a Moscou contra l'entrada de l'exèrcit del pacte de Varsòvia a Txecoslovàquia va ser detinguda breument en els mesos posteriors a la investigació, que va acabar a l'abril de 1970 amb el diagnòstic d'esquizofrènia progressiva i el seu posterior empresonament, el 22 de febrer de 1972, primer en un hospital psiquiàtric de Kazan, i després a la presó de Butirka, a Moscou. Al desembre de 1975 es va veure obligada a abandonar el país. Es va instal·lar a París. Allà va treballar com a periodista en diverses publicacions de l'emigració russa, així com per a Ràdio Liberty. A l'abril del 2005 va adoptar la nacionalitat polonesa. Va morir al seu domicili de París el 29 de novembre del 2013 i fou enterrada al cementiri del Père-Lachaise.^[1]^[2]

Honors i reconeixements

Joan Báez li va dedicar el 1973 la cançó Natalia amb text de Shushy Guppy (àlbum From Every Stage, 1976).^[3]

Per les seves traduccions de literatura polonesa fou premiada pel PEN Club polonès (1992). Va guanyar el premi Jerzy Giedroyc atorgat pel diari Rzeczpospolita per la promoció de la raó d'estat polonesa (2005).^[4] En la seva 8a edició (2013) fou presidenta del jurat del Premi literari d'Europa Central "Angelus".

A l'octubre de 2008 Gorbaniévskaia va rebre el títol de doctora honoris causa per la Universitat Marie Curie-Skłodowska de Lublin.^[5]^[6]

El 22 octubre 2013 Gorbanévskaia va rebre la medalla d'honor de la Universitat Carolina de Praga pel seu compromís de per vida amb la lluita per la democràcia, la llibertat i els drets humans.^[7]

Pels seus destacats èxits i la seva tasca envers la superació dels estereotips històrics entre polonesos i russos, pels seus èxits en la popularització de la cultura polonesa, i per donar suport als canvis democràtics a Polònia, se li va concedir a títol pòstum la Creu de Comanadora de l'Orde del Renaixement de Polònia.^[8]

El 28 d'octubre del 2014 el president txec, Miloš Zeman, li va concedir, a títol pòstum, la Medalla al Mèrit de primer grau, considerant el premi com si fos de l'any anterior, quan encara era viva.^[9] A la tardor de 2014, una escola privada d'idiomes de Praga fou rebatejada com a "Natálie Gorbaněvské" en honor seu.^[10]^[11]

Llibres i altres publicacions

Gorbanevskaya, Nathalia «Lettre de Moscou» (en francès). Esprit, 375, 11, 11-1968, pàg. 509–510. JSTOR: 24259381.
Gorbanevskaya, Natalya. Midi Place Rouge. Dossier de la manifestation du 25 août 1968 sur la Place Rouge (en francès). París: Robert Laffont, 1970.
Natàlia Gorvanévskaia [Наталья Горбаневская]. Полдень: Дело о демонстрации 25 августа 1968 года на Красной площади (en rus). Frankfurt-on-Main: Посев [Sembra], 1970.
Gorbanevskaya, Natalya. Red Square at Noon. Londres: Andre Deutsch, 1972. ISBN 0233955178.
Gorbanevskaya, Natalya. Poems. Manchester: Carcanet Press, 1972. ISBN 0-85635-002-8.
Gorbanevskaya, Natalya «Fourteen poems». Index on Censorship, 1, 1, 3-1972, pàg. 107–116. DOI: 10.1080/03064227208532158.
«What grief». The Massachusetts Review, 16, 4, tardor 1975, pàg. 625. JSTOR: 25088584.
Gorbanevskaya, Natalya «Recollection». The Massachusetts Review, 16, 4, tardor 1975, pàg. 626. JSTOR: 25088585.
Gorbanevskaya, Natalya «Twelve poems». Index on Censorship, 6, 1, 1-1977, pàg. 37–40. DOI: 10.1080/03064227708532601.
Gorbanevskaya, Natalya «Writing for ‘samizdat’». Index on Censorship, 6, 1, 1-1977, pàg. 29–36. DOI: 10.1080/03064227708532600.
Gorbanevskaya, Nathalia. «Témoignage». A: Galanskov, Youri. Le manifeste humain précédé par les témoignages de V. Boukovsky, N. Gorbanevskaïa, A. Guinzbourg, E. Kouznetsov (en francès). Lausana: Editions L'Age d'Homme, 1982, p. 32–39. ISBN 2825109207.
Gorbanevskaïa, Natalia «Samizdat et Internet» (en francès). Revue Russe, 33, 1, 2009, pàg. 137–143.

Referències

↑ «Умерла Наталья Горбаневская». Colta.ru.
↑ Martin, Douglas «Natalya Gorbanevskaya, Soviet Dissident and Poet, Dies at 77». The New York Times, 01-12-2013 [Consulta: 24 agost 2014].
↑ Text de la cançó Natalia.
↑ «Nagroda im. Giedroycia dla Natalii Gorbaniewskiej» (en polonès). Instytut Książki ("Institut del Llibre"), 10-11-2005. [Consulta: 29 gener 2017].
↑ AKoss-Dyb. Natalia Gorbaniewska uhonorowana przez UMCS. Radio Lublin, 24-10-2008.
↑ Lublin: Doktorat honoris causa UMCS dla Natalii Gorbaniewskiej. Dziennik, 24-10-2008 Arxivat 2011-09-30 a Wayback Machine.
↑ «Правозащитницу Горбаневскую примет президент Чехии». Radio Praga, 22-10-2013 [Consulta: 22 octubre 2013].
↑ «Prezydent odznaczył pośmiertnie Natalię Gorbaniewską» (en polonès). Lloc web oficial del president polonès, 05-12-2013. Arxivat de l'original el 11 de juny 2016. [Consulta: 29 gener 2017].
↑ Šafaříková, Kateřina. «Dostane Gorbaněvská od Zemana vyznamenání?» (en txec). [Consulta: 29 gener 2017].
↑ «Jazyková škola v Praze nese nově jméno disidentky Natálie Gorbaněvské» (en txec). [Consulta: 29 gener 2017].
↑ «Veřejný rejstřík a Sbírka listin» (en txec). Ministeri de Justícia de la República Txeca. [Consulta: 29 gener 2017].

Enllaços externs

Nie żyje Natalia Gorbaniewska, wielki przyjaciel Polski (polonès).

A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Natàlia Gorbanévskaia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Natàlia Gorbanévskaia

[1] «Умерла Наталья Горбаневская». Colta.ru.

[DOUGLAS_MARTIN-2] Martin, Douglas «Natalya Gorbanevskaya, Soviet Dissident and Poet, Dies at 77». The New York Times, 01-12-2013 [Consulta: 24 agost 2014].

[3] Text de la cançó Natalia.

[4] «Nagroda im. Giedroycia dla Natalii Gorbaniewskiej» (en polonès). Instytut Książki ("Institut del Llibre"), 10-11-2005. [Consulta: 29 gener 2017].

[5] AKoss-Dyb. Natalia Gorbaniewska uhonorowana przez UMCS. Radio Lublin, 24-10-2008.

[6] Lublin: Doktorat honoris causa UMCS dla Natalii Gorbaniewskiej. Dziennik, 24-10-2008 Arxivat 2011-09-30 a Wayback Machine.

[7] «Правозащитницу Горбаневскую примет президент Чехии». Radio Praga, 22-10-2013 [Consulta: 22 octubre 2013].

[8] «Prezydent odznaczył pośmiertnie Natalię Gorbaniewską» (en polonès). Lloc web oficial del president polonès, 05-12-2013. Arxivat de l'original el 11 de juny 2016. [Consulta: 29 gener 2017].

[9] Šafaříková, Kateřina. «Dostane Gorbaněvská od Zemana vyznamenání?» (en txec). [Consulta: 29 gener 2017].

[10] «Jazyková škola v Praze nese nově jméno disidentky Natálie Gorbaněvské» (en txec). [Consulta: 29 gener 2017].

[11] «Veřejný rejstřík a Sbírka listin» (en txec). Ministeri de Justícia de la República Txeca. [Consulta: 29 gener 2017].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]