Nelle pieghe della carne

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaNelle pieghe della carne
Fitxa
DireccióSergio Bergonzelli Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióSergio Bergonzelli Modifica el valor a Wikidata
GuióSergio Bergonzelli Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJesús Villa Rojo Modifica el valor a Wikidata
FotografiaMario Pacheco (fotògraf) Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeSergio Bergonzelli i Donatella Baglivo Modifica el valor a Wikidata
ProductoraTalia Films
M.G.B. Cinematografica
Dades i xifres
País d'origenItàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1970 Modifica el valor a Wikidata
Durada90 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènereterror Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0065693 Filmaffinity: 557696 Allocine: 23325 Letterboxd: in-the-folds-of-the-flesh Allmovie: v196470 TMDB.org: 74071 Modifica el valor a Wikidata

Nelle pieghe della carne és una pel·lícula giallo italo-espanyola de 1970 produïda i dirigida per Sergio Bergonzelli.[1] El guió va ser coescrit per Fabio De Agostini i Bergonzelli, a partir d'un esquema de la història de Mario Caiano. Ferdinando Merighi i Juan Vilches van ser els ajudants de direcció.

Fou protagonitzada per Eleonora Rossi Drago i Anna Maria Pierangeli. Es va estrenar a Espanya com Las endemoniadas i anys més tard en un vídeo francès com La Folle.[2]

Sinopsi[modifica]

Un condemnat fugitiu anomenat Pascal Gorriot és testimoni com una dona atractiva anomenada Lucille elimina el cadàver del seu segon marit, Andre.

Tretze anys més tard, el cosí d'Andre apareix a la vila de Lucille i és apunyalat per la filla d'Andre (Falaise) que encara hi viu. El fill de la Lucille mata el gos del cosí. Poc després, un altre amic de la família s'instal·la a la vila i sedueix la criminalment boja Falaise, que després el decapita.

El condemnat fugit torna al lloc dels fets i decideix fer xantatge a Lucille per haver assassinat el seu marit anys abans. Acaba en un bany àcid.

La policia investiga la cadena d'assassinats que tenen lloc a la vila. La pel·lícula fins i tot té un breu flash-back a un camp d'extermini nazi de la Segona Guerra Mundial, escenes de les quals es van utilitzar amb explotació en el disseny de la màniga del llançament del vídeo British Redemption.

Repartiment[modifica]

Recepció crítica[modifica]

Adrian Luther Smith va comentar: "La pel·lícula té prou comportaments aberrants i neurosis com per mantenir ocupada una conferència de psicòlegs durant una setmana... una obra mestra d'escombraries ridícula i sobrecarregada... la pel·lícula fins i tot aconsegueix arrossegar esquelets etruscs, voltors xisclaires i flashbacks a un camp d'extermini nazi ..... les múltiples decapitacions són dolorosament poc convincents.[3]". Va afegir: "La trama és tan complicada i estranya que desafia una explicació seriosa".

Llançament[modifica]

L'únic llançament en VHS sense tallar d'aquesta pel·lícula va ser el vídeo de British Redemption que va durar 88 minuts i tenia un certificat BBFC 18.[3] Severin Films va llançar el que diuen que és una impressió de "87 minuts" sense tallar en DVD el 2008, "totalment restaurada a partir dels elements de la volta italiana".[4]

Referències[modifica]

  1. «In the Folds of the Flesh».
  2. 2,0 2,1 Luther-Smith, Adrian. Blood and Black Lace: The Definitive Guide to Italian Sex and Horror Movies. Stray Cat Publishing Ltd, 1999, p. 59. 
  3. 3,0 3,1 Luther-Smith, Adrian. Blood and Black Lace: The Definitive Guide to Italian Sex and Horror Movies. Stray Cat Publishing Ltd, 1999, p. 60. 
  4. «In The Folds Of The Flesh». Arxivat de l'original el 2022-01-05. [Consulta: 5 gener 2022].

Enllaços externs[modifica]