Nikolai Petróvitx Rumiàntsev
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 abril 1754 (Julià) Sant Petersburg |
| Mort | 3 gener 1826 (Julià) (71 anys) Sant Petersburg |
| Sepultura | Cathedral of Saint Peter and Paul, Homieĺ (en)  |
| Ministre d'Afers Exteriors | |
| Membre del Consell d'Estat de l'Imperi Rus | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Leiden |
| Activitat | |
| Ocupació | diplomàtic, mecenes, polític, col·leccionista |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Rang militar | pràporsxik (1769–) |
| Altres | |
| Títol | Comte |
| Pares | Piotr Rumiàntsev i Iekaterina Rumiàntseva |
| Germans | Mikhaïl Rumiàntsev i Serguei Rumiàntsev |
Premis | |
Signatura  | |
Nikolai Petróvitx Rumiàntsev (Sant Petersburg, 3 d'abril de 1754 (Julià) - Sant Petersburg, 3 de gener de 1826 (Julià)) va ser ministre d'Afers Exteriors i canceller de l'Imperi rus a Rússia durant la invasió de Napoleó a Rússia (1808). Era fill del mariscal de camp Piotr Rumiàntsev i nét del general Aleksandr Rumiàntsev de la família comtal Rumiàntsev.
Va ser ministre del seu país a Frankfurt, on va residir uns quinze anys; mestre de cerimònies de la cort de Pau I, sense exercir mai aquest càrrec, i conseller imperial a l'adveniment de l'emperador Alexandre, que el va nomenar ministre de Comerç el 1802 i de Negocis estrangers. Va ser molt elogiat per Napoleó, a qui va aconseguir conciliar amb Àustria en 1809, i un any més tard va obtenir per a la seva pàtria, mitjançant el Tractat de Friedriksham, Finlàndia, per la qual cosa va ser nomenat canceller i més tard president del Consell de l'Imperi.
Devem a aquest eminent home públic:
- una col·lecció d'Antigues poesies russes (1818);
- el Sandebink o Codi del tsar Iván Vasilievich; Investigacions sobre l'antiga història de Rússia de Lehberg (1820);
- Cròniques de Santa Sofia (1820/21), que comprenen des de l'any 826 al 1534;
- Monuments de la literatura russa del segle XII (1821) i molts estudis d'història i literatura del seu país;
- Sobre l'origen del Rurik; Història del diaca Lleó i d'altres escriptors bizantins (1820);
- Memòries sobre alguns pobles de l'Àsia central (1821);
- Assaig històric i cronològic sobre els <posadniks> de Novgorod, tret dels antics anals russos (1821);
- Cartes arqueològiques sobre l'óblast de Riazán (1823);
- Joan, exarca de Bulgària; Sant Ciril i sant Metodi, apòstols dels eslaus, etc...
Gràcies a la munificència d'aquest magnat, Adelung i el metropolità Eugeni de Kíev van publicar les seves obres, i de 1815 a 1818 el fill del cèlebre Kotzebue va realitzar la seva expedició al mar del nord per buscar un pas d'Àsia a Amèrica.
Bibliografia[modifica]
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 52, pàg. 836. (ISBN 84-239-4552-9)