Norman Levinson
Norman Levinson (Lynn, 11 d'agost de 1912 - Boston, 10 d'octubre de 1975) va ser un matemàtic estatunidenc.
Fill d'una família immigrant russo-jueva molt pobre, va aconseguir acabar els estudis secundaris a Revere (Massachusetts) el 1929[1] i entrar a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) on va conèixer Norbert Wiener el curs 1933-34 i amb qui va mantenir una llarga amistat i col·laboració científica.[2] En graduar-se en enginyeria elèctrica el 1934, el director del departament i el propi Wiener, li van aconseguir una beca per estudiar un curs a la universitat de Cambridge sota la direcció de G.H. Hardy.[3] En retornar, el 1935, va obtenir el doctorat al MIT i, a continuació, va estar dos cursos a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton, supervisat per John von Neumann.[4] El 1937 Wiener el va proposar al MIT per substituir Jesse Douglas, qui estava malalt, però l'antisemitisme de l'època no ho va fer possible, fins que Hardy, en una visita a Boston, va insinuar al director Vannevar Bush, irònicament, que potser la seva institució s'hauria de denominar Institut de Teologia de Massachusetts.[5] Levinson va ser contractat i va fer tota la seva carrera acadèmica al MIT fins a la seva mort el 1975.[6]
Levinson va publicar més d'un centenar d'articles i monografies científiques.[7] El seu camp de treball més notable va ser el de l'anàlisi complexa,[8] incloent les seqüències d'exponencials, transformades de Fourier i sèries de Dirichlet.[9] També va fer recerca en altres camps com l'anàlisi estocàstica i, en els últims anys de la seva vida, la funció zeta de Riemann.[10]
Referències[modifica]
- ↑ Aronson, 2013, p. 2.
- ↑ Robinson, 1982, p. 899-900.
- ↑ Aronson, 2013, p. 3.
- ↑ Nohel i Sattinger, 1998, p. xvi.
- ↑ Aronson, 2013, p. 4.
- ↑ Nohel i Sattinger, 1998, p. xvii.
- ↑ Nohel i Sattinger, 1998, p. xviii-xxvi.
- ↑ Aronson, 2013, p. 5.
- ↑ Robinson, 1982, p. 888.
- ↑ Nohel i Sattinger, 1998, p. 306 i ss.
Bibliografia[modifica]
- Aronson, D.G. «Norman Levinson 1912–1975» (en anglès). Biographical Memoirs of National Academy of Sciences, 2013, pàg. 1-25.
- Nohel, John A.; Sattinger, David H. Selected Papers of Norman Levinson (en anglès). Birkhäuser, 1998. ISBN 0-8176-3862-8.
- Robinson, Enders A. «A historical perspective of spectrum estimation» (en anglès). Proceedings of the IEEE, Vol. 70, Num. 9, 1982, pàg. 885-907. DOI: 10.1109/PROC.1982.12423. ISSN: 0018-9219.
- Zikkos, E. «On a theorem of Norman Levinson and a variation of the fabry gap theorem» (en anglès). Complex Variables, Theory and Application, Vol. 50, Num. 4, 2005, pàg. 229-255. DOI: 10.1080/02781070500032804. ISSN: 1026-7409.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Norman Levinson» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Robinson, Enders A. «Levinson, Norman». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 2 juny 2022]. (anglès)
- Muñoz García, Amelia. «Norman Levinson: fiel al MIT». Radio Sefarad. [Consulta: 2 juny 2022]. (castellà)
- «Norman Levinson». National Academy of Sciences. [Consulta: 2 juny 2022]. (anglès)
- «Zipporah Levinson, Department of Mathematics’ "den mother", dies at age 93». Massachusetts Institute of Technology, 2010. [Consulta: 2 juny 2022]. (anglès)