Partisans eslovens
|
|||||
  | |||||
| Activitat | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Activitat | 1941 – 1945 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Part de | partisans | ||||
Els partisans eslovens (formalment Exèrcit d'Alliberament Nacional i Destacaments Partisans d'Eslovènia) van formar part del moviment de resistència contra el nazisme més efectiu d'Europa[1] liderat pels comunistes revolucionaris iugoslaus[2] durant la Segona Guerra Mundial: els partisans iugoslaus.[3] Atès que una quarta part del territori històric eslovè i aproximadament 327.000 persones d'un total d'1,3 milions d'eslovens[4] van ser sotmesos a la italianització forçada des del final de la Primera Guerra Mundial,[5][6] l'objectiu del moviment era l'establiment de l'estat eslovè en una federació socialista iugoslava en el període de postguerra.[3]
Eslovènia va estar durant la Segona Guerra Mundial en una situació única a Europa, només Grècia va compartir la seva experiència de ser triseccionada patint l'annexió de la veïna Alemanya nazi, la Itàlia feixista, i l'Estat independent de Croàcia i Hongria.[7] Com que l'existència mateixa de la nació eslovena es va veure amenaçada, el suport eslovè al moviment partisà va ser més sòlid que a Croàcia o Sèrbia.[8] Es va emfasitzar la defensa de la identitat nacional en nomenar les tropes amb el nom d'importants poetes i escriptors eslovens, seguint l'exemple del batalló Ivan Cankar.[9] Els partisans eslovens eren el braç armat del Front d'Alliberament del Poble Eslovè, una organització política de resistència i coalició de partits antifeixistes.[10] El Front d'Alliberament va ser fundat i dirigit pel Partit Comunista de Iugoslàvia, més específicament per la seva branca del Partit Comunista d'Eslovènia.
En ser la primera força militar organitzada en la història dels eslovens,[11] els partisans es van organitzar al principi com a unitats guerrilleres, i més tard com un exèrcit. Els seus oponents eren els ocupants d'Eslovènia i, després de l'estiu del 1942, també les forces eslovenes anticomunistes. Els partisans eslovens eren, majoritàriament, ètnicament homogenis i es comunicaven principalment en eslovè.[11] Aquestes dues característiques han estat considerades vitals per al seu èxit.[11] El seu símbol més característic era la triglavka.[11][12] Els partisans eslovens, encara que eren part dels partisans iugoslaus, eren operativament autònoms de la resta del moviment, estaven separata geogràficament i la unió completa amb la resta de l'exèrcit partisà no va ocórrer fins després de l'avanç de les forces de Josip Broz Tito fins a Eslovènia el 1944.[13][14]
Referències[modifica]
- ↑ Adams, Simon (2005): The Balkans, Black Rabbit Books, ISBN 9781583406038, p. 1981
- ↑ Rusinow, Dennison I. The Yugoslav experiment 1948–1974. University of California Press, 1978, p. 2. ISBN 0-520-03730-8.
- ↑ 3,0 3,1 Tomasevich, Jozo. War and Revolution in Yugoslavia, 1941–1945: Occupation and Collaboration. 2. San Francisco: Stanford University Press, 2001, p. 96–97. ISBN 0-8047-3615-4.
- ↑ Lipušček, U. (2012) Sacro egoismo: Slovenci v krempljih tajnega londonskega pakta 1915, Cankarjeva založba, Ljubljana. ISBN 978-961-231-871-0
- ↑ Cresciani, Gianfranco (2004) Clash of civilisations Arxivat 2020-05-06 a Wayback Machine., Italian Historical Society Journal, Vol.12, No.2, p.4
- ↑ Hehn, Paul N. A Low Dishonest Decade: The Great Powers, Eastern Europe, and the Economic Origins of World War II, 1930–1941. Continuum International Publishing Group, 2005, p. 44–45. ISBN 0-8264-1761-2.
- ↑ Gregor Joseph Kranjc (2013), To Walk with the Devil, University of Toronto Press, Scholarly Publishing Division, p. introduction 5
- ↑ Hoare, Marko Atilla «Whose is the partisan movement? Serbs, Croats and the legacy of a shared resistance». The Journal of Slavic Military Studies, 15, 4, 2002. DOI: 10.1080/13518040208430537.
- ↑ Štih, P.; Simoniti, V.; Vodopivec, P. (2008) A Slovene History: Society, politics, culture. Inštitut za novejšo zgodovino. Ljubljana. p.426.
- ↑ Repe, Božo «Vzroki za spopad med JLA in Slovenci» (en slovenian). Vojaška zgodovina [Military History], VI, 1/05, 2005, pàg. 5. Arxivat de l'original el 2020-07-21. ISSN: 1580-4828 [Consulta: 2 juny 2022].
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 Vankovska, Biljana. Wiberg, Håkan. «Slovene and the Yugoslav People's Army». A: Between Past and Future: Civil-Military Relations in the Post-Communist Balkans. I.B. Tauris, 2003, p. 164–165. ISBN 978-1-86064-624-9.
- ↑ Martinčič, Vanja. Slovenski partizan: orožje, obleka in oprema slovenskih partizanov (en slovenian, english). Museum of People's Revolution, 1990, p. 44–45, 50–52. Arxivat 2021-06-28 a Wayback Machine.
- ↑ Stewart, James. Linda McQueen. Slovenia. New Holland Publishers, 2006, p. 15. ISBN 978-1-86011-336-9.
- ↑ «Histories of the Individual Yugoslav Nations». A: The former Yugoslavia's diverse peoples: a reference sourcebook. ABC-Clio, 2004, p. 167–168.
Bibliografia[modifica]
- Cox, John C. Slovenia: Evolving Loyalties. Psychology Press, 2005. ISBN 0-415-27431-1.
- Pirjevec. Resistance, suffering, hope: the Slovene partisan movement 1941-1945. Unión de Sociedades de Combatientes de la Lucha Eslovena de Liberación Nacional, 2008. ISBN 961-6681-02-8.