Patrizia Gattaceca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPatrizia Gattaceca

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 octubre 1957 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Penta-Acquatella (Còrsega) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoetessa, cantant Modifica el valor a Wikidata

Lloc webpatriziagattaceca.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: patrizia-gattaceca-149756141770541 Spotify: 1EY470XBuBQvAeAXmLJ1Nh Last fm: Patrizia+Gattaceca Musicbrainz: 91e7bbb4-dd2f-4e6b-9128-20fadb8242a6 Discogs: 1158245 Allmusic: mn0002096194 Modifica el valor a Wikidata

Patrizia Gattaceca (Penta-Acquatella, 7 d'octubre de 1957) és una cantant i actriu corsa.[1][2]

Biografia[modifica]

Nascuda l'any 1957 a la regió de Castagniccia, després d'anar a l'institut a Bastia i a la Universitat d'Aix-Marseille, va estudiar Literatura Italiana a la Universitat de Niça.

Gattaceca va debutar en el panorama musical el 1976 i va contribuir al renaixement de la llengua corsa i del cant polifònic tradicional de l'illa.[3] A partir de l'any següent va col·laborar amb Patrizia Poli amb qui va formar el duo E duie Patrizie i, als anys 1990, Les Nouvelles Polyphonies Corses, al qual també es va unir la germana de Patrizia Poli, Lydia.

Més endavant va formar part del grup Soledonna. El 1991 va esdevenir professora de llengua i cultura corses a la Universitat de Còrsega Pasquale Paoli, i el 1992 va cantar en la inauguració dels Jocs Olímpics d'Hivern d'Albertville al Théâtre des Cérémonies. El 1996 va començar a escriure poesia.

El novembre de 2007 va ser interrogada per haver ajudat a escapar el seu amic i militant independentista Yvan Colonna.[4][5] El 2016 es va incorporar al projecte «Animantiga: Voices between Corsica and Liguria», juntament amb Stéphane Casalta i Roberta Alloisio.[6] El mateix any, amb Laurent Vitali va conduir el programa de televisió I Sapientoni a France 3 Corse Via Stella.

Obra publicada[modifica]

  • Arcubalenu, ed. Albiana, 1997
  • A paglia è u focu/ La paille et le feu, ed. Les Belles Lettres, 2000
  • Mosaicu, ed. SCP, 2005
  • Tempi di rena/Dans le duvet de la Cendre, ed. Albiana, 2010
  • Isula D'anima/Soul Island, Three Room Press, 2013
  • Paesi ossessiunali, ed. Albiana/CCU, 2015
  • Cantu in mossa/ Le chant corse sur la voie. ed. Albiana, 2016

Discografia[modifica]

En solitari[modifica]

  • 1976 - Tribbiera
  • 1987 - Focu
  • 1988 - Ottobre
  • 2005 - Di Filetta è d'amore
  • 2008 - Meziornu
  • 2015 - Passagera
  • 2021 - Digenis Akritas

Amb E duie Patrizie[modifica]

  • 1977 - Sperenza
  • 1978 - Scuprendu l'alba Corsa

Amb I Chjami Aghjalesi[modifica]

  • 1981 - Esse

Amb Les Nouvelles Polyphonies Corses[modifica]

  • 1992 - Les Nouvelles Polyphonies Corses
  • 1996 - In Paradisu
  • 1999 - Le Meilleurs des Nouvelles Polyphonies corses

Amb el Trio Soledonna[modifica]

  • 1998 - Marine
  • 2001 - Isulanima

Referències[modifica]

  1. «< A Cerca >> de Patrizia Gattaceca» (en francès). Journal de la Corse, 01-09-2022. [Consulta: 15 novembre 2022].
  2. «Corse Patrizia Gattaceca au régime de "l'isolement artistique"» (en francès), 01-07-2009. Arxivat de l'original el 2022-11-15. [Consulta: 15 novembre 2022].
  3. «Patrizia Gattaceca, pionnière de la chanson corse au féminin» (en francès). France 3, 06-03-2018. [Consulta: 15 novembre 2022].
  4. «La chanteuse Patrizia Gattaceca mise en examen pour avoir aidé Yvan Colonna» (en francès). Le Monde.fr, 10-11-2007.
  5. «Milers de persones assisteixen als funerals i enterrament Yvan Colonna». Llibertat.cat, 26-03-2022. [Consulta: 15 novembre 2022].
  6. Jammes, Philippe. «La chanteuse génoise Roberta Alloisio, reçue à la mairie de Bastia» (en francès). [Consulta: 15 novembre 2022].