Porbandar
| Tipus | principat de l'Índia i estat desaparegut  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Colònia | Raj britànic | ||||
| Presidència | presidència de Bombai | ||||
| Capital | Chhaya (en)  (1547–1785)Porbandar (1785–1948) | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 115.673 (1931) (70,23 hab./km²) | ||||
| Llengua utilitzada | gujarati hindustànic sànscrit anglès | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 1.647 km² | ||||
| Dades històriques | |||||
| Creació | 1193 (Gregorià) | ||||
| Dissolució | 1948 | ||||
| Següent | Índia | ||||
| Organització política | |||||
| Forma de govern | monarquia absoluta | ||||
Porbandar fou un estat tributari protegit a l'agència de Kathiawar amb una superfície de 1.647 km², a l'oest de la península de Kathiawar, amb capital a Porbandar (ciutat), que era municipalitat. El forma una franja de terra a la riba de la mar d'Aràbia d'uns 40 km d'ample fins a les muntanyes Barda, regat per diversos rius entre els quals el Bhadar, Sorti, Vartu, Minsar i Ojat, perennes; a la costa hi ha zones de maresmes conegudes com a gher, la més gran la de Modhwara, de 10 km de llarg i 6 d'ample, connectada amb la mar pel rierol Kindari. La població era:
La població era de majoria hindú (7 a 1 amb els musulmans). Estava repartida en 96 pobles.
El sobirà és un rajput jethwa i la seva antiguitat seria del segle X. Des de 1193 un príncep d'aquest clan expulsat de Morvi dominava Barda i part de la costa adjacent de Halar; el 1307, després del saqueig i conquesta de Ghumli, es van establir a Ranpur on van romandre fins al 1574 que foren expulats cap a Chhaya; van rebre Porbandar i Navi del govern mogol i van reconquerir moltes de les seves antigues possessions dels jadeja rajputs. El 1785 Sultanji o Sartanji va traslladar la seu de govern a Porbandar (ciutat) que va esdevenir la nova capital i va donar nom a l'estat. El 1807 va signar un tractat amb els britànics ratificat el 5 de desembre de 1809. Més tard se li va concedir sanad d'adopció i salutació d'11 canonades augmentada posteriorment a 13. El títol dels sobirans era de rana. Porbandar era considerat estat de primera classe a Kathiawar fins al 1869 que va passar a tercera classe, però va recuperar el rang el 1886. El tribut era de 48.504 rúpies conjuntament al govern britànic, al Gaikwar de Baroda i al nawab de Junagarh. Disposava el 1905 de 299 homes de policia. L'1 de gener de 1919 el sobirà va rebre el títol de maharana rana sahib.
Llista de reis
[modifica]- Ramdevji IV 1550-1574
- Khimaji I 1574-1626 (net)
- Vikmatji II 1626- ?
- Khimaji II ?-1699
- Bhimsimhji 1699 - 1709
- Sultanji (fill)
- Khimaji III 1709 - 1728 (fill)
- Vikmatji III Khimaji 1728 - 1757 o 1759
- Sultanji o Sartanji II Vikmatji 1757 o 1759 - 18904 i 1812 - 1813
- Haloji Sartanji (o Sultanji), nominalment regent 1804 - 1812
- Khimaji IV Haloji Pratirajji 1813 - 1831
- Vikramatji IV Khimoji 1831 - 1900
- Rani Rupaliba Kunverba, regent 1831 - 1841
- Bhavsinhji Madhavsimhji 1900 - 1908
- Natwarsimhji Bhavsinhji 1908 - 1948 (+ 1979), des de 1918 maharana
Bandera
[modifica]
Porbandar era un dels estats que tenia dret a utilitzar a la mar el pavelló vermell britànic amb l'emblema local, un hanuman blanc. La bandera de l'estat era triangular de color safrà però amb una ampla vora porpra pels tres costats. A la vora del pal hi havia un trident brodat de plata amb una alta i estreta bandera formada per dos triangles a manera de biforcada.
Referències
[modifica]- Hunter, Sir William Wilson. The Imperial Gazetteer of India (en anglès). Londres: Trübner & co., 1885.
- Wilson Hunter, Sir William; Sutherland Cotton, James; Sir Richard Burn, Sir William Stevenson Meyer. Great Britain India Office. The Imperial Gazetteer of India (en anglès). Oxford: Clarendon Press, 1908.
- [1]
- Worldstatesmen
