Prelatura territorial de Xingu

Plantilla:Infotaula geografia políticaPrelatura territorial de Xingu
Praelatura territorialis Xinguensis

Localització
Map
 3° 12′ 10″ S, 52° 12′ 21″ O / 3.2028°S,52.2058°O / -3.2028; -52.2058
Brasil Brasil
Maryland Pará
Parròquies15
Població humana
Població551.374 (2016) Modifica el valor a Wikidata (1,5 hab./km²)
Llengua utilitzadaportuguès Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície368.086 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Creació16 d'agost de 1934
Dissolució6 de novembre de 2019
CatedralSagrat Cor de Jesús

Lloc webprelaziadoxingu.com.br


La prelatura territorial de Xingu (portuguès: Prelazia do Xingu; llatí: Praelatura territorialis Xinguensis) era una seu de l'Església catòlica als Brasil, que pertanyia a la regió eclesiàstica Nord 2, sufragània de l'arquebisbat de Belém do Pará. Al 2016 tenia 382.624 batejats d'un total de 551.374 habitants.

Territori[modifica]

La prelatura territorial s'estenia a la part centre-meridional de l'estat brasiler de Pará, travessada pel riu Xingu. Comprenia els següents municipis: Altamira, Anapu, Bannach, Brasil Novo, Cumaru do Norte, Gurupá, Medicilândia, Ourilândia do Norte, Placas, Porto de Moz, São Félix do Xingu, Senador José Porfírio, Tucumã, Uruará e Vitória do Xingu.[1]

La seu episcopal era la ciutat d'Altamira, on es trobava la catedral del Sagrat Cor de Jesús.

El territori s'estenia sobre 368.086 km² i està dividit en 15 parròquies, reagrupades en 6 regions pastorals.

Història[modifica]

La prelatura territorial va ser erigida el 16 d'agost de 1934 en virtut de la butlla del papa Pius XI, prenent el territori de l'arquebisbat de Belém do Pará, de la prelatura territorial de Santíssima Conceição do Araguaia (avui diòcesi de Marabá) i de la prelatura territorial de Santarém (avui arxidiòcesi).

El 6 de novembre de 2019 va ser suprimida pel papa Francesc, i el seu territori va ser repartit entre la diòcesi de Xingu-Altamira i la prelatura territorial d'Alto Xingu-Tucumã.

Cronologia episcopal[modifica]

  • Sede vacante (1934-1948)[2]

Estadístiques[modifica]

A finals del 2016, la prelatura territorial tenia 382.624 batejats sobre una població de 551.374 persones, equivalent al 69,4% del total.

any població sacerdots diàques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 17.000 17.500 97,1 6 6 2.833 3 4
1966 34.857 35.857 97,2 5 5 6.971 8 9 4
1968 35.000 36.000 97,2 7 2 5 5.000 9 8 2
1976 65.000 80.000 81,3 10 4 6 6.500 12 13 36
1977 38.000 45.000 84,4 14 4 10 2.714 1 21 24 11
1990 202.000 204.000 99,0 16 5 11 12.625 19 45 11
1999 300.000 374.000 80,2 22 9 13 13.636 22 44 12
2000 300.000 380.000 78,9 23 10 13 13.043 22 46 12
2001 210.000 392.211 53,5 27 11 16 7.777 1 28 43 12
2002 311.000 395.000 78,7 28 12 16 11.107 1 28 38 12
2003 318.000 397.500 80,0 24 12 12 13.250 22 45 12
2004 320.000 397.500 80,5 24 14 10 13.333 15 39 12
2013 330.000 429.000 76,9 30 17 13 11.000 27 40 15
2016 382.624 551.374 69,4 33 16 17 11.594 24 41 15

Notes[modifica]

  1. Dal sito web Arxivat 2018-09-25 a Wayback Machine. della prelatura.
  2. Durant el període de sede vacante, la prelatura territoriale fou governada per dos administradors apostòlics: Amando Bahlmann, O.F.M. (1934-1935) i Clemente Geiger, C.PP.S. (1935-1948).

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]