Priderita
Priderita | |
---|---|
Fórmula química | K(Ti₇Fe3+)O16 |
Epònim | Rex T. Prider (en) |
Localitat tipus | Walgidee Hills, Noonkanbah Station, Derby-West Kimberley Shire, Austràlia Occidental, Austràlia |
Classificació | |
Categoria | òxids |
Nickel-Strunz 10a ed. | 4.DK.05b |
Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DK.05 |
Nickel-Strunz 8a ed. | IV/D.02 – Anhang |
Dana | 7.9.4.1 |
Heys | 7.9.27 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | tetragonal |
Estructura cristal·lina | a = 10,11Å; c = 2,96Å; |
Color | vermellós a negre |
Duresa | 7 |
Lluïssor | adamantina |
Color de la ratlla | gris |
Densitat | 3,86(6) g/cm³ (mesurada); |
Propietats òptiques | uniaxial (-) |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Any d'aprovació | 1951 |
Símbol | Pdr |
Referències | [1][2] |
La priderita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany i dona nom al grup de la priderita. Rep el nom en honor de Rex Tregilgas Prider (1910-2005), professor de geologia a la Universitat d'Austràlia Occidental, i president de la Societat Geològica d'Austràlia.
Característiques
[modifica]La priderita és un òxid de fórmula química K(Ti₇Fe3+)O16. Pot contenir una mica de bari reemplaçant el potassi. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 7.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la priderita pertany a «04.DK: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations grans (+- mida mitjana); estructures de túnel» juntament amb els següents minerals: akaganeïta, coronadita, criptomelana, hol·landita, manjiroïta, mannardita, redledgeïta, henrymeyerita, estronciomelana, romanechita i todorokita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a Walgidee Hills, al comtat de Derby-West Kimberley, a la regió d'Austràlia Occidental, a Austràlia. També ha estat descrita en altres indrets del mateix país, així com al Brasil, els Estats Units, el Canadà, Groenlàndia, Costa d'Ivori, Sud-àfrica, Espanya, França, Alemanya, Itàlia i Rússia,
Referències
[modifica]- ↑ «Priderite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 febrer 2018].
- ↑ «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: May 2017» (en anglès). International Mineralogical Association. Arxivat de l'original el 10 d’agost 2019. [Consulta: 23 febrer 2018].