Principi de Fourier

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El principi de Fourier o principi d'homogeneïtat dimensional és un principi de bona formació de les expressions que relacionen magnituds físiques. D'acord amb aquest principi físic només poden sumar-se o restar-quantitats físiques que tinguin les mateixes dimensions físiques. És a dir, tots els termes additius d'una equació física han de tenir, finalment, les mateixes dimensions físiques.

Exemple[modifica]

El principi pot il·lustrar mitjançant un exemple, per exemple si considerem l'expressió: que representa una suma de magnituds físiques i si a més aquesta suma és dimensionalment correcta llavors, pel principi de Fourier, s'ha de complir:

(Equació dimensionalment correcta).

Les constants numèriques són adimensionals i les constants físiques tenen dimensió diferent de la unitat:

e = 2,718281 ... (base dels logaritmes neperians) → ;
c = 299.792.458 m/s (velocitat de la llum en el buit) →

Vegeu també[modifica]