Protecció de l'entorn de vol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
El Boeing 747 del vol 006 de China Airlines quedà malmès en sortir del seu entorn de vol amb una caiguda de 3.000 metres en 20 segons.

La protecció de l'entorn de vol és una extensió del sistema de comandament de vol que evita que el pilot dugui a terme maniobres que farien que l'aeronau ultrapassés els seus límits estructurals i aerodinàmics.[1][2][3] Aquesta protecció és utilitzada de diferents maneres en tots els aparells comercials equipats amb control per senyals elèctrics.[4] El seu avantatge és que limita els pilots en situacions d'emergència de manera que puguin reaccionar ràpidament sense posar en perill la seguretat del seu aparell.[5][6]

Referències[modifica]

  1. Pratt, R. (2000). Flight control systems: practical issues in design and implementation. Institution of Electrical Engineers. ISBN 978-0-85296-766-9
  2. Abzug MJ, Larrabee EE. (2002). Airplane stability and control: a history of the technologies that made aviation possible. Cambridge University Press, ISBN 978-0-521-80992-4
  3. Risukhin V. (2001). Controlling Pilot Error: Automation. McGraw-Hill Professional. ISBN 978-0-07-137320-3
  4. North, David. (2000) "Finding Common Ground in Envelope Protection Systems". Aviation Week & Space Technology, 28 agost, pàg. 66–68.
  5. Waldrop MM. (1989). Flying the Electric Skies. Science, 244: 1532-1534. JSTOR 1704109
  6. Alizart R. Fulford GA. (1989) Electric Airliners. Science, 245: 581-583. JSTOR 1704444