Psicoteràpia individual

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La teràpia individual o psicoteràpia individual[1][2][3] és un procés dedicat al tractament de problemes psicològics, mitjançant la comunicació, la interacció i la relació establerta entre l'individu i el terapeuta, és a dir, és un espai de trobada amb un mateix. Aquesta trobada entre el pacient i el terapeuta ha de ser en un ambient d'acceptació, confidencialitat i obertura, on el pacient podrà expressar els seus problemes o les seves emocions. S'identifiquen els conflictes personals i el seu origen amb la finalitat de resoldre tot allò que no ens permet sentir-nos d'una forma adequada (feliços, tranquils, realitzats o satisfets).

Freqüentment, es parteix de situacions que en el present són causes de conflictes i dificultats per dirigir-se a trobar les millors solucions o alternatives.

Un aspecte essencial del treball terapèutic individual consisteix a trobar un nou significat o una nova visió per les experiències del passat perquè deixin de ser factors que no deixin avançar en el benestar personal i transformar les experiències en un factor més productiu per a la nostra vida.

Objectiu[modifica]

El principal objectiu en la teràpia és el desenvolupament i l'enfortiment psíquic.[3] D'acord amb l'objectiu anterior, la teràpia pretén tenir un altre punt de vista sobre nosaltres mateixos i la nostra història. És a dir, quan una persona es veu d'una forma diferent, pot tenir diferent respostes davant del mateix problema o experiència.

En aquest procés es pretén:[4]

  • Ajudar a cada individu a adquirir la major comprensió en si mateix i en l'entorn que l'envolta.
  • Intentar aconseguir canvis més positius cap a les diferents àrees de la vida.
  • Poder superar dificultats i resoldre problemes.
  • Aprendre a conviure i gestionar les emocions, com poden ser el dolor, la tristesa, la ira o la por.
  • Promou el creixement personal, com per exemple, augmentar la confiança en si mateix i augmentar l'autoestima.

Motius[modifica]

Les persones busquen aquestes teràpies individuals per diferents temes. Com poden ser: afrontar els grans reptes que ens proposa la vida, afrontar traumes existents des de la infància, aconseguir erradicar amb la depressió clínica o l'ansietat, o, fins i tot, pel desig de créixer com a persona i per un major coneixement de si mateixos.

Pacient que acut a una sessió de psicoteràpia individual.

Uns altres factors que també poden ser motius per acudir a aquestes sessions poden ser per:[4]

  • Sortir d'una depressió
  • Inseguretat personal
  • Superar la por a fracassar
  • Gestionar el sentiment de culpa
  • Problemes de ressentiment i no poder oblidar el passat
  • Problemes de concentració, obsessions, desconfiança...
  • Regular comportaments additius
  • Reconstruir-se a si mateix després d'haver patit situacions de violència (agressions, accidents, abusos, atemptats..)
  • Gestionar l'estrès, la ira i la frustració
  • Augmentar la autoestima
  • Controlar les pors i fòbies
  • Assimilar les pèrdues o el dol

Duració i freqüència[5][modifica]

La duració de cada sessió varia segons el tipus de teràpia. Normalment la teràpia individual dura aproximadament 1 hora. Actualment, hi ha models de teràpia com el model breu que és de 15 a 20 sessions on es poden aconseguir grans resultats. Però, són el pacient i el terapeuta qui acorden la duració de les sessions segons la necessitat del pacient.

La freqüència recomanada en la fase d'avaluació i d'intervenció per obtenir resultats i perquè el treball sigui significatiu, és d'un cop per setmana. Però, si el pacient i el terapeuta consideren necessari una major o menor freqüència, es poden ajustar les sessions.

Fases[6][modifica]

  • Fase de preparació: es fa la recol·lecció de dades i l'observació dels patrons de la conducta.
  • Fase d'orientació: s'estableixen uns objectius, s'ha de crear confiança entre el terapeuta i el pacient per tal de ser significatiu per ell.

· Es pretén que el pacient assisteixi a totes les sessions programades

· S'espera que el pacient expliqui els problemes

· Es busca obtenir una millor gestió de la malaltia o problema

· S'estimula al pacient perquè visualitzi l'objectiu, el canvi.

  • Fase de treball: es pretén aconseguir els objectius proposats.
  • Fase final: s'obtenen els objectius de la teràpia.

Referències[modifica]

  1. «Centro psicoterapeutico integral» (en castellà). Arxivat de l'original el 2014-02-27. [Consulta: 19 febrer 2016].
  2. «Dra. Lucia Ortega» (en castellà). [Consulta: 19 febrer 2016].
  3. 3,0 3,1 «Terapia individual» (en castellà). Arxivat de l'original el 2016-03-02. [Consulta: 19 febrer 2016].
  4. 4,0 4,1 «Terapia psicologica individual» (en castellà). [Consulta: 19 febrer 2016].
  5. «¿cómo es la terapia psicológica?» (en castellà). [Consulta: 19 febrer 2016].
  6. «Terapia individual» (en castellà). [Consulta: 19 febrer 2016].