Psicoteràpia online

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La Psicoterapia Online és la provisió dels serveis professionals de teràpia de salut mental (psicoteràpia) a través d'Internet. Aquests serveis es proporcionen de manera típica mitjançant correu electrònic, xat en temps real i videoconferència.

Alguns pacients utilitzen la psicoteràpia en línia conjuntament amb la psicoteràpia tradicional cara a cara, i un nombre creixent de pacients que utilitzen de forma exclusiva en línia (sobre tots els EUA), reemplaçant així a la teràpia tradicional mitjançant la visita presencial .

Encara que algunes formes de teràpia telefònica (telepsicoteràpia) han tingut lloc durant més de 35 anys, 2, l'arribada d'Internet (amb els sistemes en temps real de vídeo i xat) i el gran increment de la penetració de la banda ampla a resultat un gran impulso cap a la psicoteràpia online. Els pacients utilitzen la videoconferència, el xat en temps real i el correu electrònic amb els professionals de la psicoteràpia en lloc, o afegits als serveis de teràpia cara-a-cara.

Beneficis[modifica]

Les principals línies d'investigació dintre de la psicoteràpia online han establert l'eficàcia de la teràpia online amb uns resultats dels tractaments com a mínim iguals als presentats per les sessions de teràpia presencials tradicionals (cara-a-cara).

La psicoteràpia online te beneficis addicionals a les sessions presencials, atès que permet al pacient assistir a les sessions de forma més habitual que en les sessions tradicionals. S'ha comprovat que el número de no assistències a les sessions virtuals són molt menys que en les sessions presencials.

També existeixen investigacions que suggereixen que la psicoteràpia online és més efectiva perquè el pacient es mostra més receptiu i menys intimidat que en les sessions presencials tradicionals. Això permetria al pacient ser més honest permetent així al psicoterapeuta proporcionar un millor tractament.

La psicoteràpia online també proporciona la necessitat no coberta de psicoteràpia en regions remotes o de difícil accés tradicionalment no cobertes pels psicoterapeutes tradicionals. Els residents rurals i expatriats és més fàcil que atenguin a teràpia si es en el format online que en la seva comunitat local.

La psicoteràpia online també s'ha mostrat efectiva amb clients que puguin tenir dificultats per assistir a cites durant les hores laborals normals.

Addicionalment, la investigació també suggereix que la psicoteràpia online pot ser beneficiosa per a les persones amb discapacitats i persones en zones rurals que tradicionalment infrautilitzen els serveis clínics.

Eficiència[modifica]

Alguns membres de la comunitat científica han argumentat que la psicoteràpia online no podrà mai substituir la teràpia cara-a-cara. Actualment existeixen diversos estudis científics que demostren que la psicoteràpia online és efectiva en determinades situacions i trastorns. Per un altre costat, situacions severes com la tendència suïcida o un episodi de psicosis s'ha suggerit que és millor atendre'ls amb mètodes tradicionals cara-a-cara. Cohen y Kerr han fet estudis sobre la eficiència de la psicoteràpia online per al tractament dels trastorns d'ansietat en estudiants i han conclòs que no existeix diferència en el nivell de canvi entre els dos mètodes Tal com s'ha mesurat amb el State-Trait Anxiety Inventory

Com un dels objectius principals de la psicoteràpia es alleugerar l'angoixa, l'ansietat o les preocupacions experimentades per un pacient quan ell o ella entra en la teràpia, la psicoteràpia online té una gran eficàcia en aquesta definició.

Les enquestes de satisfacció a pacients tendeixen a demostrar l'alt nivell de satisfacció del pacient amb la psicoteràpia online, mentre que els proveïdors algunes vegades mostren un nivell de satisfacció menor amb els mètodes a distància. Aquest estudi suggereix que els propis professionals de la psicoteràpia son més crítics amb les noves tecnologies que els seus pacients.

Referències[modifica]

  1. Mallen, Michael J.; David L. Vogel (noviembre de 2005). «Introduction to the Major Contribution Counseling Psychology and Online Counseling». The Counseling Psychologist 33 (6): 761-775. d oi:10.1177/0011000005278623. Arxivat des de l'original el 22 d'octubre de 2011. Consultat el 4 de maig de 2011.
  2. Mallen, Michael J.; Vogel, Rochlen and Day (noviembre de 2005). «Online Counseling Reviewing the Literature From a Counseling Psychology Framework». The Counseling Psychologist 33 (6): 819-871. doi:10.1177/0011000005278624. Arxivat des de l'original el 4 d'octubre de 2011. Consultat el 4 de maig de 2011.
  3. Glueckauf, R.L.; Fritz, Ecklund-Johnson, Liss, Dages, Carney (2002). «Videoconferencing-based family counseling for rural teenagers with epilepsy». Rehabilitation Psychology 47: 49-72. doi:10.1037/0090-5550.47.1.49.
  4. Spiro, R.H.; Devenis (1991). «Telephone Therapy: Enhancement of the psychotherapeutic process». Psychotherapy in Private Practice 9: 31-55.
  5. Change, T.; Yeh, Krumboltz (2001). «Process and outcome evaluation of an on-line support group for Asian American male college students». Journal of Counseling Psychology 48 (3): 319-329. d oi:10.1037/0022-0167.48.3.319
  6. Cherry, Kendra. «Online Counseling». About.com. Consultat el 4 de maig de 2011.
  7. Change, P.M. (2011). «Effectiveness of cybertherapy in mental health: a critical appraisal». Stud Health Technol Inform 167: 3-8.
  8. Change, D.J. (2010). «Empirical evidence on the use and effectiveness of telepsychiatry via videoconferencing: implications for forensic and correctional psychiatry». Soc Sci Med 71: 1308-15
  9. Change, D. (2008). «The Effectiveness of Telemental Health Applications». Canadian Journal of Psychiatry 53: 769-778
  10. Zelvin, E. (2004). Academic Press, ed. Online Counseling Skills Part I: Treatment Strategies and Skills for Conducting Counseling Online.
  11. Cohen, G.E.; Kerr, B.A. (1998). «Computer-mediated counseling: An empirical study of a new mental health treatment». Computers in Human Services 15: 13-26.
  12. Dongier, M.; Templer, R., Lalinec-Michaud, M., Meuneir, D. «Telepsychiatry: Psychiatric consultation through two-way television: A controlled study». Canadian Journal of Psychiatry 31: 32-34

Enllaços externs[modifica]