Psidium

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuPsidium Modifica el valor a Wikidata

Guaiaber Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreMyrtales
FamíliaMyrtaceae
SubfamíliaMyrtoideae
GènerePsidium Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Nomenclatura
Sinònims
  • Calyptropsidium O.Berg
  • Corynemyrtus (Kiaersk.) Mattos
  • Guajava Mill.
  • Mitropsidium Burret[1]

Psidium és un gènere de plantes angiospermes de la família de les mirtàcies (Myrtaceae). Són plantes natives de Mèxic, Amèrica Central, Amèrica del Sud, amb la sola excepció de Xile i la part sud de l'Argentina. Actualment es cultiven varietats introduïdes a zones tropicals i subtropicals d'Àsia i Àfrica.[2]

Descripció[modifica]

Són arbusts o arbres petits, les fulles es disposen de manera oposada, amb nervadura broquidòdroma. Les flors presenten hipant i acostumen a ser pentàmeres i amb pètals blanquinosos, poden ser sèssils o pedunculades. Les flors poden ser solitàries o agrupades en inflorescències en dicasi amb poques flors, de a a 7. L'androceu està format per un elevat nombre d'estams, entre 100 i 720, al gineceu l'ovari conté un nombre de lòculs que oscil·la entre 2 i 6, i entre 12 i 180 òvuls per lòcul. El fruit és una baia piriforme de color verd, groc o vermell, amb un nombre de llavors riniformes que va d'unes poques a més d'un centenar.[3]

Taxonomia[modifica]

Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1753 al primer volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778).[4][5]

Etimologia[modifica]

Psidium significa "magrana" en llatí),[6]

Espècies[modifica]

Dins del gènere Psidium es reconeixen les 96 espècies següents:[2]

Ecologia[modifica]

Psidium guajava florida

A algunes regions tropicals algunes espècies han esdevingut espècies invasores com per exemple P. littorale) a Hawaii. D'altra banda altres han esdevingut rares o prop de l'extinció com P. dumetorum a Jamaica.

Conreu[modifica]

Només unes poques espècies produeixen fruits mengívols, les varietats cultivars més habituals procedeixen sobre tot del guaiaber (Psidium guajava), també n'hi ha d'altres espècies com ara Psidium cattleyanum, Psidium guineense o Psidium friedrichsthalianum.[7]

Els arbres madurs de moltes espècies poden resistir temperatures de +5 °C cosa que no poden fer els arbres joves. Per això és dels pocs arbres tropicals que en zones temperades poden donar fruit cultivades com plantes d'interior.

Referències[modifica]

  1. «Psidium». Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture, 27-01-2009. [Consulta: 3 març 2010].
  2. 2,0 2,1 «Psidium» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 26 abril 2024].
  3. Nixon, Kevin C. Flora of North America (en anglès). vol. 10. via eFloras, Missouri Botanical Garden i Harvard University Herbaria, 1977 [Consulta: 27 abril 2024]. 
  4. «Psidium L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 27 abril 2024].
  5. Linné, 1753, p. 470.
  6. Quattrocchi, Umberto. CRC World Dictionary of Plant Names. III M-Q A-C. CRC Press, 2000, p. 2203. ISBN 9780849326776. 
  7. Beltrame et alii, 2021, p. 4795.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]