Qingtian

Plantilla:Infotaula geografia políticaQingtian
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 28° 08′ 20″ N, 120° 17′ 12″ E / 28.13902°N,120.28674°E / 28.13902; 120.28674
EstatRepública Popular de la Xina

ProvínciaZhejiang

Ciutat-prefecturaLishui Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Beishan (en) Tradueix
Chuanliao (en) Tradueix
Dongyuan (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata../... 32+
Població humana
Població336.542 (2010) Modifica el valor a Wikidata (135,86 hab./km²)
Geografia
Superfície2.477,13 km² Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal323900 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari

Lloc webqingtian.gov.cn Modifica el valor a Wikidata
La Ciutat de Qingtian o Hecheng, vista des del nord-oest, mirant el riu, al maig del 2011 28° 8′ 3″ N, 120° 17′ 27″ E / 28.13417°N,120.29083°E / 28.13417; 120.29083



El xian de Qingtian (xinès: 青田县, pinyin: Qīngtián xiàn) és un xian muntanyenc de la província de Zhejiang a la República Popular de la Xina. Està sota administració de la ciutat-prefectura de Lishui. La capital del xian és Hecheng, també coneguda com a Ciutat de Qingtian.

Situat al sud-est de la província de Zhejiang, confina amb el riu Ou (Oujiang). El xian té una població de més de 300.000 habitants i una àrea de 2.493 km², amb un clima subtropical monsònic. La temperatura mitjana anual és de 18,3 °C amb unes precipitacions de 1747 mm. Qingtian té una dilatada història, i és famós per ser la «llar dels tallats de pedra» (jade i altres minerals) o la ciutat dels «xinesos d'ultramar». És molt comú que aquests xinesos migrants tornin a la seva terra d'origen per mantenir contacte amb les seves arrels, de manera que fins a 200.000 habitants (en general joves) hi van de visita a l'estiu.

Patrimoni agrícola mundial[modifica]

Sassafras tzumu

L'ecosistema dels camps d'arròs arranjats per a la cria de peixos de Qingtian forma part dels Sistemes Importants del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM). L'associació de peixos i arròs en els mateixos camps inundats posseeix nombrosos avantatges. Els peixos proveeixen de fertilitzant, mengen larves i males herbes i, en conseqüència, redueixen l'ús de fertilitzants químics, pesticides i herbicides per al control d'insectes i males herbes. Es conreen unes 20 varietats natives d'arròs, intercalades amb horts familiars, bestiar, aus de corral, tanques i fruiters nadius, incloent lotus de l'Índia, mongetes, nyam, albergínies, prunes xineses (Prunus simonii) i morera blanca, sis races natives de carpes i altres cinc espècies de peixos, a més d'un gran nombre d'espècies vegetals amb propòsits medicinals.[1]

Aquest sistema es remunta a 1200 anys, durant la dinastia Qing, en què ja es construïen dics per albergar peixos en els camps d'arròs.[2]

Referències[modifica]

  1. «Sistemas piloto SIPAM alrededor del mundo». Sistemas Importantes del Patrimonio Agrícola Mundial. FAO. [Consulta: 21 gener 2017].
  2. «GIAHS Pilot Site 1: Qingtian Rice-Fish Culture, Zhejiang». Ministry of Agriculture, China, 2013. Arxivat de l'original el 2017-01-29. [Consulta: 21 gener 2017].

Enllaços externs[modifica]