Regió eclesiàstica Piemont
| País: |  Itàlia |
|---|---|
| Territori: |  Piemont  Vall d'Aosta |
| Metropolitànes: | Torí (11 sufragànies) Vercelli (4 sufragànies) |
| President: | Cesare Nosiglia, arquebisbe de Torí |
| Vicepresident: | Pier Giorgio Micchiardi, bisbe d'Acqui |
| Secretari: | Franco Lovignana, bisbe d'Aosta |
| Parròquies: | 2.249 |
| Sacerdots: | 3.797 |
| Sacerdots regulars: | 2.420 |
| Sacerdots seculars: | 1.148 |
| Diaques: | 296 |
| Superfície: | 29.544 |
| Població: | 4.592.376 |
La regió eclesiàstica Piemont és una de les setze regions eclesiàstiques en les que està dividit el territori de l'Església catòlica a Itàlia.
La regió eclesiàstica avui[modifica]
Territori[modifica]
El seu territori es correspon amb els límits de les regions administratives del Piemont i de la Vall d'Aosta, encara que hi ha petites variacions als límits, car les delimitacions de les diòcesis segueixen criteris propis, independents de les fronteres civils; el territori de la diòcesi de Tortona pertany a la regió eclesiàstica Ligúria, alguns municipis meridionals de la província d'Alessandria pertanyen a l'arxidiòcesi de Gènova, la diòcesi de Novara conté una parròquia situada en territori llombard, i la diòcesi del baix Piemont té diversos municipis ligurs.
La regió està formada per dos províncies eclesiàstiques, de les quals depenen altres diòcesis:
- Província eclesiàstica de Torí:
- Província eclesiàstica de Vercelli:
Organigrama[modifica]
Conferència episcopal del Piemont[modifica]
- President: Cesare Nosiglia, arquebisbe de Torí
- Vicepresident: Pier Giorgio Micchiardi, bisbe d'Acqui
- Secretari: Franco Lovignana, bisbe d'Aosta
Història[modifica]
Les primeres formes d'evangelització en les àrees de la regió eclesiàstica moderna es deuen a sant Eusebi, primer bisbe de Vercelli, qui en el segle iv, en tornar de l'exili va començar a treballar per crear una església viva en aquesta zona fronterera. La seva obra va ser continuada pels seus deixebles, especialment per Màxim, que va ser bisbe de Torí el segle següent, segle en el qual es van establir molts llocs sagrats i també va començar l'evangelització de les terres aostanes (des del 450 està present una presència episcopal en aquestes terres). Als segles següents el cristianisme era capaç de resistir a les terres de Piemont durant les invasions hongareses i sarraïnes.
Tribunal eclesiàstic[modifica]
Les causes eclesiàstiques són jutjades en primera instància pel Tribunal eclesiàstic piamontès, i en segon grau pel llombard,[1] mentre que el tribunal eclesiàstic piamontès jutja en segon grau les causes que, en primera instància, són jutjades pel tribunal eclesiàstic ligur.
Notes[modifica]
- ↑ «Chiesacattolica». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 29 agost 2015].
Enllaços externs[modifica]
- Mapa de la Regió Eclesiàstica Piemontesa i comtats
- Anuari de la CEI Arxivat 2004-06-18 a Wayback Machine. (italià)
