Riera de Vallcarca
| Tipus | Curs d'aigua  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Vallcarca | |||
| Inici | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vallcarca i els Penitents (Barcelonès) | |||
| Localització | Estació de Penitents | |||
| Final | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona | |||
| Localització | plaça de Lesseps | |||
| ||||
La riera de Vallcarca era un curs d'aigua al barri de Vallcarca i els Penitents, de Barcelona, que començava al coll de Penitents i acabava a la plaça de Lesseps, seguint el curs de l'actual avinguda de Vallcarca.
Recollia les aigües del torrent de Penitents, que s'iniciava a Sant Genís dels Agudells, baixava per l'avinguda de Vallcarca, recollint per l'esquerra les aigües del torrent o riera d'Andalà, i per la dreta les del torrent de can Gomis (que també s'anomenava riera Fragadell, torrent de la Font del Roure, de Penitents o torrent de Llacsalí o Jacsalí), que coincideix amb l'actual carrer d'Esteve Tarradas. Poc més avall creuava el viaducte de Vallcarca, després per l'esquerra se li unien les aigües del torrent del Remei, o torrent de la Farigola, amb origen al turó del Coll i el del Carmel.[1]
En arribar a la plaça de Lesseps, el curs d'aigua seguia antigament per la riera de Cassoles, actual avinguda homònima, fins a la Creu Trencada, a la part alta de l'actual plaça de Gal·la Placícia, on s'ajuntava amb la riera de Sant Gervasi. L'aiguabarreig d'aquestes dues rieres formava la riera d'en Malla, fins a la Rambla, desembocant al mar a l'actual plaça del Portal de la Pau. Al segle XIV, amb la construcció de la muralla que tancava el Raval, la riera d'en Malla es va desviar cap el fossat, i al segle xix, quan es van enderrocar les muralles, va ser desviada definitivament cap al Bogatell per a fer-la desembocar cap a la platja del Poblenou.[2]
Tanmateix, sembla que en època de l'alt imperi romà, la riera de Vallcarca es va desviar a l'alçada de la plaça de Lesseps cap al torrent de l'Olla, a causa del camí romà que hi havia, que amb el temps s'anà convertint en torrent, i desembocava al mar per la riera de Sant Joan per algun punt proper a Santa Maria del Mar.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Corbera, Joan; Fernández, Juanjo; Giménez, Carlota; Macià, Jaume; Sanz, Carles «Atles de l'aigua d'Horta-Guinardó». El Pou. Grup d'Estudis de la Vall d'Hebron i la Muntanya Pelada, juny 2019, pàg. 28-29. ISSN: 2604-6938.
- ↑ 2,0 2,1 Travesset i Queraltó, Magí «La xarxa hidrogràfica del Pla de Barcelona entre la riera de Magòria i la riera d’Horta». Finestrelles, núm. 6, 1994, pàg. 57-69.