Robert Simson
 Gravat de A.Wallie (1776) a partir d'un original de William de Nune (1746). | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 octubre 1687  West Kilbride (Escòcia) (en)  |
| Mort | 1r octubre 1768 (80 anys) Glasgow (Escòcia) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Glasgow |
| Es coneix per | Intent de restauració de l'obra d'Euclides |
| Activitat | |
| Ocupació | Matemàtiques |
| Organització | Universitat de Glasgow |
| Alumnes | Matthew Stewart James Moor William Trail |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | Colin Maclaurin i Matthew Stewart |
Robert Simson va ser un matemàtic escocès del segle xviii, professor a la Universitat de Glasgow.
Vida[modifica]
Com que el seu pare desitjava que ingressés a l'església, després de la seva educació escolar es va matricular a la Universitat de Glasgow on va destacar per la seva competència en els estudis clàssics, però va trobar més adients a les seves inclinacions els estudis matemàtics, per a exasperació del seu pare.[1] Va fer aquests estudis pel seu compte començant pels Elements d'Euclides, ja que, en aquella època, per circumstàncies temporals, no hi havia classes regulars de matemàtiques a la universitat.
Tal va ser la fama i respecte que va adquirir que el 1710, amb només vint-i-dos anys i sense haver-ho ni sol·licitat, la universitat li va oferir el càrrec de professor de matemàtiques.[2] Això no obstant, va preferir que li concedissin un any de termini per anar a Londres i millorar els seus coneixements amb els matemàtics de la capital. A Londres va fer coneixença amb John Caswell, William Jones i altres matemàtics anglesos.
El març de 1711 va ser nomenat professor de matemàtiques de la universitat de Glasgow,[3] en la que va en la que va continuar prop de cinquanta anys.[4]
Durant la seva llarga carrera docent, va mantenir correspondència activa amb grans matemàtics contemporanis com Colin Maclaurin,[5] James Stirling i George Lewis Scott.[6]
El 1758, amb setanta-un anys, va resignar el seu càrrec, en el que va ser substituït pel Rev. Dr. Williamson. Els deu darrers anys de la seva vida els va dedicar a la publicació de noves edicions dels Data i dels Porisma d'Euclides.[7]
Obra[modifica]
Simson es va dedicar al llarg de la seva vida, almenys el temps que li sobrava de la seva dedicació docent, a revisar les traduccions dels matemàtics clàssics grecs (Euclides i Pappos, fonamentalment) per a establir-ne edicions crítiques, molt documentades i acurades i útils per a l'ensenyament.[8]
La que més es va difondre va ser la dels Elements d'Euclides, publicada el 1756, tot i que només comprenia els primers sis llibres i els llibres onzè i dotzè.
El 1735, amb una segona edició del 1750, havia fet el mateix amb les Còniques a'Apol·loni de Perge.
També són força rellevants els seus treballs sobre la Col·lecció Matemàtica de Pappos i sobre els llibres Data i Porismata d'Euclides, alguns d'ells publicats de forma pòstuma.
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Trail, William. Account of the Life and Writings of Robert Simson, M.D. (en (anglès)). London: G. and W. Nicol, booksellers, 1812.
- Tweddle, Ian «John Machin and Robert Simson on inverse-tangent series for π» (en (anglès)). Archive for History of Exact Sciences, Vol. 42, Num. 1, 1991, pàg. 1-14. DOI: 10.1007/BF00384331. ISSN: 0003-9519.
- Tweddle, Ian «Some results on conic sections in the correspondence between colin MacLaurin and Robert Simson» (en (anglès)). Archive for History of Exact Sciences, Vol. 41, Num. 4, 1991, pàg. 285-309. DOI: 10.1007/BF00348341. ISSN: 0003-9519.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Robert Simson |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Robert Simson» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Sneddon, Ian N. «Simson, Robert», 2008., Complete Dictionary of Scientific Biography. <Encyclopedia.com> (Consultat 21 novembre 2014)