Sàrria
Relacionada amb els animals de bast, una sàrria [1][2] (o sària) és un estri que, disposat sobre el llom de l'atzembla, forma dues butxaques aptes per a transportar productes diversos. Com a estri de càrrega s'assembla molt a les alforges.
Tot i que n'hi ha de dissenys diversos, una versió popular a les terres catalanes té la forma d'un rectangle cosit pels dos costats curts i un dels costats llargs. Plegada queda plana. Quan es posa a l'esquena de l'animal de càrrega el costat llarg cosit forma una corba (passant de ser una aresta a formar part d'una superfície), mentre que la sàrria s'obre pel mig (en la part llarga descosida) i els extrems queden penjant deixant dues grans butxaques còniques (anomenades cornalons; en singular cornaló).[3][4][5]
Les sàrries s'acostumaven a fer de palma de margalló o d'espart. Aquesta producció artesana era típica de Ginestar, Pinell de Brai, Rasquera i Miravet.[6][7]
Ús del terme[modifica]
Les sàries ja figuraven a la Lleuda de Cotlliure el 1249. L'any 1402 Martí l'Humà encarregava tretze sàries de rajoles a Paterna,[8] Un altre document de 1431 parla de quatre sàries velles: dues d'espart i dues de palma.
Referències[modifica]
- ↑ DCVB:Sàrria
- ↑ Veny, Joan; Secció Filològica Petit atles lingüístic del domini català Vol. 4. Institut d'Estudis Catalans, 4 desembre 2013, p. 46–. ISBN 978-84-9965-199-6.
- ↑ DCVB : Cornaló
- ↑ Serón de esparto. Jimena (Jaén).
- ↑ Peraleda de la Mata. Diccionario: serón.
- ↑ Tomas SEGARRA. Poesias Populares colegidas por T. Segarra. [With the music.]. Brockaus, 1862, p. 281–.
- ↑ Francisco Cortada Reus. Geografía económica de Cataluña.Pàgina 245.. M. Arimany, 1950.
- ↑ Institut d'Estudis Catalans; Publicacions generals Miscel·lània Puig i Cadafalch: recull d'estudis d'arqueologia, d'història de l'art i d'història oferts a Josep Puig i Cadafalch: [Ha tingut cura de l'edició d'aquesta obra Jaume Puig i Oliver]. Institut d'Estudis Catalans, 10 gener 2018, p. 28–. ISBN 978-84-9965-392-1.