Sabine Azéma
Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Sabine Florence Azéma 20 setembre 1949 (74 anys) 15è districte de París (França) |
Dades personals | |
Formació | Conservatoire national supérieur d'art dramatique Lycée Carnot Conservatoire de Paris Cours Florent |
Activitat | |
Ocupació | actriu, directora de cinema, actriu de cinema |
Activitat | 1973 – |
Família | |
Cònjuge | Alain Resnais (1998–2014) Michel Lengliney (1998–2014) |
Premis
| |
|
Sabine Azéma (15è districte de París, 20 de setembre de 1949) és una actriu i directora francesa de cinema, nascuda a París el 20 de setembre de 1949, del nom complet Sabine Florence Azema.
Biografia[modifica]
Filla d'un advocat, després del batxillerat, segueix cursos de teatre amb Jean Périmony; als vint anys, entra al Conservatori[1] amb Antoine Vitez com a professor. També és estudiant del Cours Florent.[2] Va fer els seus estudis al Lycée Racine (París).[3]
Al principi al teatre li donaven papers de noia entremaliada, però coneix Claude Sainval, director del Teatre dels Champs-Élysées, que li confia el seu primer gran paper a La Valse des toréadors (1974), de Jean Anouilh,on és la filla de Louis de Funès.
Gràcies a aquest paper, les propostes es multipliquen i comença a la televisió el 1975, després al cinema el 1976 amb una comèdia de Georges Lautner: On aura tout vu, al costat de Pierre Richard i Jean-Pierre Marielle.
Després d'una fina interpretació a la Dentellière (1977), té l'oportunitat de filmar amb Alain Resnais, fet que li donarà un punt d'inflexió en la seva carrera. De fet, en els últims vint-i-cinc anys, el reconegut cineasta francès li va encarregar la interpretació de la majoria de les pel·lícules que va dirigir en aquest període i va acabar convertint-se en la parella de la seva vida.[4]
Li confiarà una galeria excepcional de personatges al llarg d'una col·laboració que s'estén més de dos decennis: institutriu apassionada a La Vie est un roman el 1983; heroïna tràgica en la fosca L'amour à mort el 1984, després a Mélo el 1987; sis personatges molt diferents, del més cultivat al més rústec, del riure a les llàgrimes, a Smoking / No Smoking el 1993; la viva i enèrgica Odile en el multipremiat als César On connait la chanson el 1997; cantant, a la pel·lícula-opereta Pas sur la bouche el 2003; tan virtuosa com viciosa a Coeurs el 2006.
Va ser amiga del fotògraf Robert Doisneau (1912-1994), a qui va consagrar una pel·lícula-homenatge el 1992.
El 17 de juliol de 2015, la ministra de Cultura i Comunicació Fleur Pellerin la va promoure al costat de l'actriu Dominique Blanc al rang de Comandant de l'Orde de les Arts i les Lletres.[5]
Filmografia[modifica]
Com a actriu[modifica]
- 1976: On aura tout vu de Georges Lautner....Srta. Claude Ferroni[6]
- 1976: Le Chasseur de chez Maxim's de Claude Vital[7]
- 1977: La Dentellière de Claude Goretta
- 1981: On n'est pas des anges... elles non plus de Michel Lang
- 1983: La vie est un roman d'Alain Resnais.... Elisabeth Rousseau
- 1984: Un dimanche à la campagne de Bertrand Tavernier.... Irène
- 1984: L'Amour à mort d'Alain Resnais .... Elisabeth Sutter
- 1985: Zone rouge de Robert Enrico .... Claire Rousset
- 1986: Mélo de Alain Resnais .... Romaine Belcroix
- 1989: La vida i res més de Bertrand Tavernier.... Irène
- 1989: Cinc dies de juny de Michel Legrand.... Yvette
- 1989: Vanille fraise de Gérard Oury.... Clarisse Boulanger
- 1993: No Smoking d'Alain Resnais
- 1995: Les cent i una nits d'Agnès Varda.... Sabine/Irène
- 1995: Le bonheur est dans le pré d'Étienne Chatiliez.... Nicole Bergeade
- 1995: Mon homme de Bertrand Blier.... Bérangère
- 1995: Noir comme le souvenir de Jean-Pierre Mocky
- 1997: Coneixem la cançó d'Alain Resnais .... Odile Lalande
- 1999: Le Schpountz de Gérard Oury.... Françoise
- 1999: La Bûche de Danièle Thompson.... Louba
- 2000: La Chambre des officiers de François Dupeyron.... Anaïs
- 2001: Tanguy: què en fem, del nen? d'Étienne Chatiliez.... Edith Guetz, la mare de Tanguy
- 2003: A la boca no d'Alain Resnais .... Gilberte Valandray
- 2003: Le Mystère de la chambre jaune de Bruno Podalydès.... Mathilde Stangerson
- 2005: Le Parfum de la dame en noir de Bruno Podalydès.... Mathilde Stangerson
- 2005: Peindre ou faire l'amour d'Arnaud Larrieu i Jean-Marie Larrieu.... Madeleine Lasserre
- 2005: Olé ! de Florence Quentin.... Alexandra
- 2006: Cœurs d'Alain Resnais
- 2007: Faut que ça danse ! de Noémie Lvovsky.... Violette
- 2008: Le Voyage aux Pyrénées d'Arnaud Larrieu i Jean-Marie Larrieu.... Aurore Lalu
- 2009: Les Herbes folles d'Alain Resnais .... Margueritte Muir
- 2009: Els últims dies del món d'Arnaud i Jean-Marie Larrieu
- 2010: Donnant Donnant d'Isabelle Mergault
- 2011: La Fille du puisatier de Daniel Auteuil
- 2012: Vous n'avez encore rien vu d'Alain Resnais
com a directora[modifica]
- 1992: Bonjour Monsieur Doisneau
- 1997: Quand le chat sourit (TV)
Teatre[modifica]
- 1973: La Valse des toréadors de Jean Anouilh, posada en escena Jean Anouilh i Roland Piétri, Comédie des Champs-Elysées
- 1974: Le Sexe Faible d'Édouard Bourdet, posada en escena Jacques Charon
- 1975: Le Zouave de Claude Rich, posada en escena Jean-Louis Thamin
- 1976: Le Scénario de Jean Anouilh, posada en escena Jean Anouilh i Roland Piétri, Théâtre de l'Œuvre
- 1977: Si t'es beau, t'es con de Françoise Dorin, posada en escena Jacques Rosny, Théâtre Hébertot
- 1980: Silence... on aime de Michel Lengliney, posada en escena Maurice Risch, Théâtre des Bouffes-Parisiens
- 1982: La Pattemouille de Michel Lengliney, posada en escena Jean-Claude Islert, Théâtre de la Michodière
- 1999: Home and garden d'Alan Ayckbourn
Televisió[modifica]
- 1974: Le sexe faible d'Édouard Bourdet, posada en escena de Jacques Charon, direcció de Georges Folgoas, amb Jacques Charon, Lise Delamare, Denise Gence
- 1981: Silence on aime de Michel Lengliney, posada en escena de Maurice Risch, direcció de Pierre Sabbagh, amb Jean Barney, Henri Courseaux
- 1982: La quadrature du cercle de Valentín Katàiev, direcció de Pierre Sabbagh, amb Georges Beller, Henri Courseaux
- 1996: Le Veilleur de nuit de Philippe de Broca
Premis i nominacions[modifica]
Premis[modifica]
- 1985:César a la millor actriu per Un dimanche à la campagne.
- 1987:César a la millor actriu per Mélo.
Nominacions[modifica]
- 1984: César a la millor actriu secundària per La vie est un roman.
- 1990: César a la millor actriu per La vie et rien d'autre.
- 1994: César a la millor actriu per Smoking / No Smoking.
- 1996: César a la millor actriu per Le bonheur est dans le pré.
- 1998: César a la millor actriu per On connaît la chanson.
Referències[modifica]
- ↑ «Utilisateur» (en francès). [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ ., coursflorent.fr.
- ↑ « Sabine Azéma », gala.fr, consulté le 17 février 2021.
- ↑ «Alain Resnais réunit le monde du cinéma à ses obsèques» (en francès). RTL.fr. [Consulta: 29 juliol 2019].
- ↑ «Nomination dans l'ordre des Arts et des Lettres juillet 2015 - Ministère de la Culture» (en francès). Arxivat de l'original el 2018-03-22. [Consulta: 16 agost 2018].
- ↑ «On aura tout vu». .
- ↑ «Cast and crew». .
Enllaços externs[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sabine Azéma |
- Persones vives
- Actors parisencs
- Directors de cinema parisencs
- Alumnes del Conservatoire de Paris
- Alumnes del Conservatoire national supérieur d'art dramatique
- Alumnes del Cours Florent
- Alumnes del Lycée Carnot
- Comanadors de les Arts i les Lletres
- Guanyadores del premi César a la millor actriu
- Naixements del 1949