La façana de l'església és potser l'element més renaixentista. És molt senzilla, l'element més destacat és la portalada, on hi ha la porta d'accés, obra de l'arquitecte Pere Blai. La porta està emmarcada per sengles columnes jòniques sobre plints enlairats. L'arc és de mig punt, rematat per un frontó triangular. Damunt hi ha un òcul circular i sense radis. El frontispici acaba en pla, amb els angles superiors bisellats. La torre s'enlaira rectangular i s'adapta a les formes de la capella. Nombroses gàrgoles canalitzen el drenatge de les aigües de pluja.[1]
Com que al tombar el segle XVII, a la vila es trobaven dues esglésies, una molt petita i l'altra greument afectada pels esdeveniments de 1640, els vilasecans van aprofitar per engrandir l'església variant l'orientació de l'església vella de Sant Esteve. L'ajuntament d'aquell temps, per ajudar a les despeses de les obres va procedir a l'enderroc de l'antiga església de Sant Joan Extramurs i va vendre els terrenys. La presència del rector Pere Gebellí és fonamental per a l'aparició de l'església actual. El seu nom apareixerà constantment vinculat als principals esdeveniments de l'època, en qualitat de notari i com a impulsor de les principals obres vilasecanes: l'església nova i l'abadia.[1]
↑ 1,01,11,2«ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 des. 2020].
