Sequera a Catalunya

La sequera a Catalunya és el conjunt de fenòmens meteorològics i decisions antropogèniques que han afectat intermitentment al llarg de la història, o des de la fi de segle xx d'una manera més perllongada, la manca persistent de precipitacions a Catalunya. Les seves causes principals són la reducció d'embassaments i aqüífers i la manca de prou neu, ambdues per mor del canvi climàtic creixent, i la gestió política —per exemple en relació a l'extractivisme desregulat de les empreses embotelladores d'ençà del franquisme, que produeixen més d'un 20% dels litres envasats a tot l'Estat espanyol.

A Catalunya, com a la resta de la Mediterrània, està documentat que les sequeres han estat un fenomen prou habitual. Nogensmenys, les observacions científiques han demostrat que, amb el canvi climàtic, les sequeres ja han començat a ser més freqüents i intenses i que continuarà sent així, ja que l'escalfament de la Mediterrània és un 20% superior a la mitjana global, mentre que les pluges hi minvaran entre un 20-50% arribat l'any 2100. 

Sequeres al llarg de la història

Es té constància de moltes sequeres a la història de Catalunya, des del 1566-67 fins a les últimes sequeres del segle xxi. Aquí sota hi ha informació sobre les últimes sequeres amb certa importància a Catalunya.

Segle XVI

Es té constància d'una important sequera cap a l'any 1566, que va deixar feta malbé gairebé tota la collita de la zona, especialment a les comarques l'interior i van arribar a produir-se problemes amb els molins hidràulics per falta d'aigua. No es té constància de notícia de sequera cap a aquella època.

Segle XIX

L'única sequera de què se'n sap res d'aquest segle és una que va passar als anys 1812/18. Possiblement és la sequera més intensa registrada a Catalunya, sobretot els anys 1813 i 17, on es registraren valors del 43,7% i 30,7%, respectivament. L'any 1817 té el rècord d'any més sec conegut als registres barcelonins, amb 197mm. Malgrat la intensa sequera, no es té constància d'efectes econòmics greus.

Segle XX

Es té constància de molta sequera a aquest segle a Catalunya. Una petita sequera va afectar l'any 1910. Uns anys després, cap al 1922/23, Catalunya es va veure afectada per una gran sequera: només plogué un terç de les pluges normals entre el novembre i febrer. Als anys 1944/50, després de la Segona Guerra Mundial, es va patir una gran sequera. És considerat el pitjor any de sequera a bona part de la península Ibèrica. L'any 1950 es van realitzar hores de restriccions d'aigua a les nits. L'any 1953 es van realitzar talls del 30% de les hores del dia (7,2 hores). L'any 1973 es va registrar una gran sequera a les capçaleres dels rius, però quan s'estava a punt d'iniciar restriccions va ploure i no es van fer. Per atendre el creixement de la demanda de sistemes com el de Barcelona i altres àrees urbanes, l’any 1976 va entrar en servei l’embassament de La Baells.

A la dècada del 1980 es van produir diversos episodis de sequera que no van arribar a produir restriccions.

A la dècada següent la situació de sequera continuada va provocar una sobreexplotació i salinització de l’aqüífer a les comarques de Tarragona. La construcció del minitransvasament de l’Ebre l'any 1989, va resoldre la situació.

L’actual sistema d'Aigües del Ter-Llobregat es va complementar el 1999 amb l’entrada en servei de l’embassament de La Llosa del Cavall.

Segle XXI

Alertes per sequera a Europa (21 de juliol de 2022)

2004-2008

La sequera del període 2004-2008 va ser provocada per una combinació de factors climàtics, com ara una disminució de les precipitacions i un augment de la temperatura. Va afectar tota Catalunya, especialment la zona del litoral i la prelitoral. Segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya, les precipitacions del 2006 van ser un 27,6% inferiors a la mitjana anual del mitjana del període 1961-1990. Per poder garantir l'abastiment d'aigua a l'àrea de Barcelona es va transportar aigua del Roine amb un vaixell des de Marsella que va arribar al port el 21 de maig. Cal destacar que durant aquest període la resposta ciutadana va aconseguir reduir els consums un 20% per sota de la demanda de referència.

Un reportatge del programa 30 minuts de Televisió de Catalunya anomenat "La gran sequera" tractava a fons la sequera del 2005. El documental tractava la primavera poc plujosa i les conseqüències al bosc de la sequera. També parlava de les conseqüències socioeconòmiques d'aquella sequera, amb l'opinió de ramaders i agricultors. Els autors d'aquest reportatge són Montse Armengou i Ricard Belis.

2015-2018

Sant Salvador de la Vedella, al pantà de la Baells, durant la sequera de 2018.

L'episodi de sequera del 2015-2018 va ser provocat per una disminució de les precipitacions durant l'hivern i la primavera, i va afectar principalment la zona del litoral i la prelitoral de Catalunya. Va provocar una disminució dels cabals dels rius i dels aqüífers, així com una disminució de les collites i una augment dels incendis forestals. Les precipitacions comparades amb la mitjana anual 1961-1990, van estar per sota un 27,4% el 2015 i un 29,6% el 2017, és a dir, tot el període va ser extremadament sec. A Barcelona es va activar un pla de reaprofitament d'aigua freàtica juntament amb la reducció del consum de serveis municipals. Tanmateix, l'entrada en funcionament de la dessalinitzadora del Prat com a resultat de la sequera del 2008 va millorar l'abastiment.

2021-actualitat

Evolució mensual de l'estat de sequera als municipis catalans de les conques internes (2021-2023)

  Normalitat

  Prealerta

  Alerta

  Excepcionalitat

  Preemergència

  Emergència

  No depèn de l'ACA

Des de la darrera dècada del segle XX destaca la presència de quatre períodes secs importants, tant en durada com intensitat: 1998-2000, 2004-2008, 2015-2017, i el darrer, començat el 2021 i que ha arribat a les seves màximes conseqüències el 2023.

La primavera del 2021, va començar un període de sequera a les comarques litorals i prelitorals de Barcelona que, a la primavera del 2023 encara continuava. Després d'un breu episodi de pluges el novembre de 2021, l’hivern meteorològic 2021-2022, va ser el segon més sec dels darrers 50 anys a Catalunya, només per darrere del 2011-2012. No es van tornar a produir episodis de pluja destacables i, en començar la primavera del 2023 es van decretar restriccions en el consum d'aigua quan la situació dels embassaments de les conques internes va arribar a una capacitat global del 26,67%, un any abans era d'un 57,52%.

A la tardor de 2023 va caure 1/3 de pluja del que és habitual. Hi va haver llocs de Catalunya on pràcticament no va ploure malgrat ser l'estació més plujosa de l'any. En alguns municipis es va aplicar per primer cop l'estat d'emergència per sequera, amb restriccions molt severes.

Després d'un hivern també sec i nevades escasses la capacitat global dels embassaments va arribar a un mínim històric de 14,41% el 9 de març de 2024. A principis de primavera la reserva d'aigua va començar a pujar gràcies a algunes pluges i el desglaç de la neu. Finalment, a finals d'abril i maig va arribar un període de pluges que va fer situar les reserves d'aigua a un 26,10%. El Govern va derogar l'emergència per sequera el 7 de maig del 2024 a 202 municipis del sistema Ter i Llobregat, que van passar a l'estat d'excepcionalitat.

Enllaços externs

• Catalunya, Servei Meteorològic de Catalunya Generalitat de. «El canvi climàtic». [Consulta: 4 abril 2023].
• Catalunya, Servei Meteorològic de Catalunya Generalitat de. «La temperatura a Catalunya l'any 2050». [Consulta: 4 abril 2023].