Serenata núm. 11 (Mozart)
Forma musical | Serenata |
---|---|
Tonalitat | Mi♭ major |
Compositor | Wolfgang Amadeus Mozart |
Creació | 1774 |
Data de publicació | 1781 |
Catalogació | K. 375 |
Part de | Serenades for Winds (en) |
Instrumentació | 2 oboès, 2 flautes,), dos fagots, dues trompes, dues trompetes i corda. |
La Serenata núm. 4 en mi bemoll major, K. 375, és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart acabada a Salzburg el 15 d'octubre de 1781, pel dia de santa Teresa.[1]
La versió original de la serenata està composta per a dos clarinets, dues trompes i dos fagots. Posteriorment, Mozart va revisar i retocar la partitura, afegint parts per a dos oboès.
Estructura[modifica]
Consta de cinc moviments:
- Allegro maestoso
- Menuetto
- Adagio
- Menuetto
- Allegro
| |||||||||||||||||||||||
Problemes de reproducció? Vegeu l'ajuda |
Audició[modifica]
Podeu escoltar la interpretació de la serenata, en la seva versió original per a vuit instruments, executada pels membres del Quintet de vent "Soni Ventorum», 2 amb músics addicionals.
Referències[modifica]
- ↑ Zaslaw, Neil, The Compleat Mozart: a Guide to the Musical Works, p. 245-246 (Nova York, 1990) ISBN 0-393-02886-0
Enllaços externs[modifica]
- Serenata núm. 11, K. 375 (a 6): Partitura i Informe crític (alemany) al Neue Mozart-Ausgabe
- Serenata núm. 11, K. 375 (a 8): Partitura i Informe crític (alemany) al Neue Mozart-Ausgabe