Vés al contingut

Setze valsos, Op. 39 (Brahms)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióSetze valsos
Sechzehn Walzer

Brahms el 1869
Forma musicalVals
CompositorJ. Brahms
Creació1865
Data de publicació1866 Modifica el valor a Wikidata
Parts16 valsos concertants Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióOp. 39
Opus39 Modifica el valor a Wikidata
Instrumentaciópiano, piano a quatre mans i piano Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 392e79df-0931-383b-93df-965791053282 IMSLP: 16_Waltzes,_Op.39_(Brahms,_Johannes) Allmusic: mc0002368533 Modifica el valor a Wikidata

Els Setze valsos (en alemany, Sechzehn Walzer), Op. 39, és un conjunt de 16 valsos per a piano compostes per Johannes Brahms. Són peces curtes compostes l'any 1865 i publicades el 1866. Estan dedicades al crític de música Eduard Hanslick, amic seu.[1]

Versions[modifica]

Aquests valsos foren escrits per a piano a quatre mans, i van ser també arranjats per a piano sol pel compositor; en va realitzar dues versions diferents: una més difícil i una altra més senzilla. Les tres versions foren publicades alhora, i es van vendre bé, fet que millorà les expectatives que tenia el compositor. El valsos foren compostos amb el compositor vivint a Viena, una ciutat on s'instal·là permanentment el 1872.[2] Aquestes peces venien a ser com un tribut al vals un tipus de música que estava especialment de moda en la que era la seva ciutat d'adopció. En les versions per a piano sol, alguns de les tonalitats van ser modificades respecte a la versió de original per a quatre mans. Un arranjament per dos pianos de cinc del valsos (núms. 1, 2, 11, 14, i 15) van ser publicats després de la mort del compositor. Gairebé tots els valsos tenen forma binària.[2]

Valsos[modifica]

A continuació es presenta la llista dels 16 valsos i enllaços a interpretacions per part de la pianista Martha Goldstein:

núm. 1 en si major Tempo giusto (1:02)
núm. 2 en mi major (1:32)
núm. 3 en sol# menor (1:02)
núm. 4 en mi menor Poco sostenuto (1:35)
núm. 5 en mi major Grazioso (1:10)
núm. 6 en do# major Vivace
(do major en la versió fàcil) (1:07)
núm. 7 en do# menor Poco più Andante (2:12)
núm. 8 en si♭ major (1:40)
núm. 9 en re menor (1:26)
núm. 10 en sol major (0:32)
núm. 11 en si menor (1:28)
núm. 12 en mi major (1:20)
núm. 13 en do major
(si major en la versió difícil) (0:48)
núm. 14 en la menor
(sol# menor en la versió difícil
i en la versió per a 2 pianos) (1:34)
núm. 15 en la major
(la♭ major en la versió difícil
i en la versió per a 2 pianos) (1:28)
núm. 16 en re menor
do# menor en la versió difícil) (1:01)

Referències[modifica]

  1. ↑ "Waltzes Per piano, quatre mans, Op. 39 (1865)" dins Tota Guia de Música a Música Clàssica: La Guia Definitiva a Música Clàssica, p. 201 (Chris Woodstra, Gerald Brennan, i Allen Schrott eds., Backbeat Llibres, 2005, ISBN 9780879308650 
  2. ↑ 2,0 2,1 Todd, R. Larry. Nineteenth-Century Piano Music, p. 372 (Routledge, 2013)

Bibliografia[modifica]

  • Winfried Kirsch, Dau Klavierwalzer op. 39 von Johannes Brahms und ihre Tradició. En "Jahrbuch des Staatlichen Institut für Musikforschung, Preußischer Kulturbesitz". II, 1969.
  • Marina Caracciolo, Brahms e il Walzer. Storia e lettura critica. LIM, Libreria Musicale Italiana, Lucca, 2004. ISBN 978-88-7096-362-5 
  • Ignaz Mendelssohn, en Zur Entwicklung des Walzers, "Studien zur Musikwissenschaft"; XIV (1926).
  • Eduard Hanslick, Waffenruhe sóc Klavier, Neue freie Presse, Wien, August 1866.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Setze_valsos,_Op._39_(Brahms)&oldid=31519388»