Shanghai Animation Film Studio
Dades | |
---|---|
Tipus | negoci estudi de cinema |
Indústria | entreteniment |
Història | |
Reemplaça | Dongbei Dianying Zhipianchang |
Creació | 1r abril 1957 |
Activitat | |
Produeix | pel·lícula d'animació |
Obres destacables |
|
Governança corporativa | |
Seu | |
Part de | Shanghai Film Group |
Shanghai Animation Film Studio (xinès simplificat: 上海美术电影制片厂, pinyin: Shànghǎi Měishù Diànyǐng Zhìpiānchǎng, literalment Estudi d'animació de Shanghai) també conegut amb l'abreviació SAFS (xinès simplificat: 美影厂, pinyin: Měi Yǐng Chǎng) és un estudi d'animació xinés amb seu en Shanghai, on forma part del Shanghai Film Group Corporation.
El Shanghai Meishu Dianying Zhipianchang s'estableix oficialment l'abril del 1957,[1][2] encara que portava en funcionament des del 1950,[1] i té els seus orígens en l'estudi de cinema de Changchun.[3] Ha produït pel·lícules dels pioners del cinema d'animació xinesa Te Wei i els germans Wan.[4][1] A data de 1985, havia produït un total de 275 pel·lícules, de les quals 22 havien obtés 31 premis a festivals de cinema de la Xina, i 45 a festivals internacionals.[5] En total, ha produït al voltant de 500 pel·lícules amb una durada superior als 40.000 minuts d'animació original,[6][7] cobrint el 80% de la producció domèstica d'animació de la Xina.
L'estudi produeix pel·lícules animades utilitzant formes provinents de diferents tipus d'art xinés,[8] com el Jianzhi, Shuimohua, Titelles, Zhezhi o les Ombres xineses. També realitza col·laboracions internacionals amb diversos estudis d'arreu del món.[9]
Història
[modifica]Establiment (1946-1957)
[modifica]Pel 1949, moment de la proclamació de la República Popular de la Xina, Te Wei, Jing Shi i altres professionals de l'animació es trobaven a Changchun treballant per ordre del Ministeri de Cultura en la Dongbei Dianying Zhipianchang.[1] Aquell equip no tenia massa experiència treballant amb animació, per la qual cosa hagueren d'aprendre veient pel·lícules soviètiques.[1] Amb el lideratge de Chen Bo'er, el nou Estudi de cinema de Changchun va convertir-se en el centre pioner del cinema d'animació xinés.[1]
El 1950, l'equip d'animació és transferit a Shanghai, on a parer de Te Wei, hi havien millors condicions per a desenvolupar el projecte.[1][10] Allà s'unirien els germans Wan, els talents de l'Acadèmia Central de Belles Arts, l'Institut d'Art de Suzhou i altres artistes de renom per a crear l'actual estudi.[4] Aquell mateix any s'estrena la primera pel·lícula d'animació de la Xina socialista basada en un conte de fades, Xiexie Xiao Huamao, de Fang Ming.[11]
Es diu que el 1955 va ocórrer que la primera pel·lícula a color que produeixen, Wuya Wei Shenme Shi Heide, guanyà un premi al Festival de Venècia però és confosa amb una producció soviètica.[1] Tot i que estudis posteriors no han pogut demostrar que allò ocorreguera realment, l'anècdota s'ha utilitzat per a explicar els canvis que vindrien a continuació.[12] A partir d'aquell moment, es va decidir que l'animació xinesa hauria de reflectir els costums i l'estètica xineses.[1][13] En la següent cinta, Jiao'ao de Jiangjun, els creadors es basarien en l'Òpera de Pequín,[14] iniciant així un camí de trenta anys experimentant amb una estètica pròpia.[1] Després vindria Zhu Baije Chi Xigua, experimentant amb paper tallat, tècnica tradicional xinesa.[1] Mentrestant, les produccions anirien guanyant reconeixement i premis tant al país com a nivell internacional.[15] A partir d'aquell moment, el vicepremier Chen Yi va encarregar a l'estudi realitzar un treball inspirant en l'estil de pintura amb pinzell de Qi Baishi.[16] El resultat seria Xiao ke dou zhao mama, estrenada l'any 1960.[16][17]
Tot i que ja havien produït algunes cintes que esdevindrien clàssics, no seria fins 1957 que l'estudi es funda oficialment,[1] amb Te Wei com a director.[1] La creació de l'estudi s'emmarca en la Campanya de les Cent Flors del 1956, on el govern comunista va animar el desenvolupament i innovació tant de la tecnologia com de l'art a la Xina.[15][17]
L'edat daurada (1957–1966)
[modifica]Després de l'èxit de Shen Bi i Jiao'ao de Jiangjun, l'estudi va rebre més suport per part del govern,[18] que els animà a estudiar els mètodes occidentals però amb l'objectiu de desenvolupar un mètode específicament xinés.[14] El període de 1957 a 1966 s'ha considerat com l'edat daurada de l'animació xinesa, sobretot a la creativitat i qualitat de les produccions de Shanghai.[19]
Personalitats com Zhou Enlai donaven suport a la indústria,[20] i fins i tot parlaven amb Te Wei sobre el futur del mitjà.[21] Per norma general, el govern era molt laxe amb la indústria del cinema d'animació, la qual cosa els permetia gran llibertat creativa.[21]
És en aquell moment quan es desenvolupa la creativitat de les produccions xineses. A l'èxit i reconeixement internacional de Xiao kedou zhao mama,[22] se suma el llargmetratge en dos parts Rebombori al cel, inspirada en la llegenda del rei mico.[19]
Rebombori al cel és generalment considerada una obra mestra del cinema d'animació de la Xina,[23][24] i la seua influència ha sigut tan forta, que el disseny del personatge, realitzat per Tang Cheng i inspirat en l'Òpera de Pequín,[25][23] ha romàs en l'imaginari col·lectiu xinés com el definitori del personatge del rei mico.[23]
A partir de 1960 es comença a vore la influència del realisme socialista en alguna producció, com Caoyuan Yingxiong Xiao Jiemei.[21][26] Tot i que ja hi havien crítiques per dretanització des del 1957, però no seria fins 1964 que Te Wei i l'estudi d'animació foren assenyalats pel moviment antidretà.[19] L'edat daurada acaba el 1965 amb l'esclat de la Revolució Cultural, quan els animadors comencen a ser perseguits per la Jove Guàrdia Roja.[27]
Revolució cultural (1966–1976)
[modifica]Durant el període de la Revolució Cultural, l'estudi sencer va ser tancat pels Guàrdies rojos.[28] Es prohibeixen per fantasioses quasi totes les produccions de l'estudi, com Mu Di,[26] i es permeten una minoria, de temàtica realista, com Caoyuan Yingxiong Xiao Jiemei.[29] Tot i les diferències d'estil, ambdues pel·lícules van ser produïdes el 1964.[26] A partir d'aquell moment i fins al final de la Revolució Cultural, sols quatre pel·lícules serien produïdes.[30] A més, entre 1967 i fins al 15 de juny de 1977 l'empresa seria coneguda com a estudi de la Guàrdia Roja.[31]
Amb la caiguda de la Banda dels Quatre el país retorna a la normalitat i els animadors poden tornar del camp,[32] encara que les primeres produccions encara estarien dedicades a Mao Zedong i a l'exèrcit.[33]
Finals de segle (1976-1999)
[modifica]A partir de 1976 comença a augmentar el ritme de producció i a poc a poc tornen a aparéixer elements fantasiosos a les pel·lícules.[33] Jinse de Dayan, del 1976, suposa el final de l'etapa anterior.[34] Hualang Yiye, del 1978, tracta sobre els problemes de la Revolució Cultural.[35] A partir d'aquell moment es recuperen les temàtiques fantàstiques i es considera que comença una segona edat daurada de l'animació xinesa,[35] que acabaria cap a finals de la dècada del 1980 per la competència de l'animació japonesa,[36] i també americana.[37] Açò s'explica perquè en aquell moment les televisions no havien de pagar drets per emetre productes estrangers.[36] La gran presència d'animació japonesa en la televisió de la Xina també influí estèticament en els treballs posteriors.[36][38] A partir del 2005, al país s'imposen quotes als productes culturals estrangers.[39]
El 1979 es publica Nezha Nao Hai, i el 1983 ho fa Tianshu ji tan, dos llargmetratges que se consideren les millors obres produïdes per l'estudi en l'època de l'apertura.[40] Un altre clàssic de l'època és la pel·lícula de titelles del 1984 Xiyue Qi Tong.[40]
En la dècada de 1980 destaquen l'emissió per CCTV de la sèrie de pel·lícules Heimao Jingzhang,[41][42] originàriament estrenades als cinemes,[43] així com de la sèrie de televisió Hulu Xiongdi.[44][45] El cas de Heimao Jingzhang és paradigmàtic, ja que era la primera vegada que una producció xinesa imitava l'estil de les produccions japoneses i americanes, i àdhuc, introduïa per primera vegada el fenomen del marxandatge.[46][47]
El 1989, la posició de director de l'estudi queda vacant i s'obri un procés de debat intern, en forma de congrés oficial, al voltant del funcionament de l'empresa, on hi participen els treballadors.[48] A més, el mercat laboral també afectà a l'estudi de Shanghai, ja que els salaris més alts d'empreses d'altres llocs del món provocaven una fuga de cervells.[39][49] Fins a finals de la dècada del 1980, l'estat garantia la producció d'entre 300 i 400 minuts d'animació anuals, que eren distribuïts mitjançant la China Film Group Corporation.[37] Tot i que l'estat continuava garantint la producció, a partir dels anys 90 esta sols cobreix un 70% de les despeses totals, la qual cosa obliga a les empreses a obrir-se a coproduccions estrangeres.[49]
L'abril de 1990 s'estableix una aliança amb Hong Kong Yili Developing Ltd i es produeix una reestructuració, on alguns departaments, com el de titelles i el d'animació amb retalls queden baix tutela de l'estat, el d'animació tradicional s'agrupa amb una filial pròpia, i el de processament d'imatge esdevé una societat col·lectiva.[50] Aquell mateix any, l'estudi publica el seu primer treball amb CGI, una minisèrie d'esports inserida en un programa de la CCTV.[51]
El juny del 1993, i en paral·lel al projecte 5155, l'estudi publica una revista dedicada al dongman, Katong Wang.[52] El 1994 es fa un pla de viabilitat de l'estudi, i per a 1999 ja s'havien invertit uns 49 milions de yuan per a produccions dirigides a la televisió.[49] A partir de la dècada dels 2000 la producció es dispara, passant de 500 a 5.000 minuts de producció anuals a mitjans de dècada.[53] També augmenta la competència amb l'entrada de noves empreses.[53]
Segle XXI
[modifica]Al Segle XXI, l'estudi recupera algunes de les sèries i personatges de l'etapa clàssica, i n'ha fet remakes, com en el cas de Heimao Jingzhang,[54] que tingué un remake el 2010, i una seqüela el 2015.[55][56] També hi hagué una pel·lícula estrenada als cinemes de la sèrie de la dècada del 1980, Hulu Xiongdi.[57] La recuperació dels clàssics també es va produir en forma de remasteritzacions i restauracions a 4K de les pel·lícules antigues.[40]
Per a 2013, l'estudi produïa una desena de pel·lícules anuals,[54] i per a la dècada del 2020, col·laborava amb plataformes digitals, com Bilibili, per a la que va produir la pel·lícula Zhonguo ji tan.[58][59]
Referències
[modifica]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 Lent, Xu, 2010, p. 116.
- ↑ Macdonald, Sean. Animation in China: History, Aesthetics, Media. Routledge, 2015-11-06. ISBN 9781317382164.
- ↑ Lent, John A. Animation in Asia and the Pacific. John Libbey, 2001. ISBN 9781864620368. «[...] An animation unit was formed in 1949 in Changchun, which later became the animation unit of the Shanghai [...]»
- ↑ 4,0 4,1 Giesen, Rolf. Chinese Animation: A History and Filmography, 1922-2012. McFarland, 2014-12-19. ISBN 9781476615523.
- ↑ Ye, Qing. «SIFF: Discovering Shanghai's film studios». CGTN, 03-06-2019. [Consulta: 17 novembre 2019].
- ↑ Yao, Minji. «Traditional animation gets new lease on life». Shine.cn, 14-10-2017.
- ↑ Fan, Xu. «Prolific animation producer's light has dimmed». China Daily, 12-08-2017. [Consulta: 17 novembre 2019].
- ↑ Hu, Tze-Yue G. Frames of Anime: Culture and Image-Building. Hong Kong University Press, 2010-04-01. ISBN 9789622090989.
- ↑ Hutman, Kenneth. «Sinomation: Shanghai Animation Studio -- Yesterday, Today and Tomorrow». vol.1 num. 1. Animation World Magazine, 1996. [Consulta: 17 novembre 2019].
- ↑ Jones, 2018, p. 4.
- ↑ Du, Daisy Yan. Animated Encounters: Transnational Movements of Chinese Animation, 1940s–1970s. University of Hawaii Press, 2019-02-28, p. 97-101. ISBN 978-0-8248-7751-4.
- ↑ Jones, 2018, p. 6.
- ↑ Teo, Stephen. The Asian Cinema Experience: Styles, Spaces, Theory. Routledge, 2013. ISBN 9780415571463.
- ↑ 14,0 14,1 Jones, 2018, p. 5.
- ↑ 15,0 15,1 Lent, John A. Animation in Asia and the Pacific. Indiana University Press, 2001, p. 12.
- ↑ 16,0 16,1 Lent, Xu, 2010, p. 117.
- ↑ 17,0 17,1 Clements, 2010, p. 139.
- ↑ Lent, Xu, 2010, p. 118.
- ↑ 19,0 19,1 19,2 Jones, 2018, p. 7.
- ↑ Shanghai: Shanghai Animated Film Studio, 1987, p. 2.
- ↑ 21,0 21,1 21,2 Jones, 2018, p. 2.
- ↑ «水墨动画——中国心灵». Arxivat de l'original el 16 juliol 2014. [Consulta: 12 agost 2014].
- ↑ 23,0 23,1 23,2 Pérez, 2021, p. 47.
- ↑ Bobrowska, Olga. Maoist remoulding of the legend of Monkey King, or analyzing ideological implications of Wan Laiming's "Havoc in heaven". Kraków : Wydawnictwa AGH, 2019, p. 84. ISBN 978-83-66016-81-1.
- ↑ Chinese Literature. Foreign Languages Press, 1980, p. 120.
- ↑ 26,0 26,1 26,2 Jones, 2018, p. 10.
- ↑ Clements, 2010, p. 140.
- ↑ Quiquemelle, Marie-Claire. The lost magic of the Shanghai Art Studios. Filmakers Library, 2007. OCLC 747797398.
- ↑ Jones, 2018, p. 9.
- ↑ Jones, 2018, p. 11.
- ↑ Jones, 2018, p. 12.
- ↑ Jones, 2018, p. 13,17.
- ↑ 33,0 33,1 Jones, 2018, p. 14.
- ↑ Jones, 2018, p. 15.
- ↑ 35,0 35,1 Jones, 2018, p. 17.
- ↑ 36,0 36,1 36,2 Jones, 2018, p. 18.
- ↑ 37,0 37,1 Lent, Xu, 2010, p. 119.
- ↑ Lent, Xu, 2010, p. 123.
- ↑ 39,0 39,1 Jones, 2018, p. 19.
- ↑ 40,0 40,1 40,2 Liu, Qing. «Is There a Future for the ‘Chinese School of Animation’?». Sixth Tone, Mon Nov 22 00:45:39 PST 2021. [Consulta: 30 octubre 2022].
- ↑ 蒋风; 韩进. 中国儿童文学史. 安徽敎育出版社, 1998, p. 706. ISBN 978-7-5336-2173-5. «《黑猫警长》(1982)是80年代影响最大的科学童话。这部系列中篇科学童话,由诸 志祥创作,描述了“动物公安局”的黑猫警长侦破一系列案件的故事,把有关各类动物 习性的知识融入小读者喜爱的侦破故事之中,结合得自然得体 。。。»
- ↑ 蒋风; 韩进. 中国儿童文学史. 安徽敎育出版社, 1998, p. 706. ISBN 978-7-5336-2173-5. «《黑猫警长》(1982)是80年代影响最大的科学童话。这部系列中篇科学童话,由诸 志祥创作,描述了“动物公安局”的黑猫警长侦破一系列案件的故事,把有关各类动物 习性的知识融入小读者喜爱的侦破故事之中,结合得自然得体 。。。»
- ↑ DayDayNews. «“Black Cat Sheriff“ is so classic, why did it stop broadcasting after five episodes? The reason behind is full of helplessness», 26-11-2020. [Consulta: 22 març 2021].
- ↑ Giesen, Rolf. Chinese Animation: A History and Filmography, 1922-2012. McFarland, 2014, p. 124. ISBN 978-1-4766-1552-3.
- ↑ Ye, Tan. Historical Dictionary of Chinese Cinema. Rowman & Littlefield, 2012, p. 15. ISBN 978-0-8108-6779-6.
- ↑ Pérez, 2021, p. 40-41.
- ↑ 陳國泰. 中國小玩意. 商務印書館(香港)有限公司, 2017-10-18, p. 230. ISBN 978-962-07-7239-9.
- ↑ Wu, Weihua. Chinese Animation, Creative Industries, and Digital Culture. Routledge, 2017-08-03. ISBN 978-1-351-61108-4.
- ↑ 49,0 49,1 49,2 Lent, Xu, 2010, p. 120.
- ↑ Pérez, 2021, p. 42.
- ↑ Pérez, 2021, p. 43.
- ↑ M. CHEW, Matthew; CHEN, Lu Media Institutional Contexts of the Emergence and Development of Xinmanhua in China, 04-06-2010.
- ↑ 53,0 53,1 Lent, Xu, 2010, p. 121.
- ↑ 54,0 54,1 «Shanghai studio to remake animated classics». Renmin Ribao, 08-03-2013. [Consulta: 30 octubre 2022].
- ↑ «《黑猫警长》沪语版发布 童年英雄更添韵味». 环球网, 11-08-2015 [Consulta: 2015年9月22日]. Arxivat 2015-09-25 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-09-25. [Consulta: 30 octubre 2022].
- ↑ «黑猫警长讲上海话?新版大电影将成首部沪语动画片». 中国新闻网, 2015年7月14日 [Consulta: 2015年9月22日]. Arxivat 2015-09-25 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-09-25. [Consulta: 30 octubre 2022].
- ↑ «80's Chinese animation Calabash Brothers to get live-action remake». China Daily. [Consulta: 30 octubre 2022].
- ↑ «Slew of new animation projects for Bilibili». Shine.cn. [Consulta: 30 octubre 2022].
- ↑ «Year-end report (I): Chinese anime on big screens and small-Eastday». East Day. [Consulta: 30 octubre 2022].
Bibliografia
[modifica]- Zhu, Ying; Lent, John. «Chinese Animation Film: From Experimentation to Digitalization». A: Art, Politics, and Commerce in Chinese Cinema. Hong Kong University Press, 2010-06-01, p. 111-125. ISBN 9789622091764.
- Clements, Jonathan. «Chinese industries». A: Schoolgirl Milky Crisis: Adventures in the Anime and Manga Trade. A-Net Digital LLC, 2010-11-05, p. 137-153. ISBN 9780984593750.
- Jones, Stephanie, "The Chinese Animation Industry: from the Mao Era to the Digital Age" (2019) Master's Projects and Capstones, 907.
- Pérez Izquierdo, Sofía «Recorrido histórico de la animación china: De la identidad nacional a la globalización con características chinas». Grado en Estudios de Asia Oriental, 2021, pàg. 65.