Stefan Cohn-Vossen
  | |
| Nom original | (de) Stefan Cohn-Vossen; |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 28 maig 1902 Breslau (Imperi Alemany) |
| Mort | 25 juny 1936 (34 anys) Moscou (Rússia) |
| Causa de mort | Causes naturals (Malaltia infecciosa ) |
| Sepultura | cremació |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Göttingen (1924–1929) Universitat de Breslau (–1924) |
| Tesi acadèmica | Singuläre Punkte reeller, schlichter Kurvenscharen, deren Differentialgleichung gegeben ist (1924 ) |
| Director de tesi | Adolf Kneser |
| Activitat | |
| Camp de treball | Geometria diferencial i geometria |
| Lloc de treball | Colònia Sant Petersburg Moscou |
| Ocupació | matemàtic |
| Ocupador | Institut Steklov de Matemàtiques (1934–1936) Universitat de Colònia (1930–1933) |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Cònjuge | Elfriede Ranft |
| Fills | Richard Cohn-Vossen |
| Pares | Emanuel Cohn i Hedwig Vossen |
| Germans | Friedel i Gerard Cohn-Vossen |
| Parents | Esteban Cohn-Vossen (nebot) |
| Lloc web | mi.uni-koeln.de… |
 | |
Stefan Cohn-Vossen (alemany: Stefan Cohn-Vossen;) (Breslau, 28 de maig de 1902 - Moscou, 25 de juny de 1936) va ser un matemàtic jueu alemany emigrat a la Unió Soviètica.
Vida i Obra[modifica]
Cohn-Vossen, fill d'una família jueva acomodada, el seu pare era l'advocat i jurista Emmanuel Cohn. En l'adolescència va ser membre de l'organització sionista Blau-Weiss i també va començar a compondre peces musicals per a violí i piano.[1] Va estudiar matemàtiques a la universitat de la seva ciutat natal, Breslau,[2] on va obtenir el doctorat l'any 1924 amb una tesi dirigida per Adolf Kneser. Va continuar estudis post-doctorals a la universitat de Göttingen, en la qual va obtenir l'habilitació per a la docència universitària el 1929.[3]
El 1930 va ser nomenat professor de geometria a la universitat de Colònia, però l'arribada dels nazis al poder el 1933 va trasbalsar la seva vida i la de la seva família. El seu germà Friedel es va treure la vida i l'altre germà, Gerhard, advocat a Dresde, va emigrar per instal·lar-se a Barcelona i viure a la casa Larratea de Montcada i Reixac, on va fundar una popular cerveseria que va continuar el seu fill Esteban Cohn-Vossen.[4]
Ell mateix va ser acomiadat de la universitat i, immediatament, va abandonar el país per establir-se provisionalment a Suïssa[5] on va néixer el seu fill Richard, futur guionista i director cinematogràfic, fruit del seu matrimoni amb la metgessa catòlica Elfriede Ranft.[6] El 1934 va ser contractat per la universitat Estatal de Sant Petersburg i per treballar a l'Institut Steklov de Matemàtiques, el qual es va traslladar a Moscou al cap de poc temps. Malauradament, a Moscou va contraure una pneumònia i va morir el 1936, quan només tenia trenta-quatre anys.[2]
Cohn-Vossen és recordat, sobre tot, per haver publicat el 1932 el llibre Anschauliche Geometrie (Geometria Intuitiva)[7] (traduït de forma desafortunada a l'anglès com Geometry and the Imagination) en el qual exposava les classes rebudes de David Hilbert a Göttingen. El llibre ha estat fruit de reedicions fins a dates recents.
A més, Cohn-Vossen va publicar una dotzena d'articles científics.[8] Els seus treballs sempre van ser en el camp de la geometria: mentre els seus primers treballs es van centrar en l'estudi de les flexions de les superfícies, els seus últims treballs es van dirigir cap a la geometria intrínseca de les superfícies, i més específicament, a la investigació de la curvatura total i de la geodèsia en superfícies obertes.[9]
Referències[modifica]
- ↑ Kawohl, 2014, p. 1.
- ↑ 2,0 2,1 Anònim, 1936, p. 5.
- ↑ Kawohl, 2014, p. 3.
- ↑ Grau, 2016, p. web.
- ↑ Risse, 2014, p. web.
- ↑ Gottvald i Shifman, 2018, p. 84.
- ↑ Shifman, 2016, p. 361.
- ↑ Александров, 1947, p. 141.
- ↑ Александров, 1947, p. 108.
Bibliografia[modifica]
- Александров, Александр Данилович «О работах С. Э. Кон-Фоссена» (en rus). Успехи математических наук, Vol. 2, Num. 3(19), 1947, pàg. 107-141. ISSN: 0042-1316.
- Anònim «С. Э. Кон-Фоссен (некролог)» (en rus). Успехи математических наук, Vol. 1, 1936, pàg. 5. ISSN: 0042-1316.
- Gottvald, Ales; Shifman, Misha. George Placzek: A Nuclear Physicist's Odyssey (en anglès). World Scientific, 2018. ISBN 9789813236912.
- Shifman, Misha. Physics In A Mad World (en anglès). World Scientific, 2016. ISBN 978-981-4619-29-5.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Stefan Cohn-Vossen |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Stefan Cohn-Vossen» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Grau, Laura. «Esteban Cohn-Vossen, ex-propietari de l'antiga cervesseria». laveu.cat - Montcada Comunicació, 2016. [Consulta: 6 juny 2021]. (català)
- «Montcada recupera el parc de l'antiga cerveseria de la família Cohn-Vossen». Nació Digital, 2016. [Consulta: 6 juny 2021]. (català)