Steven Reed

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSteven Reed

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1973 Modifica el valor a Wikidata (50/51 anys)
Montgomery (Alabama) Modifica el valor a Wikidata
Mayor of Montgomery, Alabama (en) Tradueix
12 novembre 2019 –
← Todd Strange Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Vanderbilt Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójutge, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Demòcrata dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Steven Reed (Montgomery, Alabama, 1973 o 1974) és el primer alcalde afroamericà de la ciutat de Montgomery (Alabama). Membre del Partit Demòcrata dels Estats Units, també ha exercit de jutge en el Comtat de Montgomery.[1]

Vida i educació[modifica]

Steven Reed va néixer a Montgomery, Alabama. És fill del polític i activista Joe L. Reed i de Mollie Reed. El seu pare va membre electe del Consell de la Ciutat de Montgomery entre el 1975 i el 1999. Steven Reed va obtenir el Bachelor of Arts al Morehouse College i el Màster d'administració d'empreses a la Universitat Vanderbilt.

Carrera primerenca[modifica]

Reed va ser analista financer i va treballar pel Vicegovernador d'Alabama Jim Folson Jr.

El 2012 va esdevenir el primer afroamericà jutge de successions d'Alabama.[2] El febrer de 2015 fou el primer jutge que va atorgar llicències de matrimoni a parelles del mateix sexe.[3][2][4][5] El març de 2015, les va deixar d'emetre després d'una sentència de la Cort Suprema d'Alabama.[3]

Alcalde de Montgomery[modifica]

A les eleccions de 2019, Reed va lluitar per la carrera a l'alcaldia contra David Woods,[6] a qui va vèncer amb el 67% dels vots. Tot i que a Montgomery el 60% de la població és negra, fou la primera capital dels confederats. A més a més, aquesta ciutat és coneguda com un lloc clau en la lluita pels drets civils dels negres estatunidencs perquè aquí s'acabà la marxa de Selva a Montgomery, la més famosa en la lluita dels afroamericans contra la segregació racial als Estats Units el març de 1965, i és també on es produí el boicot als autobusos després de l'incident amb Rosa Parks.[1][7]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]