Thomas Paine
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 gener 1737 (Julià) Thetford (Anglaterra) |
| Mort | 8 juny 1809 (72 anys) Greenwich Village (Nova York) |
| Sepultura | New Rochelle |
 Diputat a l'Assemblea Nacional | |
| 6 setembre 1792 – 26 octubre 1795 Circumscripció electoral: Pas de Calais | |
| Dades personals | |
| Religió | cap valor i Deisme |
| Formació | Thetford Grammar School (en)  |
| Activitat | |
| Lloc de treball | París |
| Ocupació | filòsof, periodista, prosista, emprenedor, polític, escriptor, periodista d'opinió |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Mary Lambert Elizabeth Ollive |
Signatura  | |
     | |
Thomas Paine (Thetford, 29 de gener de 1737 (Julià) - Greenwich Village, 8 de juny de 1809) va ser un intel·lectual, polític, revolucionari, escriptor i inventor anglès i nord-americà.[1]
És conegut pel seu compromís durant la Revolució americana a favor de la independència de les tretze colònies britàniques a Amèrica del Nord. Va exposar les seves posicions en un famós pamflet titulat Common Sense, publicat uns mesos abans de la signatura de la Declaració d’Independència dels Estats Units el 1776.
Els seus escrits, entre ells Rights of Man (1791), també van tenir una gran influència en els implicats en la Revolució Francesa.: va ser elegit diputat a l'Assemblea Nacional el 1792. Considerat pels Montagnards com un aliat dels girondins, va ser deixat de banda, sobretot per Robespierre[2] Va ser empresonat el desembre de 1793 a petició de Vadier.
Biografia[modifica]
Va ser defensor de la llibertat i dels drets de les persones, de formació autodidacta. Va estar influït per les idees de Benjamin Franklin, el qual li va recomanar que emigrés a Amèrica.
Els inicis a la Gran Bretanya[modifica]
Thomas Paine va néixer el 1737 a Thetford, una ciutat de Norfolk, Anglaterra. El seu pare, Joseph Pain, era quàquer i la seva mare, Frances Cocke Pain, anglicana. Malgrat les afirmacions que Thomas va canviar l'ortografia del seu cognom quan va emigrar a Amèrica el 1774, el 1769 estava fent servir Paine, mentre encara era a Lewes, Sussex. Va créixer en un entorn rural modest[3] i va deixar l'escola als dotze anys. La seva formació intel·lectual és, doncs, la d'un autodidacte. Aleshores es converteix en aprenent del seu pare. Va treballar durant un temps com a comerciant, després va obrir una botiga de cotilles a Sandwich, Kent. Es va casar amb Mary Lambert el 27 de setembre de 1759 i el seu negoci va fer fallida poc després. La seva dona va morir mentre estava embarassada. Després va treballar en diverses feines i es va traslladar sovint (Thetford, Gantham, Alford, Diss, Kensington, Moorfields, Grampound).
En 1767, va treballar com a mestre d'escola a Londres. El 1768, s'instal·la a Lewes en un hotel el segle XV. El 26 de març de 1771, a l'edat de 34 anys, es va casar amb Elizabeth Ollive, la filla del seu propietari. El 1772 va publicar el seu primer escrit polític The Case of the Officers of Excise, un pamflet de 21 pàgines que va distribuir als membres del Parlament. Endeutat, separat de la seva dona, va conèixer Benjamin Franklin a Londres el setembre 1774 que el va convèncer de marxar a les Tretze Colònies i li va escriure una carta de recomanació. Va sortir d'Anglaterra a l'octubre i va agafar tifus mentre creuava l'Atlàntic.
A Amèrica[modifica]
Gràcies a la carta de recomanació de Franklin, el llibreter Robert Aitken el va contractar per col·laborar en el llançament de la revista Pennsylvania,[4] diari del qual després esdevingué redactor en cap. El 30 de novembre de 1774, va fer costat als insurgents americans. El seu pamflet Common Sense (publicat anònimament el gener de 1776) va tenir un gran èxit (al voltant de 500.000 exemplars a Amèrica i Europa.[5]). Era un pamflet per trencar amb Gran Bretanya i establir una República. Es diu que va inspirar George Washington, Benjamin Rush i John Adams. Cap altre pamflet d'aquest període va despertar tant entusiasme entre els patriotes i l'oposició dels lleialistes,[6] sobretot de James Chalmers. El sentit comú es considera sovint un dels desencadenants de la revolució americana.[3] La seva forma senzilla i l'estil concís i clar el van convertir en una eficaç arma de propaganda. Thomas Paine creu que la revolució americana donarà lloc a «el naixement d'un món nou». Veu en el govern un mal necessari destinat a frenar els vicis humans. Però per a un poble virtuós com el poble nord-americà, les petites institucions han de ser suficients. Creu que les institucions massa sofisticades dificulten la consecució del bé públic.[7]
L’abril 1776 va deixar la direcció de la revista per dedicar-se a respondre a les crítiques al sentit comú. Va enviar quatre cartes als diaris de Filadèlfia sota 'el pseudònim de Le Forestier. En el tercer publicat pel Pennsylvania Packet el 22 d'abril de 1776, va mostrar als nord-americans tots els avantatges de ser independents. La independència portarà la felicitat als nord-americans perquè « és un full en blanc per omplir [10]. » Per a ell, els americans són un poble lliure i virtuós que es pot alliberar del passat. La idea d'independència esdevé el mitjà per accedir a una vida basada en la virtut, ideal suprem de molts patriotes.
A The American Crisis (1776–1783), una sèrie de pamflets seguint Common Sense, Thomas Paine va animar els nord-americans a resistir i continuar la guerra contra la monarquia anglesa. El comandant de l'exèrcit continental, George Washington, va ordenar[8] que aquests fullets fossin llegits als soldats per donar-los coratge. Thomas Paine va exercir durant un temps com a secretari del Comitè d'Afers Exteriors als Estats Units;[3] va ser destituït d'aquesta funció perquè havia esmentat les negociacions secretes amb França en un dels seus pamflets. No obstant això, va acompanyar John Laurens durant la seva missió a França el 1780. Com a recompensa pels seus serveis, l’estat de Nova York va donar a Thomas Paine una finca a New Rochelle, Nova York. També va ser pagat per Pennsilvània i el Congrés dels Estats Units.
Retorn a la Gran Bretanya[modifica]
Després de la independència dels Estats Units, Thomas Paine tornà a Europa. Primer anà a la Gran Bretanya el 1787, d'on fou expulsat en publicar Els drets de l'home (publicat el 1791-1792) en el qual critica la monarquia britànica i proposa una reforma fiscal per la qual cosa es creà l'enemistat del conservador Edmund Burke. Va ser condemnat el 1792 i obligat a exiliar-se a França[3]
A França[modifica]
Estava entusiasmat amb la Revolució Francesa i compromès amb la República. Thomas Paine va ser proclamat ciutadà francès el 26 agost 1792 i elegit diputat pel Pas-de-Calais a la Convenció el 6|setembre|1792}}[3] Durant el judici de Lluís XVI (gener 1793), no va votar a favor de la mort, proposant-se l'exili als Estats Units, per dos motius: Lluís XVI va ajudar els Insurgents durant la Guerra de la Independència; i ell mateix s'oposava a la pena de mort.
Considerat un aliat dels Girondins, va ser vist amb creixent recel pels montagnards, que ara eren al poder. Thomas Paine també va estar sota vigilància per les autoritats perquè era un adversari personal del Gouverneur Morris, l’ambaixador nord-americà a França.[9] El govern revolucionari, tant el Comitè de Salvació Pública com el Comitè de Seguretat General, van intentar guanyar-se el favor de l'ambaixador nord-americà, sense voler posar en perill l'aliança amb els Estats Units. per tant, estan més inclinats a centrar-se en Thomas Paine.[9],[10]
Finalment va ser empresonat com a pres polític el 28 de desembre de 1793.[3] per Vadier[10][11] Vadier defensa llavors el seu empresonament pel fet que no és nord-americà sinó anglès perquè va néixer al Regne Unit.[10],[12]
Paine es va sentir abandonat, sobretot per part dels Estats Units, que no van fer res per ajudar-lo, tot i que finalment va ser alliberat gràcies a l'ambaixador Monroe. El 1800, va conèixer Napoleó, del qual es proclamà admirador, però després adoptà una postura molt crítica quan la seva política va evolucionar cap a la dictadura.
El 1802, tornà a Amèrica convidat pel president Thomas Jefferson, però aquest retorn coincidí amb un mal moment per a les seves idees, ja que era una època de revifalla dels moviments religiosos, que se li oposaren per la seva defensa del deisme. A més, les seves idees polítiques despertaren l'oposició dels federalistes. Així, es trobà en la misèria i en l'abandó, i al seu funeral hi assistiren només sis persones, dues d'elles antics esclaus negres.
Principals obres[modifica]
- Common sense (Sentit comú): pamflet propagandista a favor de la independència de les colònies americanes, publicat anònimament el 1776, abans de la revolució americana. Es va fer molt popular i va influir en la Declaració d'Independència dels Estats Units.
- Rights of man (Els drets de l'home): publicat el 1791, és una defensa de la Revolució Francesa i de la llibertat.
- The Age of Reason (L'edat de la raó): començada a escriure quan estava empresonat a França i publicada el 1794, és sobretot una crítica i un rebuig de totes les formes de cristianisme i de qualsevol religió revelada. Publicada en un moment de renaixement religiós, va ser l'obra que li va fer perdre el favor de l'opinió pública nord-americana.
- Agrarian Justice (Justícia agrària): publicada el 1797, defensa idees de justícia social, incloent-hi les pensions de vellesa i el repartiment equitatiu dels recursos naturals.
Referències[modifica]
- ↑ Foner, Philip S. «Thomas Paine». Encyclopædia Britannica [Consulta: 4 juny 2017].
- ↑ Michel Biard, Pierre Serna, Bernard Gainot et Paul Pasteur. « Extrême » ? Identités partisanes et stigmatisation des gauches en Europe (XVIIIe-XXe siècle) (en français). Presses universitaires de Rennes, 2012, p. P. 245-256. ISBN 978-2-7535-6875-4.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Nathalie Caron. «Thomas Paine et l’éloge des révolutions» (en francès). Transatlantica, 07-07-2006. [Consulta: 17 febrer 2008]..
- ↑ Eric Lane, Michael Oreskes, Le Génie de l'Amérique, Odile Jacob, 2008, p. 39.
- ↑ N. Bacharan, Faut-il avoir peur de l’Amérique ?, 2005, p. 25.
- ↑ John Keane, Tom Paine: A Political Life, Londres, Bloomsbury, 1995, p. 128.
- ↑ Eric Lane, Michael Oreskes, p. 43.
- ↑ «Thomas Paine. The American Crisis. Philadelphie, Styner and Cist, 1776-77.» (en anglès). Indiana University. [Consulta: 15 novembre 2007]..
- ↑ 9,0 9,1 Sagnac, Philippe «Moncure Daniel Conway, Thomas Paine (1737-1809) et la Révolution dans les deux mondes, Paris, 1900». Revue d’Histoire Moderne & Contemporaine, 2, 4, 1900, pàg. 429–436 [Consulta: 4 octubre 2023].
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Lessay, Jean. L’Américain de la convention: Thomas Paine, professeur de révolutions, député du Pas-de-Calais. Libr. Acad. Perrin, 1987. ISBN 978-2-262-00453-8.
- ↑ «Thomas Paine: Age of Reason». www.ushistory.org. [Consulta: 3 octubre 2023].
- ↑ Clark, J. C. D. «The Unexpected Revolution». Oxford Scholarship Online, 15-02-2018. DOI: 10.1093/oso/9780198816997.003.0006.
Enllaços externs[modifica]
