Torre Llobeta (masia)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa pairal i masia  | |||
| Ús | biblioteca pública i centre cívic | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | gòtic tardà | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vilapicina i la Torre Llobeta (Barcelonès) | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 30281 | |||
| Id. Barcelona | 2870 | |||
-08019-2870.jpg)
La Torre Llobeta és una casa pairal tardogòtica situada al barri de Vilapicina i la Torre Llobeta del districte de Nou Barris de Barcelona, catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local.[1]
Descripció[modifica]
Es tracta d'un edifici aïllat de planta baixa, una planta i golfes sota una teulada de quatre vertents. Disposa d'un antic accés principal orientat a la plaça de la Torre Llobeta i un accés secundari (avui principal) vers el carrer de Santa Fe. Aquests menen al pati central, al voltant del qual s'organitzen les diverses estances que formaven el mas i que conté l'escala noble.[1]
Les façanes estan íntegrament revestides, a excepció d'alguns panys de mur i de les cadenes d'angle, acabats amb carreus de pedra regular. Les obertures, realitzades també amb pedra de Montjuïc, presenten una distribució irregular i responen a diferents tipologies. Així, a la planta baixa hi ha portals adovellats de mig punt, convinats amb finestres rectangulars i finestrals conopials. La primera planta o principal mostra uns finestrals de caràcter més monumental, a base d'arcs conopials ornats amb traceries, finestres bífores amb mainell de pedra i una particular espitllera coronada per un arc depassat. Pel que fa les golfes, hi ha petites finestres quadrangulars i una solana d'origen barroc en forma de galeria d'arcs de mig punt realitzades amb maonet al sardinell. Les quatre façanes queden rematades amb una cornisa feta de teules i elements ceràmics que recullen el perfil de la teulada que cobreix l'edifici.[1]
A l'interior, molt modificat a causa de l'abandó i la posterior reconversió en dependències públiques, conserva algunes portes de pedra originals, entre les quals destaquen els portals adovellats del pati central.[1]
Història[modifica]
Tot i que l'edificació actual data del segle xv, la primera notícia històrica és del 1528, quan Bernat Sever Sapila va llegar la finca al seu primogènit.[2]
L'any 1868 es va construir la carretera de la Sagrera a Horta a través de la Riera d'Horta (actualment carrer de Cartellà), vorejant la casa pairal.[3][1] L'any 1877, Josep Maria Comas d'Argemir, un burgès benestant, va comprar la finca i va fer restaurar la casa per a convertir-la en torre d'estiueig de la família. També s'hi organitzaven tertúlies i vetllades literàries en les quals hi participava assíduament el poeta Joan Maragall.[4]
Durant la primera dècada del segle xx, l'arquitecte municipal Pere Falqués i Urpí hi feu algunes actuacions, traslladant-hi alguns dels arcs gòtics de la façana, procedents d'altres construccions.[3][1]
Durant la Guerra Civil Espanyola, la casa fou confiscada i utilitzada com a seu del comitè revolucionari del barri.[3][1] A la seva mort el març del 1964, Josep Comas d'Argemí i Serrallonga la va llegar a l'Ajuntament de Barcelona per a ser destinada a ús social.[3] Tanmateix, restà abandonada, provocant la indignació dels veïns, i no seria rehabilitada fins l'arribada de la democràcia, essent inaugurada el 18 de desembre del 1983 com a centre cívic.[1]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Torre Llobeta». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ Ribé i Quimasó, Pau «Torre Llobeta». Sirga, etapa II. Associació d'Amics del Museu Marítim, 17, setembre 2022, pàg. 23.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Díez i Quijano, 2003.
- ↑ Capdevila, A. et al.,. Les masies de Sant Andreu de Palomar. Inventari de cases de pagès andreuenques. Sant Andreu de Palomar-Barcelona: Edicions Llop Roig, 2014. ISBN 978-84-616-7016-1.
Bibliografia[modifica]
- Díez i Quijano, Desideri. Les masies d'Horta. Barcelona: El Tinter, 2003, p. 148-149.
- Huertas et al., Josep Maria. Torre Llobeta. De palau medieval a centre cívic. Ajuntament de Barcelona. Districte de Nou Barris, 1993.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre Llobeta |
- «Torre Llobeta». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Torre Llobeta». Relligant Nou Barris, 28-11-2012.