Usuari:Danialbacete/Beorn
 |
L'article o secció necessita millores de format. |
 | Aquest article tenia importants deficiències de traducció i ha estat traslladat a l'espai d'usuari. Podeu millorar-lo i traslladar-lo altra vegada a l'espai principal quan s'hagin resolt aquestes mancances. Col·laboreu-hi! |
Beorn és un personatge fictici de la novel·la El hobbit, de l'escriptor britànic J. R. R. Tolkien. Es tracta d’un home robust i de gran alçada que pot canviar la seva aparença en forma d’un gran os negre.
També és anomenat canvia pells.
Viu en una roureda entre el Bosc Negre i les Muntanyes Ennuvolades, prop d'un lloc anomenat La Carroca, en una casa gran de fusta i sostre baix, envoltada de jardins, estables, graners i ruscs. Cria bestiar, cavalls, abelles i s'alimenta de crema i mel feta per ell.
A més de la capacitat de transformar-se al seu gust en ós, Beorn també tenia l'habilitat de parlar amb els animals. Era el capità dels beórnidas, i únic representant d'aquesta raça que apareix en les novel·les de Tolkien.
En Beorn un cop acabada la batalla dels cinc exèrcits torna a la seva granja on acaba governant una extensa regió entre les zones de les muntanyes ennuvolades y el bosc negre.
| Nom: | Beorn |
| Raça: | beórnidas |
| Actor: | Mikael Persbrandt
.jpg) |
| Primera aparició: | la desoletat de Smaug |
Descripció[modifica]
L’escriptor, al llibre el descriu com un home forçut i corpulent, d’amples espatlles, que també retenia en la seva forma d’ós, amb un pelatge de color marro fosc.
Era un home solitari de cabells castanys i una espessa i llarga barba bruna, vivia en pau amb els seus animals, té un caràcter reservat, desconfia del que no coneix i es mostra territorial.
No li agradaven pas els nans però encara odiava molt més els Orcs, en general desconfiava de tots els estranys encara que tenia bon cor i ajuda a la companyia dels nans en la seva aventura, els ofereix un lloc on descansar i els dóna menjar..
Història[modifica]
Beorn vivia en una roureda entre el Bosc Negre i les Muntanyes Ennuvolades, prop de La Carroca que era un conjunt de pedres que formaven una torre que a la part més alta era plana, en Beorn sovint pujava per controlar el seu territori.
Tenia una gran casa de fusta construïda per ell, la casa disposava d’un gran menjador amb taules i cadires de fusta. Criava bestiar, cavalls i abelles i s’alimentava de crema de la mel dels seus ruscs.
Gandalf un cop salvats de les urpes dels llops salvatges per les grans àguiles i seguit pels orcs, pren la decisió de trobar aixopluc a la casa d’en Beorn. Va aconseguir que rebés els nans hi ha Bilbo, malgrat la seva desconfiança cap als desconeguts, en Beorn interessat per la historia que Gandalf explica accepta de mica en mica als nans, ja que en Gandalf tot sabent l'enemistat que té el seu amfitrió amb aquests els fa passar de dos en dos.
En Beorn els acaba donant aixopluc a casa, i a l’hora de partir cap al bosc negre els ofereix armes i queviures, a més els deixa els seus ponis. Un cop els nans, en Bilbo i en Gandalf fan camí cap al bosc en Beorn els segueix des de lluny per controlar els seus animals, un cop arriben a les portes del camí verd dels elfs en Gandalf ordena que deixin anar els ponis perquè tornin amb el seu propietari.
Més tard va jugar un important paper en la victòria de la batalla dels cinc exèrcits va aparèixer en forma d'un enorme ós furiós que va llençar i aixafar tots els orcs que es ficaven al davant, va rescatar a Thorin que era ferit de mort i va matar Bolgo, que era el líder de l'exèrcit de Gundabad.
Quan va acabar la batalla, Gandalf i Bilbo van passar un llarg temps a casa seva abans de tornar a la Comarca .
En Beorn va arribar a governar una extensa zona entre les Muntanyes Ennuvolades i el Bosc Negre. Només va tenir un fill : Grimbeorn. Els seus descendents, com la resta dels beórnidas, mantenien la capacitat de metamorfosar-se en óssos .
Adaptació de Beorn a la pantalla gran[modifica]
La primera aparició d’en Beorn a la saga del hobbit és a la segona part, a la pel·lícula la desolació de Smaug. La primera imatge que tenim d’en Beorn és en forma d’un gran os de cabells castanys, ulls d’un color groguenc i amb una cicatriu a la part esquerra del morro, tot just en Bilbo després de sortir de l’atac dels orcs i els llops salvatges i ser rescatats per les grans àligues que els aconsegueixen posar sans i estalvis sobre la carroca veu la figura d’un os gegant que vigila la muntanya.
En Bilbo arriba espantat on la resta del grup l’espera i explica que hi ha alguna criatura mes que els orcs en les properes muntanyes, en Gandalf però decideix provar sort i anar a casa d’aquest gran os el qual serà el seu amfitrió.
Tot just abans d’arribar a la casa són perseguits per l’os gegant però són a temps de refugiar-se abans que aquest els atrapi.
El personatge d’en Beorn en la pel·lícula és mostrat com un home corpulent, de gran alçada i abundant cabell gris i castany, amb unes celles molt denses y grans, el color de la seva pell és fosc.
Vesteix uns pantalons de color marro fosc acompanyat per unes grans botes de fosques, a la part de dalt duu posat una armilla oberta a l’alçada del pit que arriba fins mes a baix de la cintura, porta un cinturó de color groc,
Tot i la primera imatge que té la companyia d’en Beorn en forma d’humà, és la d’un home que talla fusta amb una gran destral sense samarreta, amb el cos descobert amb una pell fosca i moltes cicatrius.
No li agraden pas els orcs, ja que explica com aquests van acabar amb la resta de la seva família, diu que es dedicaven a tancar-los en gàbies i es divertien torturant-los, a la mà esquerra duu part d’una manilla trencada.
El director Peter Jackson és fidel a l'aparició dels nans a la versió extensa de la segona part de la pel·lícula, es mostra com de mica en mica els nans apareixen de dos en dos.
En Beorn adverteix a Gandalf que els orcs s’estan agrupant a la ciutat encantada de Dol Guldur, quan parteixen cap al bosc negre els dóna provisions i deixa els seus ponis perquè viatgin més ràpidament i així els orcs no els puguin atrapar.
Torna a aparèixer en la tercera part de la pel·lícula, a la batalla dels cinc exèrcitis on en Radagast que és avisat pel Gandalf arriba amb en Beorn i les àguiles gegants a la batalla, on gràcies a aquestes últimes forces aconsegueixen vèncer a l’enemic.
Aquest apareix en una entrada espectacular llançant-se des de sobre del llom d’una de les àguiles i cau transformant-se en os sobre de l’exèrcit dels orcs, als quals pateixen la seva ira i surten dispersant-se per reraguarda.
Bibliografia[modifica]
- Tolkien, J. R. R. (febrero de 1982). El hobbit. trad. Manuel Figueroa. Capellades: Minotauro. ISBN 978-84-450-7037-6.
- El Hobbit: La Batalla de los Cinco Ejércitos. Crónicas V. Arte y diseño
- El Hobbit: La Desolación de Smaug. Crónicas. Arte y diseño
- El Hobbit: La Desolación de Smaug. Guia oficial de la pel·lícula.
Enllaços externs[modifica]
- Ficha de Beorn en el Fenomeno.com