Usuari:Glòria Rubio Soriano/Transport en Cataluña

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Catalunya, amb una població en 2011 de 7.539.618 habitants, disposa d'una gran quantitat de mitjans de transport per a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, de Lleida, de Tarragona i de Girona. A dia d'avui cadascuna de les quatre províncies de Catalunya disposa d'un sistema de transports integrat per al transport públic.

Transport col·lectiu[modifica]

El transport col·lectiu és gestionat per les autoritats públiques de transport de cada província: Autoritat Territorial de la Mobilitat de l'Àrea de Lleida, del Camp de Tarragona, de l'Àrea de Girona i l'Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona.

Les diferents autoritats coordinen els transports dels municipis sota el seu domini. Cada autoritat manté contractes amb empreses privades i/o disposa d'empreses públiques de transport col·lectiu sota la seva adreça, aquestes últimes també amb forces de treball públiques.

Aeroports[modifica]

Aeroport de Lleida-Alguaire.

Ports[modifica]

Port de Barcelona en 2005.

Xarxa viària[modifica]

Autopista C-16 al seu pas per San Fructuoso de Bages.
Ronda del litoral o B-10 a Barcelona.

A Catalunya hi ha 12.000 km de vies per al trànsit d'automòbils, encara que 10.843 d'aquests km corresponen a carreteres de calçada única. 962 quilòmetres són d'autopistes: d'ells, 655 són de peatge i 307km són lliures de pagament.

Dels 12.000 km de vies, 5600 corresponen a vies de la Generalitat de Catalunya, 4.400 a les diputacions provincials, i 1.988 al Ministeri de Foment de l'Administració central.

  • AP-7, coneguda com a Autopista del Mediterrani, travessa Catalunya unint, d'una banda, Barcelona amb La Jonquera passant per Girona, i Barcelona amb València passant per Tarragona. L'AP-7 té un desviament que uneix Molins de Rei amb Montmeló, evitant passar per Barcelona ciutat. Aquesta carretera, la B-30, és el tercer cinturó de Barcelona i vèrtebra de nord a sud la populosa i industriosa comarca del Vallés on viuen un milió de persones.
  • C-16, coneguda també com a Autopista de Monserrat/Autovia Eix del Llobregat, uneix Barcelona amb Berga.
  • C-32, també batejada amb el nom de "Autopista Pau Casals", uneix Barcelona amb el Vendrell amb túnels que eviten el Parc natural del Garraf. Amb una longitud total de 56,3 quilòmetres, la C-32 és l'autopista més cara d'Europa en tenir dos peatges. C-32 també és el nom que rep l'autopista de pagament que uneix Barcelona i Palafolls (porta d'accés a la Costa Brava), encara que en aquest tram de 49 quilòmetres és coneguda com a "Autopista del Maresme".
  • C-33, és una accés a Barcelona pel nord que connecta amb l'AP-7.
  • C-58, és l'autopista amb major densitat de vehicles de Catalunya i la primera a disposar d'un carril Bus-VAO. Aquesta autopista és un accés a Barcelona pel nord i connecta amb la C-16 a l'altura de Terrassa.
  • Autopista del Maresme, uneix Montgat amb Tordera/Blanes.

Ferrocarril[modifica]

Catalunya va ser el primer territori peninsular espanyol a tenir ferrocarril. Va ser el 28 d'octubre de 1848 quan es va inaugurar la línia entre Barcelona i Mataró, que cobria una distància de 28,4 km. En els anys següents, es van construir més de 1.000 km de via, amb diverses rutes entre les principals ciutats catalanes i Barcelona. La majoria de les vies van ser finançades per empreses privades industrials que volien agilitar el transport de les seves mercaderies cap a la gran ciutat.

Actualment, la xarxa viària segueix sent pràcticament la mateixa que fa 100 anys. Les dues rutes principals són la de la costa, que uneix França amb la Comunitat Valenciana pel litoral català, i la ruta cap a Saragossa, que uneix Barcelona amb Lleida passant per Manresa.

Les propietàries de les línies ferroviàries de Catalunya són l'ADIF i els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Línies de ferrocarril[modifica]

Tren de Rodalies de Catalunya en l'estació de Barcelona-Sants.
Estació de Santa Rosa de la línia 9 del Metre de Barcelona.
Estació de Camp de Tarragona.

Alta velocitat[modifica]

En els primers mesos del 2008, va entrar en servei la línia d'alta velocitat, amb 3 línies en servei: Barcelona-Madrid, Barcelona-Sevilla i Barcelona-Màlaga. La línia d'alta velocitat serà perllongada fins a la frontera francesa.

Línies d'alta velocitat[modifica]

Estacions d'alta velocitat[modifica]

Mitja Distància[modifica]

Rodalies[modifica]

Metro[modifica]

Estacions de ferrocarril[modifica]

La principal estació de ferrocarril de Catalunya és l'Estació de Barcelona-Sants, situada en el districte de Sants-Montjuïc de Barcelona.

Autobús[modifica]

Estació d'autobusos de Fabra i Puig, a Barcelona.

Catalunya posseeix un gran nombre de línies urbanes i interurbanes. Segons dades de la Generalitat de Catalunya, al novembre de 2010 Catalunya tenia més de 300 línies de transport públic urbà, amb uns 3.500 km de xarxa i uns 1.600 autobusos que recorrien cada any entorn de 70 milions de quilòmetres.

Les xarxes més importants que hi ha actualment són les de l'autobús urbà de l'àrea metropolitana de Barcelona i la xarxa d'autobús interurbà Exprés.cat.

Aerobús[modifica]

Aerobús és el nom que rep el servei d'autobús interurbà de l'empresa SGMT que uneix Barcelona i l'Aeroport de Barcelona-El Prat.

Tramvia[modifica]

Funicular[modifica]

Ferrocarril de cremallera[modifica]

Cremallera de Montserrat.

Telefèric[modifica]

Vegeu també[modifica]

Notes[modifica]

  1. «TransMet Xifres 2011. Primera Corona STI (página 3)» (Adobe Flash) (en catalán). Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona, 2012. [Consulta: 11 enero 2013].

Referències[modifica]

 

Categoria:Transport a Catalunya
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «Nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="Nota"/> corresponent.