Usuari:Martí Salvia SF/Arqueoòptica
L'arqueoòptica, o òptica arqueològica, és l'estudi de l'experiència i l'ús ritual de la llum pels pobles antics. L'òptica arqueològica és una branca de l'arqueologia sensorial, que explora les percepcions humanes de l'entorn físic en un passat remot, i és germana de l'arqueoastronomia, que s'ocupa de les observacions antigues dels cossos celestes, i de l'acústica arqueològica, que s'ocupa de les aplicacions del so.
La investigació de diversos investigadors d'arreu del món ha descobert com els pobles antics van trobar i utilitzar el principi de la càmera obscura per a diversos propòsits. En una cambra ofuscada, la llum que passa per una petita obertura pot crear imatges en moviment impressionants i efímeres, que podrien haver desencadenat i reforçat formes de pensament innovadores, formes de representació i creences en regnes fora d'aquest món. [1]
Base òptica[modifica]
Llum[modifica]
La llum visible, una petita part de l'espectre electromagnètic, abasta longituds d'ona entre 380 i 750 nanòmetres, que els humans perceben com els colors de l'espectre: vermell, taronja, groc, verd, blau, indi i violeta. La llum es comporta segons un conjunt de regles ben definides: viatja en línies rectes, tret que sigui refractada o reflectida per un altre objecte, o corbada per la gravetat.
Visió[modifica]
Un ull és essencialment una cambra fosca amb un petit forat al davant que permet l'entrada de la llum. La lent, just darrere de l'obertura de la pupil·la, és perfectament clara i transparent, però sembla negra perquè l'espai interior que hi ha darrere és fosc. Els raigs de llum travessen la lent, produint una imatge invertida a la retina. [2] El cervell reorienta la imatge. Aquest procés òptic de projectar una imatge invertida es coneix com a càmera obscura (del llatí, que significa habitació fosca). Els primers ulls estenopeics/càmera obscura van evolucionar fa uns 540 milions d'anys en un mol·lusc marí, conegut com a nàutil, durant el període Cambrià. El principi de la càmera obscura és primordial, i la vida terrestre ha evolucionat per aprofitar-lo.
Camera obscura[modifica]
El principi de la càmera obscura no es limita als ulls, ni tan sols a les lents, sinó que funciona amb un petit forat o obertura i qualsevol espai enfosquit de qualsevol mida o forma. En els temps moderns, les càmeres obscures s'han fet a partir de capses de sabates, caixes de farina de civada, llaunes de refresc, envasos de galetes, petxines marines, closques d'ou, neveres, tendes de campanya, camions, hangars d'avions i fins i tot formes buides de neu i brutícia. Una càmera obscura també es pot produir amb un petit forat en un sostre, paret o persiana a través del qual es projecta la vista de l'exterior sobre una paret dins d'una habitació enfosquida. [3] El biòleg Donald Perry va fer una expedició a la selva tropical de Costa Rica, on es va enfilar a la cavitat d'un gran arbre buit i va descobrir un petit forat que projectava una imatge cap per avall del món exterior a la paret interior oposada del tronc. . [4] Aquest tipus d'experiència és i ha estat possible al llarg del temps. [5]
La imatge creada sembla una pel·lícula cap per avall. Una càmera obscura es basa en el contrast entre el món exterior lluminós i un espai interior tènue, de manera que un contrast més gran produeix una imatge projectada més clara. No és necessària una foscor absoluta a l'interior, però hi ha d'haver una diferència significativa entre els dos nivells d'il·luminació.
Bases arqueològiques[modifica]
Arquitectura[modifica]
El registre arqueològic està ple d'excavacions d'estructures construïdes al llarg del temps, però a causa de la decadència natural dels materials i els canvis i complexitats de la conservació, com més enrere en el temps, menys probabilitats hi ha que els artefactes hagin sobreviscut. Per exemple, les construccions d'aixopluc i recer paleolítiques del Paleolític inferior (c. 2.600.000–300.000 aC) i del Paleolític mitjà (c. 300.000–45.000 aC) són generalment menys completes i, per tant, subjectes a interpretació, mentre que les que daten del Paleolític superior (45.000 aC. –10.000 BP) són més nombrosos i més ben conservats. Les estructures paleolítiques generalment no tenen superestructura restant i s'han de deduir a partir d'una petjada d'artefactes. [6]
Per contra, algunes estructures neolítiques conserven elements sobre el sòl. Al neolític es va produir l'auge de l'agricultura i l'establiment d'assentaments, que van produir un excedent d'aliments i un augment de la densitat de població. Una força de treball gran i coordinada va permetre el transport de pedres enormes per construir estructures grans i permanents. Cap al voltant del 5.000 aC, molts grups diversos de persones en una àrea àmplia erigien grans fustes i pedres, o megàlits, per tancar espais comunitaris. En temps històrics, el desenvolupament de l'escriptura va oferir una altra capa d'informació, amb descripcions de l'aspecte físic, materials, disseny, ús i esdeveniments relacionats amb les estructures. Aquesta combinació de restes i registres millora la precisió de l'anàlisi arqueoòptica. [[Categoria:Branques de l'arqueologia]]
- ↑ Gatton, M. (2009). "First Light: Inside the Palaeolithic camera obscura." In Acts of Seeing: Artists, Scientists and the History of the Visual -- a volume dedicated to Martin Kemp (Assimina Kaniari and Marina Wallace, eds.) London: Zidane. 153.
- ↑ Explanation of camera obscura operations derived from Pollack, P. (1969). The Picture History of Photography: From the Earliest Beginnings to the Present Day. New York: Harry N. Abrams. 18.
- ↑ Gernsheim, H. and Gernsheim, A. (1969). The History of Photography: From the Camera Obscura to the Beginning of the Modern Era. New York: McGraw-Hill. 17.
- ↑ Perry, D. (1988). Life above the Jungle Floor. New York: Simon and Schuster. 46-47.
- ↑ Renner, E. (2004). Pinhole Photography: Rediscovering a Historic Technique (3rd ed). Oxford: Focal Press. 3.
- ↑ For a good overview of Palaeolithic dwellings structures and strategies see Cattelain, P. and Hauzeur, A. (1998). "Des premiers abris aux premières maisons." In Les grandes inventions de la Préhistoire (Bellier C. and Cattelain, P. eds.) (Guides archéologiques du Malgré-Tout) Treignes: CEDARC. 37–46; and De Beaune, S. (2012). "Aux origins de la construction." In Édifice et Artifice (R. Carvais, A. Guillerme, V. Nègre, J. Sakarovitch, eds.) Premier Congrès francophone d’histoire de la construction Paris, 2008 Paris: Piccard. 77–89.