Vela aurica
No s'ha de confondre amb vela cangrea. |
La vela aurica és un tipus particular de vela amb forma trapezoïdal que s'estén de proa a popa a partir dels pals. Va fixada (inserida, en el cas de fer servir ralinga de cordó), per tres dels costats del trapezi sobre l'aparell del pal: la part anterior vertical fixada a la part posterior del pal, amb algun tipus de guia, com poden ser cèrcols o garrutxos (slugs, cars..) per la que pot ser hissada o arriada, la part superior fixada a una antena gairebé horitzontal i sense fixació a la part inferior o pujament. Quan aquesta part inferior o pujament està fixada sobre una botavara rep el nom de vela cangrea.[1]
Distinció amb vela cangrea
[modifica]Ricard Jaime Pérez va albirar el problema en el seu "Diccionari de l'aparell i del velam en els grans velers." i el va resoldre de la següent manera:[2]
« | Proposem el terme cangrea quan es tracti d’una vela aurica amb botavara, i mantenir el mot aurica, per aquelles veles de tallant i trapezoidals que no guarneixen botavara. Aquesta distinció, necessària, la fa també l'espanyol, que distingeix entre cangreja (amb botavara) i cangrejo (sense), a més d’aurica com a terme que engloba totes dues. | » |
— Jaime Pérez, Ricard. Diccionari de l'aparell i del velam en els grans velers. |
Exemples
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Robert KIPPING. Elementos de construcción de velas. Imp. de T.Fortanet, 1860.
- ↑ Jaime Pérez, 2006, p. 17.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Whitewright, Julian. «The Mediterranean Lateen Sail in Late Antiquity». The International Journal of Nautical Archaeology, 38, 1, 2009, p. 97–104.
- Jaime Pérez, Ricard. Diccionari de l'aparell i del velam en els grans velers. Barcelona: Museu Marítim de Barcelona, 2006. ISBN 978-84-934431-1-5.