Vés al contingut

Vint-i-quatre Preludis (Xostakóvitx)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióVint-i-quatre Preludis
Forma musicalcicle de composicions per a piano Modifica el valor a Wikidata
CompositorDmitri Xostakóvitx Modifica el valor a Wikidata
Parts24 preludis Modifica el valor a Wikidata
Opus34 Modifica el valor a Wikidata
Instrumentaciópiano Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 20f2b3e3-1b4c-4345-9599-c93711997980 Modifica el valor a Wikidata

Els Vint-i-quatre Preludis, op. 34, formen un cicle de preludis per a piano compostos per Dmitri Xostakóvitx entre el 30 de desembre de 1932 i el 2 de març de 1933. De forma completa es van estrenar a la Sala Gran del Conservatori de Moscou el 24 de maig de 1933. La durada total aproximada és de 31 minuts.[1]

Composició[modifica]

Xostakóvitx va començar a compondre els preludis el desembre de 1932, poc després d'acabar l'òpera Lady Macbeth del districte de Mtsensk. Va finalitzar el cicle el març de 1933, i el va estrenar a Moscou mateix el maig del mateix any.[2] Va compondre els preludis en gran part per tornar a l'actuació pública.[3] Havia deixat d'actuar l'any 1930, després de no participar al Primer Concurs Internacional de Piano Chopin de 1927.[4] Els Preludis van ser publicats per primera vegada per Muzgiz l'any 1935, dos anys després de la seva estrena.[2]

Arranjaments[modifica]

A la dècada de 1930, el violinista Dmitri Tsiganov, va transcriure 19 dels preludis per a violí i piano. Xostakóvitx va declarar: "Quan escolto les transcripcions, m'oblido, mentrestant, que en realitat vaig compondre els Preludis per a piano. Sonen molt violinístics".[5] El 1935, Leopold Stokowski va arranjar el núm. 14 per a orquestra.[6] L'any 2000, la compositora i pianista Lera Auerbach va fer un arranjament dels cinc preludis restants. El pianista Gintaras Januševičius i l'actor Steven Markusfeld van adaptar els Preludis als textos del poeta Daniil Charms per al seu programa narratiu de 2022 "Damn Black Ice & Giant Cucumbers".

Referències[modifica]

  1. ↑ «Catàleg d'obres de Dmitri Xostakóvitx» (en anglès). Sikorski Musikverlage Hamburg. Arxivat de l'original el 2 d’agost 2020. [Consulta: 29 desembre 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 Hulme, Derek. Dmitri Shostakovich Catalogue: The First Hundred Years and Beyond. Lanham, Md.: Scarecrow Press, 2010, p. 114–16. ISBN 978-0-8108-7264-6. 
  3. ↑ Moshevich, Sofia. Dmitri Shostakovich, Pianist. Montréal: McGill-Queen's University Press, 2004, p. 70–71. ISBN 978-0-7735-7125-9. 
  4. ↑ Fay, Laurel. Shostakovich: A Life. New York: Oxford University Press, 2000, p. 37, 73. ISBN 0-19-518251-0. 
  5. ↑ Shostakovich, Dmitri. 24 Präludien op. 34: Violine und Klavier. Sikorski, 2004. 
  6. ↑ «Shostakovich: 24 Piano Preludes Op.34 / Piano Quintet Op.57: TRANSART TR162 [BBR] December 2010 MusicWeb-International».
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vint-i-quatre_Preludis_(Xostakóvitx)&oldid=33569139»