Viquiprojecte:Fonaments Tecnològics de l'e-learning/Grup 7

Integrants del grup i tema

A continuació heu d'indicar els quatre noms d'usuari que teniu cada membre del grup, perquè puguem controlar les vostres edicions i ajudar-vos. Heu de substituir els usuaris d'exemple amb l'usuari de cada component del grup:

• Maria Todolí Calabuig (discussió • contribucions • registre)
• Jordi Ventura Soler (discussió • contribucions • registre)
• Esanmartinga (discussió • contribucions • registre)
• Vanesa Moreno Lagunas (discussió • contribucions • registre)

Tema escollit pel grup: Aprenentatge digital

Acords i fases per a l'elaboració d'un article a la Viquipèdia

Un cop establert el grup de treball al voltant d'una temàtica d'interès comú, a continuació es mostren les indicacions per a l'establiment explícit d'acords entre els integrants i l'atribució de responsabilitats segons les diferents fases del treball:

1. Fase d'acords inicials. Distribució del treball entre els participants del grup, establint els rols de cadascun, les tasques a realitzar i la seva temporització. Primer acord sobre els elements de l'article de la Viquipèdia a modificar o crear (del 30/09/21 al 07/10/21).
2. Fase de documentació anàlisi i síntesi sobre la temàtica. Inclou l'aprofundiment sobre la temàtica mitjançant una cerca i identificació de fonts rellevants, que seran incorporades posteriorment en l'article. Aquesta redacció es publicarà directament en el “Taller”, perquè tots els integrants del grup puguin anar fent un seguiment de l'avanç de l'article (del 08/10/21 al 17/10/21).
3. Fase de revisió i publicació. Sobre la base d'una versió quasi definitiva de l'article, cada participant del grup ha de realitzar una revisió de totes les aportacions per a assegurar que el text respecta una estructura, estil i llenguatge coherents. Quan tots els membres del grup hagin revisat i verificat la informació aportada, es podrà emplenar el document “Llista de control”, per a lliurar al docent via correu electrònic amb les explicacions necessàries en cada casella. Amb aquest document, el professor podrà indicar al grup les millores a realitzar abans del lliurament. Quan es facin els canvis indicats pel docent i es disposi de la versió definitiva, s'haurà d'escriure novament al professor per a demanar la seva autorització per a publicar (del 18/10/21 al 24/10/21).
4. Fase de publicació. Una vegada rebuda l'autorització del professor, procedir a la publicació en la Viquipèdia (del 25/10/21 al 31/10/21).

Fase 1: fase d'acords inicials

1. Integrants i la seva disponibilitat:

Integrants:	Disponibilitat:
Maria Todolí Calabuig	dilluns, dimarts i dijous de vesprada; dimecres i divendres matí, i caps de setmana
Jordi Ventura Soler	molt variable entre setmana, i caps de setmana
Esther Sanmartín García	variable entre setmana, diversos matins i vesprades i els caps de setmana
Vanesa Moreno Lagunas	disponibilitat de tardes i caps de setmana

2. Compromisos de grup:

• Respectar els rols i les tasques encarregades, així com  els terminis.
• Repassar les tasques que realitzen els companys i ajudar-nos entre tots.
• Connectar-se o estar disponible per treballar en l'horari els dies que és marquen de reunió.( No ens referim a estar disponible en la franja de disponibilitat tots els dies)
• Tots els integrants del grup es comprometen a seguir la planificació, estar al dia del treball, etc.
• Entregar el treball realitzat a la data acordada. Sí no fora possible és comunicarà a la resta del grup amb suficient antelació per poder prendre decisions a fi de solucionar-ho.
• No es podrà modificar o eliminar part del treball realitzat per un altre integrant del grup sense permís de la resta de integrants.
• Els mitjans de comunicació del grup serà a través del correu electrònic, les eines de gsuite i en menor mesura el WhatsApp.

3. Repartiment del treball, assignació de tasques i rols

• Coordinadora: Maria Todoli Calabuig
• Correctora ortogràfic i format wikipèdia: Vanesa Moreno Lagunas.
• Referent del contingut del tema: Jordi Ventura
• Comunicador i portaveu: Esther Sanmartín
• Editors: tots els integrants del grup.

4. Apartats de l'article

1. Definició
2. Història i contextualització
3. Modalitats i tipus
4. Funcions del docent digital (en linia)
5. Avantatges i inconvenients
6. Aplicacions i eines
7. Plataformes
8. Referències
9. Enllaços externs

Edició del text a integrar en el "tema" seleccionat de la Viquipèdia

A partir d'aquí el grup escriu/edita el text que, una vegada verificat per el/la professor/a, serà publicat en l'article principal del tema seleccionat a la Viquipèdia.

Definició

L’aprenentatge digital és el procés cognitiu de desenvolupament personal on intervé de manera significativa l'ús de la tecnologia.

L'aprenentatge digital es caracteritza per:

• Ser quell aprenentatge lliurat a l'usuari a través de l'ús d'ordinadors utilitzant tecnologia estàndard d'Internet.
• Enfocar-se en la visió més àmplia de l'aprenentatge que va més enllà dels paradigmes tradisionals de capacitació.
• Treballar en xarxa, cosa que fa capaç de ser instantàniament actualitzat, emmagatzemat, recuperat, distribuït i permet compartir instrucció o informació.
• Situar l'estudiant en el centre i el converteix en una figura central entorn de la qual pivoten la institució i l'acció docent.
• Ser una experiència transformadora.

Alhora, Mayer exposa que hi ha 10 tipus d'ambients d'aprenentatge basat en la tecnologia. Aquests són:

1. Captació computacional
2. Multimèdia
3. Estimulació interactiva
4. Hipertext o hipermèdia
5. Sistemes de tutoria independent
6. Recuperació d'informació basada en la indagació
7. Agents pedagògics animats
8. Ambients virtuals com agents
9. Jocs educatius seriosos
10. Aprenentatge col·laboratiu respatllat per la computadora

Història i contextualització

En la societat industrial es concebia l'aprenentatge com un procés d'adquisició de coneixement, i l'aprenent, és com una tabula rosa, un contenidor que cal omplir. La metàfora del <<contenidor>> considera l'aprenentatge com un procés d'adquisició i el coneixement és percebut com una propietat i una possessió de la ment individual.

Així i tot, aquesta concepció de l'aprenentatge no és factible en la societat de la informació, la qual comprèn des de mitjans del segle XX i el segle XXI. Aquesta societat es caracteritza perquè el coneixement evoluciona constantment de forma ràpida i complexa. És per això que la concepció de contenidor avui dia no té sentit. Per tant, es rescaten idees oposades com les exposades per la perspectiva constructivista, la qual considera que existeix un món real que experimentem, i en el qual nosaltres imposem el significat. L'acceptació d'aquest principi implica entendre l'educació com un procés que no se centra en la transmissió d'informació, sinó que es focalitza en el desenvolupament d'habilitats per construir i reconstruir coneixements en resposta a la demanda d'un determinat context o situació.

Seguint aquesta línia trobem les idees de Morin, qui afirma, que l'ensenyament actualment ha de convertir-se en un ensenyament educatiu; no es tracta de transmetre el pur saber, sinó una cultura que permeti entendre la nostra condició i ajudar-nos a viure.

Un altre autor important en aquesta concepció de l'aprenentatge es Dewey, el qual també reivindicava el paper de les experiències. Dewey afirma que una situació educativa és resultat de la interacció entre les condicions objectives del mitjà social i les característiques internes d'aquell qui aprèn, posant èmfasi en una educació que desenvolupi les capacitats reflexives i el pensament, el desig de continuar aprenent, i els ideals democràtics i humanitaris.

A continuació, passem a enfocar-nos, més concretament, a les aportacions d'autors que parlen de la incorporació de les noves tecnologies en l'àmbit educatiu. Primerament, trobem la teoria de Mayer, la qual parla sobre com s'aprèn amb tecnologies i es sustenta en 3 principis basats en l'àrea de la ciència cognitiva. Aquests principis són:

• Canals duals: es processa la informació visual i verbal per canals separats.
• Capacitat limitada: només es pot processar poc material de cop a cada un dels canals.
• Processament actiu: l'alumne s'involucra en el procés cognitiu, posant atenció al material rellevant, organitzant-lo, representant-lo i integrant-lo a coneixements previs rellevants.

Mayer, també fa una distinció entre dos enfocaments d'aprenentatge amb tecnologia. El primer centrat en l'ús de la tecnologia per tal d'oferir accés als estudiants i docents a les tecnologies més punteres del moment, sense tenir en compte com aprenen els estudiants – la qual promet molt però acaba fracassant-. I en el segon, l'atenció està centrada en com aprenen els alumnes fent que la tecnologia esdevingui un mitjà per ajudar als alumnes i als docents en el procés d'ensenyament-aprenentatge.

Per altra banda, García i López, arriben a la conclusió que les noves tecnologies poden donar resposta a l'aprenentatge de la diversitat que conviu a les aules, tenint present i donant resposta en tot moment, als diferents punts de partida, als diferents interessos, a les diverses motivacions i a la diversitat de ritmes d'aprenentatge dels alumnes.

Hernando, en canvi, afirma que la tecnologia ha d'estar dirigida a la creació d'entorns personals d'aprenentatge (PLE: Personal Learning Enviroment). Aquests PLEs són conjunts d'eines, fonts d'informació, connexions i activitats de les quals fa ús contínuament cada persona per aprendre. En un PLE els alumnes integren experiències clàssiques, i les noves experiències relacionades amb les eines ecnològiques actuals. Castañeda i Adell afirmen que en aquests entorns personals d'aprenentatge s'integren 3 parts: llegir, fer/reflexionar i compartir.

Per últim, creiem oportú destacar els principis d'aprenentatge que exposen Istance i Dumont, ja que aquests cal tenir-los en compte a l'hora de crear un entorn d'aprenentatge, per tal, que aquest sigui de qualitat. Aquests principis són:

• L'alumnat és el centre de l'aprenentatge.
• L'aprenentatge és de naturalesa social.
• Les emocions són part integral de l'aprenentatge.
• L'aprenentatge ha de tenir en compte les diferències individuals.
• L'esforç de tot l'alumnat és clau per a l'aprenentatge.
• L'avaluació continuada afavoreix l'aprenentatge.
• Aprendre és construir connexions horitzontals.

Modalitats i tipus

Existeixen diferents modalitats d'aprenentatge digital. Podem destacar: Autoaprenentatge i aprenentatge dirigit pel tutor/professor. En el primer cas l'alumne és la guia del seu propi aprenentatge, cosa que no passa en l'aprenentatge dirigit.

Dins de l'aprenentatge digital dirigit pel tutor/professor podem trobar dos vessants diferents:

• L'e-learning: vessant totalment en línia. És el terme abreujat de l'e-learning. És considerada una evolució respecte a la formació a distància.
• El b-learning o blended learning: l'ensenyament híbrid o aprenentatge semipresencial. Aquesta modalitat combina la formació en línia amb la presencial.

Tots dos presentes avantatges i inconvenients a l'hora de portar-les a terme.

Pel que fa a l'e-learning cal distingir entre 2 tipus d'e-learning, d'acord amb el tipus d'interacció entre el docent i els estudiants. Aquests són coneguts com models asíncrons, sense coincidència de temps per part dels participants, i síncrons, amb la coincidència de temps per part dels participants.

Funcions del docent digital (en línea)

El professor/a és el facilitador del procés d'aprenentatge. El docent s'ha de caracteritzar per tutoritzar i guiar el procés d'aprenentatge de l'alumne; ha de ser un intermediari del saber. La funció principal del docent digital és dotar l'estudiant de recursos i estratègies que l'ajudin a desenvolupar el seu propi procés d'aprenentatge, alhora que atén els seus dubtes i necessitats.

Les funcions del docent són:

• Dinamitzador social:
  • Facilitador de la comunicació i la col·laboració
  • Propiciar mitjançant el fòrum els interessos i motivacions de l'alumnat
  • Crear debats on els alumnes tinguin llibertat d'expressió
  • Incloure tasques de treball cooperatiu perquè els alumnes interactuen entre ells
• Planificador i organitzador
• Seguidor dels nivells d'activitat
• Suport tècnic i administratiu
• Dinamitzador de l'aprenentatge i dissenyador de propostes docents innovadores, organitzador de les activitats i facilitador de continguts, materials, recursos, etc.
• Gestor i dinamitzador de la informació de la xarxa
• Proveïdor d'eines
• Facilitador d'ajuda i suport en relació amb el contingut, la metodologia i l'entorn tecnològic i educatiu. En aquesta línia, es destaquen les funcions següents:
  • Assessorar, orientar i aconsellar
  • Formular problemes i resoldre dubtes
  • Facilitar la integració en l'entorn tècnic-humà formatiu
  • Ajudar la superació de la possible sensació d'aïllament
  • Detectar necessitats acadèmiques dels estudiants i guiar-los en l'itinerari acadèmic
• Administrador del sistema
• Coordinador d'equips de treball
• Supervisor i avaluador

Avantatges i inconvenients

AVANTATGES I INCONVENIENTES DE L'APRENENTATGE DIGITAL

Avantatges

Motivació, permet presentar missatges d'ensenyament multimèdia, és a dir, missatges d'ensenyament amb text i imatges Permet un nivell d'interactivitat Poder computacional Creació d'imatges i la recopilació d'informació que d'una altra manera no serien possibles Fomenta un aprenentatge significatiu La tecnologia ajuda a millorar l'educació dels estudiants perquè es centra i s'adapta a cada un d'ells Facilita l'autonomia dels mateixos alumnes, així com la seva implicació en el mateix procés d'aprenentatge i aproxima els docents als estudiants S'aprén i es treballa en xarxa L'alumne adquireix un paper actiu en el seu procés d'ensenyament-aprenentatge Difumina els límits del temps i la rigidesa de l'espai de formació És suggestiu i motivador Hi ha nombroses possibilitats per accedir, representar, processar, transmetre i compartir informació actualitzada. Tota la interacció queda emmagatzemada, organitzada i disponible de manera permanent, cosa que en facilita l'accés Els estudiants tendeixen a aprendre més ràpidament i de manera menys repetitiva Alt grau d'interdisciplinarietat Estalvia costos i desplaçament Fomenta l'aparició d'autèntiques comunitats d'autoconeixement, ús del coneixement i producció

Inconvenients

Addiccions Aïllament social, hi ha un xoc entre allò què anomenem alumnat digital i professorat analògic. Problemes d'ansietat, sedentarisme i problemes físics Impersonalitat Grans esforços personals i professionals Capacitat de comunicació molt elevada De vegades és difícil discernir la validesa i actualitat dels continguts dels materials o informació disponibles a la xarxa El fet d'enfrontar-se sol a l'estudi comporta una major vulnerabilitat i una major taxa d'abandonament que en l'aprenentatge professional Requereix un alt grau de responsabilitat i autonomia, les quals poden variar en funció de les característiques de l'estudiant Pot resultar molest o "pesat" quan el material i la interacció es basa únicament en el text Requereix una inversió de temps més gran per part del professor i l'estudiant Requereix més treball i esforç convencional que la convencional Requereix unes infraestructures mínimes: equip adequat, connexió mínima, antivirus, programes,... Hi pot haver problemes tècnics que repercuteixin en l'aprenentatge Requereix conèixer el llenguatge virtual i tenir estratègies comunicatives per a optimitzar l'intercanvi El professor i l'estudiant necessiten unes competències tecnològiques mínimes Una ràtio excessiva pot disminuir la qualitat de la formació Molts cursos i continguts són de baixa qualitat.

Aplicacions i eines

Dues eines que tenen en compte la personalització de l'aprenentatge i la metacognició són el portafoli digital i la carpeta d'aprenentatge:

El portafoli digital consisteix a emmagatzemar aspectes clau del procés d'aprenentatge de l'estudiant, també poden servir per recollir evidències per a l'avaluació. El procés d’elaboració es pot concretar en quatre fases: col·leccionar les evidències, seleccionar les que exemplifiquen millor les competències, reflexionar, tot analitzant la relació d’aquestes evidències amb l'aprenentatge i, finalment, presentar-lo a una audiència determinada.

La carpeta d'aprenentatge permet recollir les diferents activitats que fa l’alumnat al llarg de l’aprenentatge d’un tema, els seus objectius i les reflexions sobre el que encara no sap prou bé, què farà per revisar els errors i què va millorant a mesura que avança en el coneixement. Pot incloure qualsevol producció realitzada, individualment o en petit grup, acompanyada d'una reflexió personal del tipus "diari de classe".

Plataformes

Les plataformes educatives són un espai virtual on el professor pot publicar tots els materials del curs, realitzar videoconferències, incloure fòrums, wikis, rebre tasques de l'estudiant, promoure debats i obtenir dades per a l'avaluació. Existeixen una multitud de plataformes i webs d'accés lliure que fan gastar el model d'aprenentatge virtual. Entre elles trobem:

• Miriada X és la plataforma més gran de cursos en línia en espanyol.
• Coursera és una plataforma de cursos en línia desenvolupada per universitats nord-americanes.
• Duolingo és una plataforma destinada a aprendre idiomes específics per a hispanoparlants.
• EdX és una plataforma de cursos en línia en diversos idiomes.
• Future Learn és una plataforma amb multitud de cursos en línia del Regne Unit.

Referències

1. M. Mateo-Pérez; M.Guitert. «Aprender y enseñar en línea». Universidad Abierta de Cataluña. Consultat el 13 de Octubre de 2021]
2. Mayer, R. (2016) Capítol 8. Aprendizaje con tecnología. En: OCDE, OIE-UNESCO, UNICEF LACRO (2016) La naturaleza del aprendizaje: Usando la investigación 26 para inspirar la práctica. (pp. 155-157 ) Recuperat. [Darrera data de visualització: 9 October 2021].
3. Gross Salvat, B., 2021. L'educació i l'aprenentatge en la societat digital. [online] Core.ac.uk .Recuperat. [Darrera data de visualització: 9 October 2021].[1]
4. González Mesa, M., 2021. L’impuls de l’Aprenentatge Basat en Projectes en un entorn digital de treball i aprenentatge en un centre d’educació de primària.. [online] Dspace.uvic.cat. Recuperat. [Darrera data de visualització: 9 October 2021].[2]
5. Modalitats de la formació online. Educaweb. [Darrera data de visualització: 18 Octubre 2021]
6. Benlloch, C. Las TIC's en las diferentes modalidades de enseñanza/aprendizaje. Unidad de Tecnologia Educativa (UTE). Universidad de Valencia.[3]
7. SEGOVIA,  B.,  MÉRIDA,   R.,  GONZÁLEZ,  E. &  OLIVARES,  M.A. (2013). Choque  cultural en  las aulas: profesores analógicos vs alumnado digital. El caso de Ana. EDUTEC, Revista Electrónica de Tecnología Educativa, 43 [Darrera data de visualització: 14 Octubre 2021]
8. Onecha Pérez, B., & Berbegal-Mirabent, J. (2020). La versatilidad del método de la clase invertida: Estudio de un caso de aplicación durante la crisis de la covid-19. REDU. Revista de Docencia Universitaria, 18(2). [Darrera data de visualització: 14 Octubre 2021]

Enllaços externs

• Carpeta d'aprenentatge
• Coursera
• Duolingo
• EdX
• Future Learn
• Miriada X
• Portafolis digital